Avui, 20 de desembre, fa un any que els espanyols van anar a votar: les eleccions generals del 20-D van suposar un autèntic terratrèmol polític sense precedents a Espanya, i l'inici de 314 dies de desgovern a l'Estat. Aquell dia, el PP va perdre la majoria absoluta que feia quatre anys que tenia. El 20-D del 2015 també va suposar un seriós avís al bipartidisme, que amb l'entrada de nous partits al Congrés –Podem i Ciutadans– i el procés sobiranista convertit en un eix central de la política, va trontollar com mai abans havia fet. 366 dies després, Mariano Rajoy torna a ser president gràcies al suport de Ciutadans i d'un PSOE fora de combat, de qui continua buscant els suports per assegurar-se l'estabilitat. Aquesta és la situació de la política espanyola un any després de les eleccions que han obert una nova etapa política a l'Estat.

Els principals 'barons' del PSOE no tenen clar què ha de fer Pedro Sánchez amb la investidura de Mariano Rajoy. Sense una abstenció o un vot a favor socialista, Mariano Rajoy, que ja busca suports mirant bàsicament al PSOE, no serà investit. Seria el moment de provar un pacte d'esquerres amb Podem i altres formacions minoritàries, entre les quals, ERC i el PNB o DL, o repetir les eleccions. La veu més autoritzada és la de la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, que ha afirmat aquest dimarts que els ciutadans han "col·locat" el PSOE a l'oposició el 20-D i que, per tant, cal evitar caure en l'"aventurisme polític" i l'"oportunisme" intentant conformar majories alternatives.

'Gross Koalition' a l'espanyola

Pacte PP-PSOE per blindar l''statu quo'

]]>

Què ha de fer a partir d'ara el líder del PSOE, Pedro Sánchez? Ahir ja va esbossar les línies bàsiques dels seus pròxims passos: deixar que sigui el PP qui sui la cansalada per intentar formar govern. Un pacte d'esquerres amb Podem i altres formacions menors és un escenari que, en aquests moments, no està sobre la taula. No només perquè Sánchez no l'hagi apuntat, sinó perquè els 'barons' del seu propi partit ja li estan marcant els passos a seguir a canvi de no qüestionar el seu lideratge: ni investir Mariano Rajoy ni intentar ser president amb pactes insòlits. És a dir, ser líder de l'oposició i deixar que el PP es desgasti en un turbulent govern en minoria és la tessitura en la qual en aquests moments se situen els socialistes.

]]> "Si el PSOE accepta totes les seves condicions però no el referèndum, què contesten?", va preguntar la setmana passada Antoni Bassas al número dos de Podem, Íñigo Errejón, a l'estudi d'Ara TV. I la resposta va ser clara: "Que així no hi ha solució a la qüestió de Catalunya i que, per tant, és molt difícil entendre’s". "I no hi hauria pacte?", repregunta Bassas. "No hi pot haver-hi acord. Hi ha molta gent del PSOE i del PSC que sap que tenim raó, que hi ha moltes veus progressistes i democràtiques a Espanya que saben que a Catalunya s’ha de votar amb garanties. Seria bo que hi hagués un govern d’Espanya valent que agafés el toro per les banyes i que quan es voti a Catalunya pugui anar-hi amb una proposta d’encaix".

]]>

La CUP considera que els resultats del 20-D avalen el veto a Mas i, per això, han demanat a Junts pel Sí que proposi un candidat alternatiu. Segons ha avisat la formació independentista a través d'un comunicat aquest diumenge a la nit, només si varia l'oferta “en el sentit de proposar un president de consens”, la proposta "tindrà més possibilitats" de ser "àmpliament acceptada" per la militància i els simpatitzants de la CUP a l'assemblea que s'ha de celebrar aquest diumenge a Girona.

]]> El PP ha guanyat les eleccions, l'època del bipartidisme s'ha acabat, i qui vulgui formar govern a Espanya haurà de pactar a múltiples bandes. Són els titulars d'unes eleccions marcades per la voluntat reformista d'una majoria dels ciutadans, que han apostat de forma contundent pel canvi. Les eleccions més incertes de la democràcia no només han donat com a resultat el parlament més divers de la història recent espanyola, sinó també un govern de molt difícil gestació perquè PP i Ciutadans no sumen, però el PSOE i Podem tampoc.

]]>

El PP és la força més votada a la majoria de comunitats de l'Estat, tot i patir un important retrocés respecte els resultats de l'any 2011. A part de Catalunya, només hi ha tres comunitats més en què no guanyin els populars. El PSOE s'imposa a Andalusia i Extremadura, mentre que Podem és la força més votada al País Basc. El PNB es manté al capdavant, això sí, en nombre d'escons.

]]>

El segon avanç de participació a les eleccions d'aquest 20 de desembre indica un augment tant al conjunt de l'Estat com, especialment, a Catalunya. A les 18 hores havien votat un 58,38% dels electors, 0,73 punts més que en el mateix avançament del 2011 (57,65%). A Catalunya, l'augment ha estat superior; a la mateixa hora havia votat un 56,63% del cens, cosa que suposa 3,42 punts més que fa quatre anys (53,21%). Les dades fan preveure, doncs, que la mobilització en aquests comicis és més alta que la dels comicis anteriors. Si la tendència continua en la recta final de la jornada, es confirmaria la percepció per part dels votants d'unes eleccions excepcionals, que podrien representar un autèntic canvi de cicle polític a Espanya.

]]>

En la traca final de la campanya, el líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha tret tota l'artilleria per intentar revifar en unes enquestes que no li són favorables. El dirigent socialista ha volgut tancar la campanya a Catalunya, tota una declaració d'intencions per deixar clar que resoldre el conflicte territorial és una de les seves prioritats, des d'on ha denunciat el "front anti PSOE" que, des del seu punt de vista, han forjat PP, Ciutadans i Podem. "Però aquí estem, dempeus! Diumenge ensenyem tots la targeta vermella al PP", ha proclamat tot advertint que els socialistes només podran guanyar si Catalunya "és punta de llança".

]]>

El debat sobre els pactes postelectorals ha estat una constant en la campanya, tot i que mai ha acabat de presidir l'agenda. La corrupció, els atacs creuats, les pensions, l'atemptat a Kabul, el cop de puny a Mariano Rajoy a Pontevedra o Catalunya hi han anat compartint protagonisme. Les darreres hores de la campanya estan, però, presidides pel creuament de declaracions sobre pactes. Les fórmules que uns i altres veten –el joc és a tres perquè Podem només contempla un acord amb el PSOE i sempre i quan Pablo Iglesias sigui el més votat el diumenge– donen pistes de quines són les possibilitats d'acord vives. A hores d'ara, només sembla possible una entesa entre el PP i C's. Els d'Albert Rivera voldrien limitar-se a facilitar la investidura, però en cap cas entrar en un govern presidit per Rajoy. Faltarà que uns i altres sumin, cosa que les darreres enquestes publicades posen en qüestió dibuixant un escenari molt incert.

]]> L'agressió a Mariano Rajoy aquest dimecres a Pontevedra ha alterat l'esprint final de la campanya. És un fet aïllat, sense aparent motivació política, perpetrada amb molta agressivitat per un menor arengat pels amics via xarxes socials. Però no és un cas únic. De fet, va camí de convertir-se en una més de l'antologia de les agressions sonades a dirigents polítics. De Boyer a Bush, passant per Berlusconi o Navarro.

]]> Íñigo Errejón, número dos de Podem, aposta per un referèndum a Catalunya com l’única solució per teixir un nou encaix. I ho defensa en un català gairebé perfecte, després d’haver viscut dos anys a Girona.

]]>

Tot i que l'estrella convidada del míting del PSC a Terrassa era la presidenta de Balears, Francina Armengol, ha estat la presència de l'exlíder del partit Pere Navarro la que ha concentrat el focus mediàtic. Malgrat que en el seu dia va mostrar el seu malestar a l'exministra Carme Chacón per haver quedat fora de les llistes de les eleccions al Congrés del 20-D, l'exprimer secretari no s'ha volgut perdre el míting a la ciutat que va governar durant deu anys i ha esperat que la fila zero estigués ja plena per seure discretament al lloc que tenia reservat al costat del lider de la JSC i diputat, Pol Gibert. No s'ha saludat públicament amb Chacón i, de fet, ella en el seu discurs ha reivindicat la reforma federal de la Constitució sense mencionar el nom de Navarro. Només l'ha recordat de passada en fer referència als alcaldes que han governat la ciutat.

]]>

La ineficiència del sistema de vot pregat -Rajoy i Sánchez van coincidir en el cara a cara que estarien disposats a eliminar-lo- per als catalans i espanyols que viuen a l'estranger ha deixat a les últimes convocatòries electorals a Catalunya milers de residents a l'estranger sense possibilitats de votar. Una anomalia que es reprodueix aquest cop també a les eleccions espanyoles del 20 de desembre, i que ha activat col·lectius que busquen la manera de suplir el vot dels que es quedaran sense poder votar des de l'estranger. El fet que aquestes siguin unes eleccions que auguren un autèntic canvi de cicle a Espanya -l'adéu a 40 anys de bipartidisme-, però també en un context d'èxode juvenil a l'estranger per fugir d'una crisi que fa estralls, fa que aflorin amb més força les disfuncions del sistema, per la repercussió que pot tenir en el resultat.

]]>

El duel està servit. Els candidats del PP, Mariano Rajoy, i el del PSOE, Pedro Sánchez, confronten els seus projectes de país el cara a cara organitzat per l'Acadèmia de Televisió i moderat, com cada quatre anys, per Manuel Campo Vidal. Les retallades als serveis públics, lleis que han portat cua com la reforma laboral o la LOMCE, així com el rescat de l'economia espanyola són les qüestions que generen més fricció entre els dos caps de llista. Sens dubte, però, un dels moments de màxima tensió ha estat quan el dirigent socialista ha carregat contra la corrupció que afecta els populars. "Vostè ho ha retallat tot menys la corrupció", ha etzibat. I això ha estat només el començament.

]]>

L'últim dia en què es poden publicar enquestes abans del 20-D, aquest dilluns, la demoscòpia esbossa un escenari carregat d'incerteses. Començant per qui podrà formar govern a Espanya, per bé que si en una cosa coincideixen les enquestes. I en el fet que la primera posició és, de moment, per al PP de Mariano Rajoy, malgrat el cost de la crisi i els casos de corrupció. A Catalunya, la sacsejada que ha suposat el procés d'autodeterminació fa encara més incert el resultat de diumenge que ve.

]]>

Fins ara els herois més coneguts a Madrid eren els dels dos de maig que el 1808 van plantar cara a les tropes napoleòniques. Ara, si s'ha de jutjar pel que s'ha vist i sentit aquest diumenge al matí a la plaça de braus de Vistalegre al popular districte de Carabanchel, situat al sud de la capital, n'hi haurà d'altres. En primer lloc els assistents al míting de Ciutadans, el més gran de la història de la formació, que ha omplert bona part de l'aforament del recinte amb 10.000 persones. El carrer del General Ricardos era ple d'autobusos, a banda i banda, arribats bàsicament de Catalunya i el País Valencià. Els de l'Hospitalet de Llobregat, per exemple, amb esmorzar inclòs, havien sortit dissabte a la nit i arribaran a casa aquest diumenge al vespre. El consol, més que no pas el repetitiu discurs de Rivera, ha estat "poder dir que hi éreu", segons els han recordat els oradors.

]]>

José Luis Rodríguez Zapatero ha tornat aquest dijous als orígens. L'expresident del govern espanyol és lleonès però sempre ha explicat –hi ha tornat al poliesportiu de la Tejonera a Gijón davant més de 2.500 persones– que el seu primer míting, amb 16 anys, va ser un de Felipe González a la ciutat asturiana, que sempre ha tingut un vincle molt fort, començant per la tradició minera, amb la província castellana. Zapatero ha fet el primer i últim míting d'aquesta campanya (en principi no n'havia de fer cap) amb el candidat del PSOE, Pedro Sánchez, i la seva intervenció ha recordat molt les de González, que també actuarà amb el candidat una vegada. En el seu cas serà dimarts que ve a Badajoz. Ha recordat l'expresident perquè s'ha refugiat en una actitud entre la ironia i el cinisme en la crítica, s'ha reivindicat a fons i ha estat implacable amb els rivals polítics, ja siguin "els nous, als quals es veu que s'ha de dir pel seu nom, de Pablo o Albert", o Mariano Rajoy, de qui ha dit: "[Celebro] que vagi a bodes gais de dirigents del PP [Javier Maroto] després de tantes manifestacions, tants autobusos i tants bisbes, que jo no vaig pensar mai que n'hi hagués tants en aquest país".

]]>

"Votaré socialista perquè sempre ho he fet i el meu avi va estar a la presó per ser-ho”, diu el Pedro, un home de mitjana edat que, passejant per la Gran Via, a l’altura de la plaça Callao, al cor comercial de Madrid, s’ha trobat un acte del PSOE que fa contrast amb l’ambient de campanya nadalenca. En teoria és una passejada per repartir propaganda. Tres-centes persones entre militants de l’“equip pel canvi”, treballadors del partit que fitxen, periodistes i curiosos esperen Pedro Sánchez.

]]>