Hi ha una història que, per més vegades que s’expliqui, no deixa de fascinar mai: la del soldat japonès que es va estar trenta anys defensant una illa del Pacífic, convençut que la Segona Guerra Mundial no s’havia acabat i que en qualsevol moment arribarien o bé reforços japonesos o bé l’enemic nord-americà. La vida tot sol entre la selva i el mig desert que és l’illa de Lubang, a les Filipines, a pocs quilòmetres de Manila, el va convertir en un boig sense remei per a la majoria de la gent o en un heroi per a una minoria. No cal dir que Werner Herzog forma part d'aquesta minoria d’entusiastes.

Els volcans, la sèrie Mandalorian, el Camp Nou, els salts d’esquí i el futur de cinema han sigut alguns dels temes que han aparegut en la roda de premsa que ha fet el cineasta alemany Werner Herzog al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) aquest dimecres. Director de pel·lícules com Aguirre, la còlera de Déu (1972) i Tinent corrupte (2009) i de documentals com Grizzly man (2005) i La cova dels somnis oblidats (2010), Herzog, de 79 anys, és l’antítesi del creador amargat superat pel pas de la vida. En comptes de sobreactuar a la defensiva davant els canvis, mira de treure’n profit.