L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) manté per a les Illes Balears el risc d’incomplir la regla de despesa els anys 2025 i 2026 i empitjora les previsions de saldo. Segons l’organisme, el dèficit podria arribar al 0,1% del PIB el 2025 i al 0,2% el 2026. Així consta en l’informe sobre els projectes i les línies pressupostàries de les comunitats autònomes, que analitza la informació facilitada pel Govern sobre les seves línies fonamentals per al 2026, un document previ a la redacció del projecte de pressupost per al pròxim exercici.

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ha mostrat la seva disconformitat amb l'augment de despesa del Govern el 2024, que va ser del 14,5%, mentre que la regla de despesa del Ministeri d'Hisenda fixava un màxim del 2,6% l'any passat –una desviació d'11,9 punts percentuals. És la quarta vegada que les Illes incompleixen aquest objectiu d'estabilitat pressupostària des que s'apliquen les actuals regles fiscals –els anteriors incompliments varen ser el 2014, 2015 i 2018. A més, l'AIRef assenyala l'impacte que les rebaixes fiscals del Govern han tingut en la regla de despesa, unes conseqüències que continuaran en el futur, segons aquest organisme. De fet, el Govern ha abaixat impostos per valor de més de 500 milions d'euros des que va començar la legislatura (segons les dades de l'AIReF, el 2024 es varen deixar d'ingressar 51 milions d'euros només de l'impost de patrimoni), segons va assenyalar la presidenta de l'Executiu, Marga Prohens, a una entrevista a IB3.

Enmig de la tempesta comercial, el Fons Monetari Internacional (FMI) porta bones notícies a Espanya. L'organisme ha revisat a l'alça el creixement de l'economia espanyola per a aquest 2025 i situa el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) en el 2,5%, cosa que suposa dues dècimes més en comparació amb l'última estimació. Així, l'FMI s'alinea amb el govern espanyol pel que fa a la previsió de creixement per a enguany, però també amb l'Autoritat Fiscal (Airef), que aquest dijous ha dit que manté la seva estimació de creixement per a Espanya. El Banc d'Espanya ha estat l'únic organisme que ha confirmat que revisarà a la baixa el creixement del PIB per la guerra comercial. L'ens presidit per José Luis Escrivá preveia una alça de l'economia d'un 2,7% aquest 2025, una estimació més optimista que la de l'executiu espanyol.

Un finançament més estable. Més recursos humans i, sobretot, tenir més iniciativa a l'hora de seleccionar les avaluacions de les polítiques públiques, és a dir, més autonomia. Són les peticions que l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), a través de la seva presidenta, Cristina Herrero, ha traslladat aquest dimecres al govern espanyol, però també a la resta de formacions polítiques. L'organisme ha demanat un pacte d'estat per modificar la llei orgànica de la institució i poder deixar negre sobre blanc totes aquestes exigències.

La relació entre el ministre de la Seguretat Social, José Luís Escrivá, i la presidenta de l’Autoritat Fiscal (Airef), Cristina Herrero, no viu el millor moment. Aquest dijous, quan falta menys d'un mes per a les eleccions generals, Herrero ha censurat la decisió que Escrivá va prendre en el seu moment: fer el salt de la presidència de l’Airef a un govern i ocupar un càrrec important. És el cas de l'actual ministre de la Seguretat Social, que abans va ocupar el lloc que ara assumeix Herrero.

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) preveu que el PIB de les Illes Balears creixi un 0,6% durant el 2023. Aquest dijous han informat que es mantenen les previsions que es van fer a l'informe anterior i, d'aquesta manera, esperen que l'economia illenca continuï a l'alça després que el 2022 es tancàs amb un superàvit d'un 0,1%.

Qui serà l'encarregada –cada tres anys a partir del 2025– d'analitzar si la reforma de les pensions del govern espanyol es comporta en termes fiscals tal com s'ha previst, ja anticipa que la norma té llacunes. L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) apunta que la reforma aprovada en consell de ministres fa tot just una setmana serà insuficient per cobrir la despesa que suposaran les pensions.

Les Balears seran la comunitat autònoma d'Espanya amb un major creixement de la seva economia el 2023. Així es desprèn de l'Informe sobre les línies fonamentals de pressupostos 2023 de les Illes Balears, elaborat per l'Autoritat Independent de Resposabilitat Fiscal (AIRef). De fet, la mateixa AIRef eleva les previsions fetes per la Conselleria de Model Econòmic liderada per Iago Negueruela: mentre el Govern preveu un creixement d'un 3,9%, l'organisme estatal ho augmenta fins al 4,7%.

La presidenta de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), Cristina Herrero, ha assegurat aquest dimarts al Congrés que va dubtar si havia d'avalar el projecte de pressupostos generals de l'Estat del 2023. En aquest sentit, ha declarat que el text "neix ja viciat" i amb "deficiències".

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) pronostica una caiguda de l'activitat econòmica durant l'estiu. Segons l'última previsió del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) de l'organisme, l'economia espanyola patirà un retrocés del 0,2% entre els mesos de juliol i setembre, després d'un primer semestre amb bones xifres econòmiques.

Hi ha 400.000 llars a tot Espanya que tindrien dret a rebre l'ingrés mínim vital (IMV) però que no el sol·liciten. És el que en anglès s'anomena non-take-up. Al darrere hi ha la complexa tramitació d'aquest tipus de prestacions, la falta d'informació al voltant de l'ajuda, la por a no rebre-la perquè ja s'està cobrant alguna altra prestació, com ara l'atur, o fins i tot l'estigma, entre altres motius. Així ho conclou l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) en la seva primera anàlisi sobre l'IMV des que es va posar en funcionament just amb l'esclat de la pandèmia, el juny del 2020.

Entre les polítiques públiques i estímuls desplegats pels governs i que l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) s'ha proposat avaluar aquests pròxims cinc anys (2022 -2026) hi ha els avals del covid-19 de fins a 140.000 milions d'euros de l'ICO i l'ingrés mínim vital (IMV). L'Airef veu "pertinent" avaluar aquests crèdits amb aval públic -l'instrument estrella del govern espanyol perquè les empreses esquivessin la crisi del covid- i ha recordat que l'avaluació d'aquesta partida respon, precisament, a una recomanació de l'Ecofin. "Ja ho estan fent països com França, Itàlia o Irlanda", ha destacat Herrero.

La Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball de les Illes Balears es manté fort sobre les seves previsions de creixement per al 2022. Segons ha explicat el conseller Iago Negeruela, el PIB creixerà un 12,1% l'any vinent i ha tornat a assegurar que a final del 2022 s'haurà recuperat tot el PIB perdut durant la pandèmia. A més, s'ha explicat que avui dia ja s'ha recuperat el 56% del total perdut. Aquestes declaracions no van gaire en consonància amb les darreres de l'AIReF, que va qualificar de "molt poc probables" les previsions del Govern.

El Partit Popular ha anunciat que presentarà una esmena a la totalitat dels pressupostos de les Illes Balears i que "si no prospera es presentaran esmenes parcials." Així ho ha anunciat el portaveu del partit al Parlament, Toni Costa, que, a més, ha titllat d'"imprudents, irresponsables, ficticis i electoralistes" els pressupostos per al 2022 de les Balears.

La tendència de creixement econòmic de les Balears continua a l'alça després de les dades ofertes pel Govern amb relació als resultats del segon trimestre del 2021. Segons les dades exposades aquest dijous pel conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, les Balears recuperaran el nivell econòmic del 2019 a final del 2022. Així, després d'una temporada turística millor de la que s'havia previst, s'espera que es tanqui aquest any amb un creixement del PIB d'un 11,6%. A més, mirant una mica més enllà el 2022 s'espera que el creixement continuï en auge i arribi al 12,1%. Alhora, també s'ha de recordar que el 2020, l'any de l'esclat de la pandèmia, les Illes Balears varen ser la comunitat autònoma amb una reducció més pronunciada de tot l'Estat, amb un 20,6%.

Les Illes Balears són la regió que creixerà més en PIB aquest 2021 respecte de l'any passat. Concretament, el Producte Interior Brut de l'Arxipèlag pujarà un 25,6%, més de sis punts més que la mitjana estatal, que es col·locarà en un 19,8%. Alhora, s'ha de recordar que l'any passat les Illes Balears també varen ser el territori que va baixar més, amb més d'un 20% de disminució del PIB. Segons ha informat l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), les elevades diferències entre les diferents comunitats autònomes s'han de relacionar amb la força de contractació durant el segon trimestre del 2020 i, en menor mesura, amb el creixement global d'aquest mateix trimestre.

L'augment del deute públic provocat per la crisi del covid-19, sumat a l'alt nivell de partida i al previsible deteriorament del saldo fiscal dels pròxims anys, deixa a la corda fluixa la sostenibilitat financera de les Balears. Així ho ha fet públic aquest dijous l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) a l'informe sobre l'execució pressupostària, deute públic i norma de despesa 2021.

La nova onada de covid-19 que ha posat en alerta i ha deixat en vermell Espanya en el mapa europeu de contagis del coronavirus pot frenar l'arribada de turistes i retardar la recuperació econòmica. L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) adverteix dels perills per a l'economia de l'augment dels contagis en plena temporada turística. "La incidència del coronavirus a Espanya és superior a la dels països de l'entorn, fet que llasta les expectatives d'evolució futura dels fluxos de turistes", apunta l'Airef en l'informe publicat aquest dijous.

El pla d'estabilitat que el govern espanyol va enviar a Brussel·les amb les previsions d'indicadors com el PIB, el dèficit, el deute i l'atur per als pròxims anys és "incomplet", sobretot perquè no inclou l'impacte de la reforma fiscal prevista. Ho adverteix l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), que ha publicat aquest dimarts la seva avaluació de l'actualització del pla d'estabilitat. Segons l'Airef, les previsions de l'executiu de Pedro Sánchez només inclouen l'impacte de les inversions del pla d'estabilitat però no de les reformes previstes: la del sistema tributari, la reforma laboral i la de les pensions. L'Airef retreu al govern que a partir del 2021 dibuixi un escenari "que no incorpora ni un full de ruta per a la política fiscal, ni tampoc algunes mesures tributàries que en el pla de recuperació es planteja que entrin en vigor el 2022".

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) se suma als organismes que han rebaixat l'optimisme sobre el creixement de l'economia espanyola per a aquest any, sobretot pels dubtes sobre l'evolució de la crisi sanitària. L'Airef ha retallat la seva previsió del 8,2% que havia estimat inicialment fins al 6,6% per la pandèmia –que s'està allargant i amenaça amb una quarta onada– i pel retard en la posada en marxa del pla de recuperació. El primer factor ha fet que el PIB espanyol creixi menys del que estava previst en els últims sis mesos i planteja dubtes sobre una recuperació ràpida, mentre que l'impacte dels fons europeus difícilment es notarà abans del 2022, segons destaca l'Airef en l'informe publicat aquest dijous.