Després d’onze anys de regidor i set de batle de Maó, Héctor Pons Riudavets (Maó, 1990) fa balanç del mandat més difícil que ha patit fins ara a l’Ajuntament. En minoria i amb el suport condicionat dels seus antics socis d’Ara Maó, l’únic batle socialista de Menorca afronta l’any que resta de legislatura amb la urgència de solucionar els problemes que arrossega el subministrament d’aigua i l’objectiu decidit de fer passes per facilitar l’accés a l’habitatge a les famílies en un context de tanta dificultat. Però en aquests mesos també es cou el futur del port.

"Faig una crida a la responsabilitat dels propietaris davant la renovació dels lloguers. Sé que la majoria no són bancs ni fons voltor. Són persones normals conscients d'això". Aquesta ha estat la resposta de la presidenta del Govern, Marga Prohens, quan el portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, li ha reclamat mesures davant la finalització de milers de contractes de lloguer i la previsible pujada de preus. Una vegada que la pròrroga que va decretar l'executiu espanyol no ha tirat endavant, és previsible que l'emergència de l'habitatge s'agreugi per la pujada de preus associada a les renovacions dels lloguers. "Això no basta. Per això hem preparat una deducció per als propietaris que congelin el lloguer i ja està registrada com a esmena [a la llei de projectes estratègics que el Parlament tramita a hores d'ara]", ha afegit. En definitiva, una crida a la responsabilitat i una esmena són les iniciatives que la presidenta ha posat damunt la taula per evitar que els preus del lloguer siguin encara més inassumibles a les Balears.

“N’Abel ho vol tot”. És el que va dir, ja fa anys, un veterà periodista eivissenc d’Abel Matutes Juan: un home que, a més dels seus múltiples negocis, certament ho va ser pràcticament tot en política al llarg de tres decennis: batle de Vila, figura destacada de la Transició, senador, diputat, negociador de l’Estatut d’Autonomia, comissari europeu, ministre... En repassam la trajectòria quan es compleixen trenta anys de la seva designació, el 5 de maig del 1996, com a titular d’Afers Exteriors al primer gabinet de José María Aznar.

Queden tretze mesos per als comicis autonòmics i tots els partits balears ja estan en plena marxa electoral o, en el seu defecte, hi estaran ben aviat.

L’apocalipsi s’acosta mentre la presidenta del Govern, Marga Prohens, aprèn a ballar batxata i algú del seu gabinet, en un atac d’inspiració, decideix que això és una informació prou rellevant per compartir amb el món. Com es podia esperar, el PSIB ho va recordar en tot moment durant les sis hores del ple del Parlament de dimarts. La Cambra s’assembla cada vegada més a un escenari de stand-up comedy: tothom hi du el seu monòleg preparat i, si li surt bé, el públic encara pot riure una estona.

Les enquestes diuen que hi ha una proporció creixent de joves que volen votar la ultradreta. Potser s’haurien de preguntar què faria l’extrema dreta si, per exemple, Trump dictés que seria bo que pel bé de l’Imperi no només es retallessin les beques per estudiar, és a dir, apujar la despesa militar fins al 5% del PIB, sinó que també es tornés a fer el servei militar obligatori. També haurien de saber que si això ja no els agradés tant i es volguessin manifestar, llavors l’extrema dreta no els ho deixaria fer pel bé de l’Imperi i del servei d’Espanya al vassallatge de l’Imperi. Qui els defensaria, llavors, de la tirania? Ningú, llevat que ells mateixos es tornessin a organitzar per poder defensar els seus drets i llibertats tan absurdament perduts per aquells que poden gaudir de la democràcia avui i prefereixen votar la tirania per a demà.

Maria Agnès Sampol Sabater (Porreres, 1986) s’ha convertit en la nova batlessa de Porreres 27 anys després que el PP governàs per darrera vegada el municipi, en substitució de Xisca Mora Veny. Ho ha fet en virtut del pacte de govern signat entre el Partit Popular i El Pi després que en les eleccions de 2023 cada formació aconseguís quatre representants, per cinc de MÉS.

“Violacions a nines i dones”, “terrorisme gihadista als carrers de tot Europa”, “agressions salvatges amb arma blanca que provoquen amputacions”, col·lapse dels serveis públics, “empobriment cultural a les escoles”, “imposició de cultures”... Aquest va ser el repertori d’acusacions que varen haver d’escoltar els migrants que assistiren al darrer ple del Parlament. La portaveu de Vox, Manuela Cañadas, es va endur el premi al discurs més racista, envoltada pel silenci i amb el somriure sorneguer del president de la Cambra, Gabriel Le Senne, que no va intervenir per frenar la deriva del debat.

Els polítics no responen a les preguntes que els fan. No és cap llegenda urbana, és un fet. El seu objectiu no és donar respostes clares ni precises, sinó contraatacar el rival i quedar bé al vídeo que el partit penjarà a les xarxes socials, amb un text una mica agressiu i moltes emoticones per donar-li agudesa. El Govern se sotmet cada setmana a una sessió de control al Parlament que, més que un exercici de fiscalització, acaba convertida en una mena de circ romà, ple de gladiadors d'oratòria mediocre, inflamada i, massa sovint, buida de contingut.

El PSIB-PSOE ha anunciat que estudia emprendre accions legals en contra de l'aprovació inicial del Pla general d'Estellencs, per les irregularitats detectades en el ple d'aquest dimarts. El partit ha denunciat en un comunicat la polèmica i les sospites d'irregularitat en el ple, després que el batle, Bernat Isern, i el regidor del PP Miquel Àngel Rosselló, que dijous passat es van absentar de la votació per estar directament afectats per les requalificacions urbanístiques de la nova norma, hagin votat aquest dimarts. Segons el PSOE, han votat sense que s'hagin mostrat els informes que suposadament validen el seu vot.

La polarització política escala a les Balears quan queda poc més d’un any per a les eleccions autonòmiques. Fa temps que el Parlament s’ha convertit en un quadrilàter on els partits llancen arguments com cops, sovint sense escoltar els del rival. Hi ha acusacions que són un clàssic contemporani. “Tu ho vares fer pitjor” és la més repetida. La frase rebota d’un escó a l’altre com una pilota de tennis taula, entre l’estupor d’una part de la ciutadania i les ànsies de revenja de l’altra.

A vegades se sent a dir, o es llegeix, que la profunda derrota electoral del PP a les Balears el 2015 va ser conseqüència directa de l’aixecament popular contra l’aberrant política anticatalanista del Govern de José Ramón Bauzá. No, no va ser per això.

L’horabaixa del 18 de febrer de 1976, en un apartament del carrer de Catalunya de Ciutat, es presentava als mitjans de comunicació el Partit Socialista de les Illes Balears. Una pluja de pastor amb prou feines banyava la calçada, mentre un estol de policies de la Brigada Política Social estava, a l’aguait, al carrer. Tot just havien passat tres mesos de la mort del dictador. En el procés de creació del nou partit hi havien participat un ampli grup de ciutadanes i ciutadans amb un compromís ferm i actiu en l’antifranquisme: de Bandera Roja (que venien del Partit Comunista d’Espanya, al qual s’havien integrat un any abans), del Partit Socialista Popular i d’altres organitzacions d’esquerres, sindicalistes, de cercles del nacionalisme, i independents que havien participat en un procés de debat entorn de la idea.