Aquesta setmana la conselleria de Justícia presentava una sèrie de mesures per a la prevenció del suïcidi a les presons: control ambiental, formació per a interns com a element clau de detecció de casos, mesures d’aïllament sota supervisió psiquiàtrica o l'anàlisi d’aquest fenomen amb perspectiva de gènere (atès que la masculinització dels centres penitenciaris ha invisibilitzat la realitat del suïcidi de les dones preses, tot i que, en proporció, aquestes intenten suïcidar-se amb més freqüència, però són menys detectades). 

El sistema penitenciari acostuma a ser invisible als ulls de la majoria de la ciutadania i només ocupa les portades quan hi ha alguna desgràcia. Ho hem vist aquests dies arran del tràgic assassinat d’una treballadora a mans d’un intern al centre de Mas d’Enric. Aquest incident no s’hauria d’haver produït mai; és gravíssim i dolorós, i ens consta que s’han obert totes les investigacions per aclarir els fets i per avaluar tots els protocols i circuits. Estem colpits per la situació i volem expressar el nostre condol a la família i la nostra solidaritat i afecte als i les professionals que coneixien la víctima i l’estimaven.

La Marta té 32 anys i està tutelada per la Som-Fundació Catalana Tutelar. Des que va complir els 18 anys havia votat a totes les eleccions, però l’any 2012, arran d’un procés d’incapacitació, va perdre la possibilitat d’exercir aquest dret fonamental. “Em vaig sentir molt malament”, explica. La seva sentència judicial d’incapacitat anava acompanyada de la privació del dret de sufragi.