Una veu més s’ha afegit a les crítiques pels canvis en el temari de la convocatòria per a una plaça de tècnic en Patrimoni Artístic del Consell de Mallorca. Després de la carta adreçada a la institució insular que va signar el rector de la UIB, Jaume Carot, exigint que la formació específica en història de l'art sigui un requisit per a l'accés al lloc de feina, ara ha estat el Comitè Espanyol d’Historiadors de l’Art (CEHA) qui ha qüestionat els canvis que s’han produït en els continguts d’aquesta plaça respecte d’anteriors convocatòries. “Volem manifestar públicament la nostra profunda preocupació i el nostre ferm desacord amb el plantejament de la convocatòria”, exposen fonts de l’entitat, fundada l’any 1977, i afegeixen, respecte del temari aprovat: “Ha relegat gairebé de manera absoluta els continguts propis de la nostra disciplina i els ha substituït per un programa centrat de manera predominant en aspectes normatius, administratius i de gestió”. 

El Consell de Mallorca ha introduït un canvi profund en el temari de les oposicions per a la plaça de Tècnic Superior de Patrimoni Artístic, deixant enrere un model centrat gairebé exclusivament en la història de l’art i apostant per un perfil més tècnic, jurídic i administratiu, proper a altres perfils professionals com l’arquitecte. Aquest gir ha generat un debat que ha arribat fins a la Universitat de les Illes Balears (UIB), que ha expressat una oposició ferma i ha demanat a la institució insular que ho rectifiqui.

Gràcies al Dart Festival, un festival de documentals sobre art contemporani, he pogut veure recentment Beyond the visible - Hilma af Klint, un documental que repassa l’obra d’una altra artista desconeguda per al gran públic, del qual, naturalment, jo formo part. La sueca Hilma af Klint té una obra monumental i una història fascinant que es coneix per alguns testimonis i per la quantitat de llibretes i pintures que va deixar durant els seus 82 anys de vida. Però és que, a més a més, és l’artista que fa la primera obra abstracta de la història de l’art occidental, encara que la medalla l’ha portada durant molt de temps (i en l’imaginari persisteix) Vassili Kandinski, que és de qui ens parlaven quan estudiàvem història de l’art. Res en contra de Kandinski.

Les claus que voldria exhibir l’Ajuntament de Palma per commemorar els 500 anys de la revolta de les Germanies podrien no ser les autèntiques claus del Regne de Mallorca que, el 1522, els Agermanats varen oferir a Carles V com a expressió de lleialtat. Els historiadors de l’art consultats per l’ARABalears manifesten seriosos dubtes que les dues claus d’or que Cort reclama perquè tornin temporalment a l’illa siguin originals del segle XVI. Qui es mostra més taxatiu en aquest sentit és el catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el mallorquí Marià Carbonell, expert en art del Renaixement i del Barroc a Catalunya, les Illes Balears i Europa, que afirma que “és clamorós que aquestes claus són una invenció del segle XIX. No corresponen al XVI ni la tipologia, ni la decoració, ni l’epigrafia, ni tampoc l’heràldica imperial”.

"Tornar a la universitat franquista va ser una aventura arriscada. Tenia por dels companys. Et podien delatar i denunciar", explicava Frederic-Pau Verrié i Faget a l'ARA l'any 2014. "No vam trigar gaire a descobrir-nos: com que els catedràtics havien exclòs el món català de la universitat, ens vam organitzar. Qui sabia una mica més de poesia medieval l'explicava als altres. Si algú havia aprofundit en art gòtic, també l'explicava. I d'aquesta manera lluitàvem. En qualsevol cas, per a mi el pitjor de la guerra no van ser ni les bombes ni les privacions. Quan penso en la guerra penso sobretot en els amics de l'escola, els nens amb qui jugava, els companys de la universitat que van morir. En tots els amics que tenia i en els que hauria pogut tenir si no els haguessin matat a la guerra".

L'historiador de l'art Joaquín Yarza Luaces –medievalista eminent– ha mort als 79 anys d'edat. Format a la Universidad Complutense de Madrid, va ser professor de la Universitat de Barcelona, i després catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, on va desenvolupar una llarga tasca docent i va codirigir la revista 'D'Art'.