La Fundació Vida Silvestre Mediterrània (FVSM) ha alertat de la possibilitat de trobar voltors joves a la mar. L'entitat ha explicat que durant els mesos de juliol, agost i setembre —coincidint amb el final de la temporada de cria del voltor negre— els exemplars joves comencen a fer els primers vols, incrementant progressivament la distància i la durada dels trajectes fins que adquireixen prou experiència per dominar la tècnica de vol.

La Fundació Vida Silvestre Mediterrània (FVSM) ha confirmat el naixement d’una nova cria de voltor negre (Aegypius monachus) al niu ubicat a la serra de Tramuntana. L’eclosió, observada en directe a través d’una webcam, ha estat rebuda amb entusiasme i és considerada "un símbol de l’èxit dels esforços" de conservació impulsats a Mallorca durant dècades. La FVSM, que fa anys que treballa per la protecció i seguiment d’aquesta espècie catalogada com a vulnerable, celebra aquest nou naixement com una fita important en el camí cap a la "recuperació i estabilització de la població de voltor negre a l’illa".

Un dels perills per al voltor negre a Mallorca és la massificació dels seus hàbitats. A la Serra de Tramuntana, una de les zones on aquesta espècie cria "hi ha gent a tots els cims cada cap de setmana", exposa el coordinador del projecte Voltor Negre de la Fundació Vida Silvestre de la Mediterrània (FVSM), Pep Tàpia. "Si hi ha algú, no passa res. El problema és la molèstia repetida, perquè el voltor percep la zona com a no segura i ja no torna. Nosaltres som un depredador per a ells", diu.

El primer poll de voltor negre de la temporada d'enguany ja ha nascut. Ho ha fet aquest dimecres sota la supervisió i el control de la Fundació Vida Silvestre de la Mediterrània, que des del 1987 està fent feina per protegir i preservar aquesta espècie. En el moment en què es va iniciar aquest projecte a Mallorca només hi havia 19 exemplars de voltor negre i una sola parella reproductora. Ara, gràcies a la feina feta per la fundació, n'hi ha més de 300 i més de 25 parelles reproductores.

Un projecte creat per la Fundació Vida Silvestre Mediterrània (FVSM) ofereix l'oportunitat de seguir en directe, a través d'una webcam, l'evolució d'una parella de voltors negres en ple període de reproducció. En aquests moments, es pot observar el naixement d'un poll després de 55 dies de posta. Aquesta iniciativa permet analitzar el comportament més íntim d'aquests exemplars, com mai s'havia mostrat fins ara a la serra de Tramuntana, sense provocar cap molèstia al seu entorn natural.

La cria de voltor negre a Mallorca es manté en registres històrics. Enguany, el pla de recuperació de l'espècie posat en marxa l'any 1982 ha mantingut una tendència positiva. Ha finalitzat amb un total de 33 polls exitosos, de les 41 parelles que s’han censat aquest 2022 al paratge natural de la serra de Tramuntana.

El grup ecologista GOB ha demanat aquest divendres al Ministeri de Defensa que aturi "urgentment" les pràctiques aèries d'extinció d'incendis que s'estan realitzant actualment a Mallorca perquè perjudiquen els ocells que habiten a l'illa.

La població del voltor negre que habita a les Balears gairebé s'ha triplicat durant els darrers anys a Mallorca, ja que ha passat de 123 exemplars el 2008 a 332 el 2021, segons ha informat aquest dijous la Conselleria de Medi Ambient i Territori, que assegura que aquest increment es deu a una feina de replobació i de lluita contra el verí.

La recuperació del voltor negre i lleonat continua per bon camí. Enguany, 32 polls ja han volat dels 45 nius que han estat ocupats a la serra de Tramuntana. S'ha observat una tendència molt positiva respecte de l'any passat, quan els polls que varen volar varen ser 27. Així i tot, no s'ha superat el rècord del 2019, quan n'hi va haver 34. Aquests resultats posen damunt la taula la bona evolució que està experimentant la població del voltor negre durant els darrers deu anys. Si entre el 2011 i el 2015 els polls exitosos eren devers 12, a partir del 2016 n'hi ha hagut més de 25 cada any.

La població de rapinyaires protegits a les Balears, com ara el voltor negre, el voltor lleonat, l'àguila peixatera, l'àguila coabarrada i la milana, evoluciona favorablement, segons ha explicat el cap del Servei de Protecció d'Espècies de la Conselleria de Medi Ambient. El conseller Miquel Mir, durant la presentació del llibre l'Àguila coabarrada a Mallorca. Una peça necessària, ha destacat que la reintroducció d'aquesta espècie ha estat un èxit perquè des del 2011 la població no ha deixat d'incrementar-se fins a arribar a les deu parelles a la serra de Tramuntana i Migjorn, segons el darrer cens fet el maig.

Dos voltors, un lleonat i l'altre negre, han estat alliberats aquest dimecres a la finca pública de Binifaldó després d'haver estat tractats per diversos mals pel personal del Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (Cofib), segons ha informat la Conselleria de Medi Ambient en un comunicat.

La població de voltors negres a Mallorca s'ha multiplicat per deu en quasi 40 anys. La Fundació Vida Silvestre Mediterrània (FVSM) calcula que en els anys 80 hi havia una vintena d'exemplars i, actualment, n'hi hauria uns 200 de concentrats sobretot a la serra de Tramuntana. I entre la població total hi ha 35 parelles reproductores, segons ha informat la FVSM en un comunicat. La recuperació de l'espècie ha estat possible gràcies als esforços que durant dècades han fet voluntaris i la Conselleria de Medi Ambient, segons ha dit l'entitat, tot i que també han recordat que és un rapinyaire molt sensible a la presència humana durant els mesos de cria i, per aquesta raó, una sèrie de voluntaris informen els excursionistes que passen per les cinc propietats que aquesta fundació i l'entitat internacional Black Vulture Conservation Foundation gestionen la Serra.

A la llunyania, un voltor negre canvia de posició amb passos curts. Es va alineant amb el sol, mantenint el perímetre del niu sota una ombra perfecta. Un dels seus pollets, nounat, hi reposa. Ha de protegir-lo d’una calor que li podria ser mortal. Aquest acte d’amor i de compromís conjugal es converteix de sobte en una de les primeres estampes que afloren a Monfragüe. Des del jeep d’un dels guardes forestals, armat amb teleobjectius, prismàtics de llarg abast i walkie-talkies que emeten coordenades, els camins interiors d’aquest Parc Nacional s’assemblen als d’un safari africà. En aquesta època de l’any no hi falten ni el clima, que es tempera quan un núvol cobreix la vall, ni les espècies exòtiques: el voltor negre -resident en algunes parts d’Europa i d’Àsia, des de la península Aràbiga fins al Japó- és un animal protegit que té en aquest racó de la península Ibèrica el seu principal refugi.

El Casal Voltor Negre, a Palma, ha aparegut aquest dimarts amb pintades amb insults contra el batle de Palma, Antoni Noguera, i el president del Parlament, Baltasar Picornell. "Agenollau-vos davant Espanya i besau la bandera espanyola, traïdors, bastards!", "Ajuntament de Palma, còmplice" i "Noguera, bastard, agenolla't davant el rei", són alguns dels atacs que es poden llegir a la façana del casal.

Miquel Blanch (1970-2017) és el voltor negre, que viatja amb parapent per l’eternitat en un vol al·lucinant per les quatre illes. Després de la seva mort, l’any passat, i en homenatge a ell, es va celebrar fa uns dies la V Concentració Paramotor amb sortida des de Menorca i arribada a Mallorca. Una feina de molts però inventada per dos personatges singulars dels quals ara només queda l’altra ànima del projecte.

El director de la Fundació Voltor Negre i de la Fundació Vida Silvestre de la Mediterrània, Juan José Sánchez, va morir diumenge, a 54 anys, a causa d'una aturada cardíaca mentre viatjava per l'Argentina, han indicat aquest dimarts aquestes agrupacions ecologistes.

Un exemplar de voltor negre ha mort estavellat aquest dijous contra un avió que s'aproximava a l'aeroport de Son Sant Joan de Palma provinent de Munic.

Les condicions ambientals d’aquesta primavera han estat favorables per a la població de voltor negre de la serra de Tramuntana. Aquest 2016 s’han arribat a xifres inèdites des que es treballa en la protecció d’aquesta espècie, fa 45 anys. S’ha constatat l’ocupació de 37 plataformes de nidificació, on hi ha hagut 32 postes, han fet eclosió 25 ous i els polls es desenvolupen satisfactòriament. El rècord estava fins ara en 17 polls volant el 2014, de manera que la tendència no pot ser més positiva.