La petita editorial Cal Carré, fundada a partir de les cendres d’una carnisseria que tenien els pares de l’editora Antònia Carré i Pons, està desenvolupant una tasca meritòria publicant per primera vegada en català clàssics de la talla de La mort del rei Artús, aquesta obra d’autor anònim francès del segle XIII que ha servit de base per a tantes i tantes adaptacions novel·lístiques i cinematogràfiques dels segles XX i XXI: no cal dir que seria impossible que ens fos familiar la imatge d’una mà que surt de l’aigua per capturar una espasa si no haguéssim vist tots la pel·lícula Excalibur. I que tothom té més o menys al cap que hi havia un rei que es deia Artús i uns cavallers que seien al voltant d’una Taula Rodona, encara que sigui per la paròdia que en van fer els Monty Python a Els cavallers de la taula quadrada, amb aquells cocos memorables que imitaven el galop dels cavalls a la recerca d’aventures.

La medievalista Maria Teresa Ferrer i Mallol, expresidenta de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), al qual pertanyia des de l'any 1992, ha mort a Barcelona als 76 anys, segons un comunicat fet públic aquest dilluns.

Una bona imatge de l'empremta que ha deixat Martí de Riquer és que a fora del despatx de la Universitat de Barcelona que va ocupar durant dècades encara hi ha el seu nom. En els 99 anys que ha viscut el professor Riquer, el món ha canviat de valent, però és ell qui continua saludant -en forma de rètol- les noves generacions d'estudiants universitaris de lletres, que indefectiblement han d'acabar coneixent part del seu llegat literari, si volen arribar a saber res dels trobadors, de Tirant lo Blanc o del Don Quixot .

Metge reputat de reis i papes de l'edat mitjana, Arnau de Vilanova (circa 1240–1311) va escriure nombroses obres de medicina i teologia, entre elles un tractat sobre l'amor heroic traduït per primera vegada per Sebastià Giralt –i amb introducció i notes de Michael McVaugh– motivat pel set-centè aniversari de la seva mort i publicat per editorial Barcino. 'L'amor heroic' era el nom que es donava en la medicina medieval a la malaltia de la passió amorosa no corresposta i que havia estat objecte d'estudi des de la Grècia clàssica fins als temps d'Arnau.

El poeta medieval Jean Bodel va escriure: "Hi ha només tres matèries que ens estan esperant / la de França, la de Bretanya i la de Roma la gran". Vostè va triar la de la Bretanya. Per què?