"Les nits d’estiu, tan llargues. La solitud. La companyia que la cura. La sensació de descobrir com s’alleugereix el dolor del cor. L’enamorament. El rebuig. El perdó. O l’intent de perdó". Així descriu Pol Guasch (Tarragona, 1997), autor de Napalm al cor (Anagrama, 2021) i Ofert a les mans, el paradís crema (2024), una de les novel·les breus més emblemàtiques de Fiódor M. Dostoievski. Publicada en rus el 1848, la protagonitza un jove somniador i solitari que durant una de les passejades que fa pels carrers de Sant Petersburg coincideix amb una jove, Nàstenka, per qui de seguida se sent atret.

Jesús Alturo i Perucho (Pont de Suert, 1954) és filòleg, paleògraf, historiador de la cultura i catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va ser un dels primers professors de llengua catalana del tardofranquisme i té una curiositat inesgotable. No li fa gaire gràcia recomanar un llibre en concret: "En rigor, premiar un nom per damunt d’altres ja és un acte injust. Per parcial i abusiu. Car entre els no premiats pot haver-hi perfectament persones més dignes del llorer. Ni que sigui als ulls d’altres àrbitres igualment capriciosos. I poden haver quedat exclosos de la tria o del guardó autors de semblants o majors mèrits, però del tot desconeguts per haver estat condemnats a un silenci envejós i culpable. O per la disculpable toixesa que no rarament acompanya els qui s’atribueixen la suprema autoritat de dictar sentències inapel·lables sobre el bon gust", assegura. "Són tants els recomanables! A més, els meus textos preferits són obra d’autors àgrafs! Tanmateix, em limitaré a recordar un autor que, al meu entendre, mereix una major atenció i més alta consideració que l’atribuïda pels sovint severs i reduccionistes redactors de la nostra història literària", afegeix.

David Selvas ha tancat la temporada teatral dirigint una versió d'El misantrop, de Molière a l'escenari més compromès del Festival Grec, i encetarà el curs vinent fent d'actor a La gavina, de Txékhov, a les ordres de Julio Manrique al Teatre Lliure. Entremig, aquest estiu podrà llegir el llibre que li queda pendent d'Ottessa Moshfegh, McGlue (Angle/Alfaguara), que aquí es va publicar a principis d'any, però que en realitat és la primera novel·la de l'autora nord-americana, abans de l'esclat d'El meu any de repòs i relaxació el 2018.

Alguna vegada us ha fet la sensació que hi ha sèries que només mireu vosaltres? Són ficcions que no teniu ningú amb qui comentar-les perquè sembla que cap altre espectador s'ha adonat de la seva existència. A la redacció de l'ARA aquesta situació ha sigut sovint motiu de debat i, per això, vam fer una crida a través de xarxes per saber quines són aquelles sèries que els nostres lectors creuen que només miren ells. La llista que va sortir va ser llarga, amb títols com El padrino de Harlem, Noches en vela, Pagan Peak, Upload, Breeders, Schitt's Creek, Red Oaks o Somebody Somewhere. De totes les que vam recopilar, n'hem fet una selecció de 10 amb arguments per veure-les. Si algun lector vol fer-ne arribar alguna més, ho pot fer a través d'X, on tenim converses obertes a través dels nostres perfils (@AlexGutierrezM i @apales).

El cantautor Pau Alabajos (Torrent, 1982) té un compromís polític i cultural a prova de la insídia que projecta l'extrema dreta. Per això va alçar la veu quan al juliol el nou equip de govern municipal del PP i Vox a Torrent (l'Horta) va canviar el nom de l'auditori municipal que el 2016 es va batejar en honor del cofundador de l'històric grup Al Tall, Vicent Torrent. Havia sigut el mateix Alabajos, com a regidor de Compromís, qui set anys abans havia impulsat el reconeixement a una de les figures fonamentals de la música valenciana. Encara amb la turbulència política ben present, el cantautor valencià respon a la petició de l'ARA de recomanar una lectura estiuenca. La tria s'adiu amb el seu activisme cultural i polític: Flamarades sortiran. Antologia de poesia catalana feminista (Godall Edicions).

“Sempre és difícil triar i recomanar un sol llibre, però aquest estiu tenia molt clar que volia llegir el Rector de Vallfogona”, assegura la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. La tria té tot el sentit, atès que enguany es commemoren els 400 anys de la mort de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona (Saragossa, 1578/9 - Vallfogona de Riucorb, 1623), “un personatge complex, un mite de la nostra cultura, del qual tothom ha sentit a parlar però que poca gent sap qui és”. Com va dir fa uns mesos Josep Pedrals, poeta, rapsode i comissari de la commemoració, “és hora de tornar a posar el Rector de Vallfogona on toca: va ser el primer poeta barroc català, i li correspon un altar entre Ausiàs March i Jacint Verdaguer. No ens podem permetre tenir-lo tan oblidat!”

L'artista Antoni Llena és un apassionat del Renaixement, i recomana un dels llibres que més li ha agradat sobre aquesta època, El giro. De cómo un manuscrito olvidado contribuyó a crear el mundo moderno, de Stephen Greenblatt (Editorial Crítica), guanyador del premi Pulitzer el 2012. L'obra recull el viatge que l'humanista italià Poggio Bracciolini va emprendre el 1417 per monestirs alemanys per intentar trobar-hi manuscrits antics. "Es buscaven sota les pedres llibres que van canviar el curs de la història", afirma Antoni Llena.

L'escriptor noruec Per Petterson (Oslo, 1952) és un dels grans noms actuals de les lletres escandinaves. Es va consagrar a escala internacional amb Sortir a robar cavalls, una novel·la que va aparèixer l'any 2003 i que Club Editor va publicar el 2016 en català. A través d'aquesta traducció és com va arribar-hi Manel Vidal. El còmic de La Sotana assegura que és "un dels llibres que més plaer m'ha causat llegir". Petterson té la capacitat de captura la bellesa, el pas del temps i la profunditat de l'existència des de la menudesa de les vides humanes.

L'actriu i escriptora Agnès Busquets no pot parar de recomanar Matrioixques, de Marta Carnicero (Quaderns Crema). No és l'única a qui ha impressionat la novel·la: fins i tot el cineasta Pedro Almodóvar va citar-la quan li van preguntar per les seves autores de referència en una entrevista a l'Espacio Fundación Telefónica de Madrid l'abril passat. "No m'estranya que hagi flipat amb aquest llibre. Jo vaig acabar plorant", subratlla Busquets. Matrioixques és una novel·la curta sobre la violència contra les dones com a arma de guerra i les conseqüències de concebre una criatura arran d'aquesta violència. Parla de la guerra dels Balcans sense mencionar-la directament a través de dos personatges: el de la Hana, que viu un doble exili, i el de la Sara, que acaba de fer 18 anys i anhela la llibertat.

Albert Forns

PERIODISTA I ESCRIPTOR

]]>