Miquel Roura s'ha passat hores i hores indagant en plataformes de genealogia en les quals els usuaris poden publicar els resultats d'una prova d'ADN per trobar coincidències amb altres persones. Quan hi ha un "match genètic", aquestes pàgines web permeten localitzar persones amb qui es té algun grau de consanguinitat i així reconstruir l'arbre genealògic. Per a ell això no és una simple afició a la genealogia, sinó l'única via que ha trobat fins ara per descobrir el seu origen genètic.

La història ha sorprès França: almenys 27 persones comparteixen pare biològic, un home que va ser donant d'esperma durant anys a diferents bancs de semen –públics i privats– de tota la geografia francesa aprofitant la manca de control que hi havia fa algunes dècades. Els experts calculen que podria haver-hi unes 300 persones nascudes de l'esperma del mateix home, un autèntic "donant en sèrie" del qual no es coneix la identitat.

El "si vols, pots" no és aplicable a la fertilitat. "Quan un inesperat desig maternal em va esclatar a la cara, vaig descobrir que ja era massa tard. El meu cos era un desert. Si volia gestar i parir un fill, em quedava una única opció: fer-ho amb l’òvul d’una altra dona", escriu la periodista Júlia Bertran Lafuente (Barcelona, 1980) a Estimada desconeguda (La Campana), un relat en primera persona honest i valent en què planteja a través de la seva experiència personal molts debats socials pendents. Des de l'endarreriment de la maternitat, la donació d'òvuls, el negoci de la reproducció assistida o la falta de polítiques públiques per maternar. La conversa se'ns fa curta per comentar-los tots. Comencem parlant de les contradiccions de la maternitat i acabem parlant dels fills respectius.

L’ any 2015 Vanessa van Ewijk, una fustera dels Països Baixos, va decidir que volia tenir un fill. Tenia 34 anys i era soltera, així que, com moltes dones, va buscar un donant d’esperma. Va considerar la possibilitat de concebre a través d’una clínica de fertilitat, però el cost era excessiu per a ella. En canvi, va trobar un candidat ideal a través d’una web anomenada Desire for a Child [Desig per una criatura], un dels creixents mercats d’esperma en línia que posen en contacte de manera directa els candidats a donants amb les possibles receptores. A la Vanessa li va cridar l’atenció un perfil en particular, el de Jonathan Jacob Meijer, un músic holandès d’uns 30 anys. Meijer era guapo, tenia els ulls blaus i una cabellera rossa arrissada. Li va agradar la seva autenticitat. “Vaig parlar amb ell per telèfon i em va semblar amable i educat -comenta-. Li agradava la música i parlava de les seves idees sobre la vida. No era dominant en cap sentit. Semblava un noi normal”.