Els vestits de novia també poden ser sostenibles, modulars i tenir vida més enllà del gran dia. Aquesta és la proposta amb què la dissenyadora mallorquina Carme Vidal debuta en el sector nupcial amb Mon Cor, una col·lecció que reivindica la "senzillesa, la versatilitat i el consum pausat". Dissenyada i confeccionada íntegrament a Palma, la línia defensa que "casar-se i ser fidel a una mateixa, als valors propis, no són conceptes incompatibles".

Aquests dies es produeix un fenomen (per què tinc tantes ganes, sempre, d’accentuar fenomen?) que algú titllarà de ianqui, d’heteropatriarcal o de cosificador i que per a mi és malvasia. En diverses botigues especialitzades, mares, pares i filles adolescents van a buscar el “vestit de graduació”. Abans era la “posada de llarg”: la nena deixava enrere les trenes i la faldilla curta i es vestia de “dona”. Avui, aquest vestit llarg és per a aquest dia (a punt dels divuit o acabats de fer) en què deixen enrere els estudis secundaris. És tan divertit veure com dels emprovadors van sortint sirenes de tota mena i condició, d’alçades, pesos i formes diverses, enfundades en escates de color de vi, de color xampany, de color verd clar, blau cel, blau marí, negre nit o vermell sang! Les dependentes, així com les mares, algun pare i les altres clientes, discuteixen i aplaudeixen les decisions. “Et queda preciós!”, diu l’una. “És aquest!”, opina l’altra. “S’haurà d’agafar dels baixos”, considera la de més enllà. Als emprovadors, unes sabates de taló perquè la jove protagonista s’hi enfili i en pugui veure l’efecte. Foto cap aquí per enviar a les amigues. “No vull coincidir de color amb la Clara”, es queixa una. “Llaç a l’esquena sí que no”, fa l’altra.

Ja hem entrat de ple a la temporada de catifes vermelles. Diumenge passat amb els Globus d'Or, abans-d'ahir amb els Critics Choice Awards i aquest dilluns a la nit amb els Emmy. Els nominats i convidats ja comencen a estar avesats a la passarel·la del photocall, i això també significa més disbauxa i màniga ampla en una de les gales més multitudinàries i icòniques de l'any.

L'elegància dels Globus d'Or ha donat el tret de sortida a les gales de premis de cinema del 2024. Com cada any, la temporada de catifes vermelles s'inicia amb el Globus d'Or, celebrats a l'Hotel Beverly Hilton de Los Angeles. Però no tot ha seguit la mateixa litúrgia. Després de 81 edicions, l'esdeveniment ha estat coordinat per primera vegada per Dick Clark Productions, després de la dissolució de la Hollywood Foreign Press Association.

“La moda sempre respira l’època. No hi ha un moment en el qual no participi en el que passa en l’àmbit històric”. Silvia Rosés, teòrica i docent de la història de la moda, sintetitza amb aquesta afirmació la relació que s’estableix entre el cos, la indumentària i el context social des del moment de l’aparició de la moda a mitjans del segle XIV fins a l’actualitat. Amb la caiguda de l’Antic Règim, el triomf de les revolucions liberals i l’ascens al poder de la burgesia, la moda moderna s’organitza en sintonia amb la competència de classes i la lògica de beneficis. L’auge del capitalisme i l’arribada del consum de masses es tradueixen en un nou model d’indústria del vestit, l’alta costura, que arriba al seu apogeu amb l’entrada del segle XX. És precisament en aquest context en què s’inspira l’exposició virtual que ofereix el FIT Museum de Nova York, titulada The roaring 20s and the swinging 60s, la qual compara els esdeveniments socials, les revoltes polítiques i els discursos artístics que van delimitar la indumentària dels feliços anys 20 i la de la dècada dels 60.