Els psicòlegs Lynn Hasher, David Goldstein i Thomas Toppino varen donar nom l’any 1977 a l’efecte de veritat il·lusòria. Segons aquest biaix cognitiu, les persones tendeixen a percebre la informació que han sentit repetidament com més vertadera i fiable que aquella que reben per primera vegada. És a dir, la repetició és una eina de persuasió eficaç: fa que un missatge, a força de sentir-lo, guanyi credibilitat. Dit això, no sé si els nostres polítics han estudiat mai l’efecte de veritat il·lusòria, però sí que el dominen a la perfecció, encara que sigui d’una manera intuïtiva.

Joan Simonet no ha canviat de número de telèfon: gairebé tot el sector agrari en té el contacte personal. El conseller d’Agricultura i Pesca té un perfil propi que en els darrers mesos el Govern ha intentat explotar publicant vídeos on apareix caçant serps, en remull al Trenc i passejant pel port. “Ha nascut una estrella”, asseguren fonts de l’Executiu, que consideren complit l’objectiu que Vox no fes forat en el camp, una de les fixacions de l’extrema dreta. Però malgrat la popularitat del conseller, la crisi del sector primari no remet. Després del tancament d’empreses emblemàtiques com Agama, Piema, S’Esplet i Carob, ara també està en dubte que la llei agrària tiri endavant, una norma en la qual Simonet ha treballat tota la legislatura.

L’enorme influència que els polítics baleàrics permeten que tingui el gremi dels hotelers, el que es pot anomenar ‘hotelerisme’, explica per què el model turístic no ha canviat durant més de set dècades. També per què s’han anat creant tants de problemes directament relacionats, des del mateix negoci que ara empobreix el conjunt social fins a l’estructura econòmica captiva d’un monocultiu que en debilita perillosament el potencial, passant per tants d’altres, com ara el de la substitució demogràfica. Res de tot això preocupa gens ni mica l’hotelerisme, per al qual l’únic que val és satisfer la cobdícia d’aquests empresaris.

L’atac de sinceritat que Ferran Rosa, mà dreta de Lluís Apesteguia, va tenir la setmana passada en un pòdcast ha revolucionat MÉS per Mallorca. Les crítiques li han plogut per haver dit que no es va fer prou per frenar el creixement turístic durant el Pacte i que l’esquerra “hauria d’haver perdut les eleccions del 2019", però l'avançament electoral de Pedro Sánchez ho va evitar. Aquest exercici d’autocrítica no responia a una estratègia del diputat, sinó més aviat a una patinada. El format relaxat del programa L’hora de la sesta, el fet que es trobava entre amics –els politòlegs Julián Claramunt i Pau Torres– i que no esperava que tingués gaires oients el varen fer abaixar la guàrdia. Però les seves paraules han tingut molta difusió i han reobert ferides a la formació.

"Encara no es pot dir, però serà presentat aviat". Aquesta ha estat una de les frases més repetides durant les darreres hores per diferents membres del PP de Manacor quan se'ls ha demanat per Jaume Mut. Sense confirmar-ho oficialment, els populars han corroborat amb somriures i gestos de complicitat que l’entrenador de futbol serà el seu candidat a la batlia de Manacor a les eleccions municipals del maig del 2027.

És possible que qualque participant a la manifestació de dia 26 de juliol a Palma cregui de bon de veres que és possible canviar el model econòmic i assolir el que els organitzadors reclamaven, el decreixement. Que perdi tota esperança. Almanco per ara no existeix la més mínima escletxa per fer-ho possible. En el futur qui sap, d’aquí a vint anys, trenta...

Falten 10 mesos per a la campanya electoral i manco d’11 per a les eleccions. I no s’ha mogut res amb relació a fa dos anys, quan es començava a veure una oposició d’esquerres deprimida i sense ànim, que el Govern torejava Vox i que el PP i la ultradreta tornarien sumar la vegada següent.

Va ser àmpliament admirat, també a les Balears, fins que va esclatar l’assumpte judicial que ha afectat la seva família i del qual ell ha quedat exclòs pel seu delicat estat de salut. Abans d’això, Jordi Pujol va ser, al llarg de decennis, el referent de Catalunya per excel·lència, amb uns certs vincles amb les Illes. Els recordam quan es compleix mig segle de la polèmica que generà, el maig del 1976, el seu suposat ‘desembarcament’ com a accionista a la revista mallorquina Cort, en plena Transició política.

Després d’onze anys de regidor i set de batle de Maó, Héctor Pons Riudavets (Maó, 1990) fa balanç del mandat més difícil que ha patit fins ara a l’Ajuntament. En minoria i amb el suport condicionat dels seus antics socis d’Ara Maó, l’únic batle socialista de Menorca afronta l’any que resta de legislatura amb la urgència de solucionar els problemes que arrossega el subministrament d’aigua i l’objectiu decidit de fer passes per facilitar l’accés a l’habitatge a les famílies en un context de tanta dificultat. Però en aquests mesos també es cou el futur del port.

"Faig una crida a la responsabilitat dels propietaris davant la renovació dels lloguers. Sé que la majoria no són bancs ni fons voltor. Són persones normals conscients d'això". Aquesta ha estat la resposta de la presidenta del Govern, Marga Prohens, quan el portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, li ha reclamat mesures davant la finalització de milers de contractes de lloguer i la previsible pujada de preus. Una vegada que la pròrroga que va decretar l'executiu espanyol no ha tirat endavant, és previsible que l'emergència de l'habitatge s'agreugi per la pujada de preus associada a les renovacions dels lloguers. "Això no basta. Per això hem preparat una deducció per als propietaris que congelin el lloguer i ja està registrada com a esmena [a la llei de projectes estratègics que el Parlament tramita a hores d'ara]", ha afegit. En definitiva, una crida a la responsabilitat i una esmena són les iniciatives que la presidenta ha posat damunt la taula per evitar que els preus del lloguer siguin encara més inassumibles a les Balears.