Caixafòrum Palma acollirà aquesta nova temporada 2025/2026 quatre exposicions sobre l'art i la naturalesa, el color i Javier i Rafa Forteza, entre altres activitats i tallers pensats per a tots els públics. Així ho ha detallat la gestora de planificació i continguts de Caixafòrum Palma, Noemí Vallespir, i la directora de l'àrea d'exposicions, col·lecció i Caixafòrum+ de la Fundació la Caixa, Isabel Salgado, en una roda de premsa per presentar la nova temporada d'exposicions.

Si poguessis anar a sopar amb qualsevol artista —viu o mort—, a qui escolliries? El director del Museu del Prado, Miguel Falomir, no s'ho pensa ni tres segons: "Triaria Rubens, clarament. No m'agraden els pintors maleïts. Ell va ser un home feliç, es va casar dues vegades i ho va fer enamorat. Era culte, gaudia de l'art i vivia amb aquesta alegria que traspuen les seves pintures". Precisament la nova exposició del CaixaForum de Barcelona, titulada Rubens i els artistes del Barroc flamenc, captura aquesta "manera d'estar a la vida i al món" del pintor flamenc. Cortesà i diplomàtic, Peter Paul Rubens (Siegen, 1577 - Anvers, 1640) va deixar obres fonamentals per a la història de l'art. Algunes, com La Immaculada Concepció (1628-1629) i El judici de Paris (1638) es poden veure al CaixaForum fins al 21 de setembre, en una mostra que consta d'una seixantena de peces procedents de les col·leccions del Prado, una quinzena de les quals han estat restaurades per a l'ocasió.

Hi ha feines carregades de responsabilitat però que també són un privilegi. Alicia Peral, conservadora del Museu del Prado, defineix així la seva tasca com a correu de la institució, és a dir, com una de les persones encarregades d'acompanyar les obres d'art en els trasllats i d'assegurar-se que arriben a lloc sense cap canvi. Sobre ella ha recaigut l'encàrrec de garantir que El judici de Paris, de Rubens, arribava al CaixaForum de Barcelona exactament igual que va sortir del Prado i que el quadre s'instal·lava al museu amb les condicions necessàries per assegurar-ne la bona conservació. Ha estat un trasllat de cinc dies de feina que ha implicat dos camions de grans dimensions, els ulls afilats de la conservadora i una porta del CaixaForum que s'ha hagut de serrar perquè l'obra pogués entrar directament a la sala on s'exhibirà del 29 de maig al 21 de setembre, dins de l'exposició Rubens i els artistes del barroc flamenc.

El Caixaforum Palma ha presentat aquest dijous l'exposició XIX. El segle del retrat. Col·leccions del Museu del Prado. De la Il·lustració a la modernitat dedicada al retrat i que inclou 145 obres. La mostra, que estarà disponible fins al 2 de març, està dedicada a l'auge que va viure el retrat en el segle XIX en totes les seves manifestacions artístiques. Prop de 200.000 persones ja han visitat la mostra en altres centres de la xarxa CaixaForum, que finalitza el recorregut a Palma.

La història d'Alícia al país de les meravelles va començar com un conte oral que el diaca Charles Dodgson (1832-1898) s'inventava per distreure les germanes Alice, Edith i Lorina Liddell mentre "lliscaven ben pausadament" Tàmesi avall una "tarda daurada" del juliol del 1862. Aquella història que la petita Alícia, als 10 anys, va demanar al seu amic que l'hi escrivís per recordar-la, sota l'àlies de Lewis Carroll, es va convertir el 1865 en un fenomen extraordinari, i des de llavors no s'ha deixat d'imprimir. L'Alícia, la Reina de Cors, el Gat de Cheshire i el Conill Blanc han perviscut a l'imaginari col·lectiu gràcies a versions en 170 llengües (en català va ser traduïda el 1927 per Josep Carner, amb il·lustracions de Lola Anglada), adaptacions al cinema, pintures, relectures, espectacles i manifestos.

La Fundació la Caixa, en col·laboració amb A Contracorriente Films, estrena, a CaixaForum Palma, el nou cicle l’Art en el cinema, que inclou una selecció de projeccions que reflecteixen l’estreta relació entre aquestes dues disciplines. Des de l’aparició del cinematògraf, inventat pels germans Lumière a finals del segle XIX, i al llarg de tota la seva història, el cinema ha tingut sempre, en les diverses arts, una font d’inspiració a l’hora de crear molts films. Del 20 d’octubre al 3 de novembre, CaixaForum Palma acollirà aquest cicle de cinc documentals que proposa conèixer la vida i obra de grans mestres de l’art com Sandro Botticelli, Amedeo Modigliani, Mary Cassatt, Frida Kahlo i Johannes Vermeer, a partir de la mostra d’una selecció de pintures exposades a diversos i prestigiosos museus. Els primers plans en alta definició permetran, als espectadors, aturar-se a contemplar els detalls de les obres com mai no s'havia fet fins ara.

El CaixaForum de Palma ha presentat aquest dijous les exposicions que acollirà durant el curs 2024-2025, una programació que se centrarà, entre altres, en els mestres del retrat del segle XIX, en la història del còmic, i en propiciar un diàleg entre els pintors Ignacio Zuloaga i Hermen Anglada-Camarasa, segons han anunciat aquest dijous la responsable d'Exposicions d'Art de la Fundació la Caixa, Carla Tarruella, i la directora de CaixaForum Palma, Margarita Pérez-Villegas.

La instal·lació interactiva Llavors, brotant entre Ciència i Art, arriba aquest dimarts al CaixaForum de Palma i es podrà visitar fins al 16 de setembre. La mostra, que pretén ser una aposta innovadora i situar les llavors com a tema crucial, ha passat per Madrid i Catalunya i ara arriba a Mallorca, amb el suport de l'Associació de Varietats Locals i la Fundació la Caixa. "Les llavors són la base de la vida i la base d'una alimentació sostenible. Tot i això, estam molt distanciats de la seva bellesa, els seus cicles i els reptes que caracteritzen aquests pilars que sostenen l'agricultura i es converteixen en els nostres aliments", destaquen des de l'organització.

Les grans exposicions de CaixaForum de Barcelona es caracteritzen per l'afany d'arribar a tots els públics i, al mateix temps, ser un estímul perquè els visitants reflexionin sobre el món d'avui des de les perspectives més diverses. El diàleg entre l'art i la ciència ha sigut sovint un puntal de les mostres, i en la pròxima temporada els responsables de la Fundació La Caixa volen anar més enllà. "Quan presentem una exposició, volem que tot el que hi ha dins connecti. No només parlem d’art, sinó que en aquesta temporada 2024-2025 també parlem de societat, història, fantasia, literatura, cinema, disseny...", afirma Isabel Salgado, directora de l’àrea d’exposicions, col·lecció i CaixaForum+ de la Fundació La Caixa. Per al nou director general adjunt de la Fundació La Caixa, Joan Ramon Fuertes, es tracta de recuperar l’esperit interactiu del lema inaugural del CosmoCaixa de fa vint anys, "Prohibit no tocar".

Fa uns anys, la bústia de suggeriments de la Fundació La Caixa va rebre aquest missatge: “Hola, soc José Luis García-Berlanga. Tinc un arxiu immens del meu pare i no sé què fer-ne”. Aquell correu va posar en marxa una sèrie de negociacions i treballs museogràfics que han culminat en l’exposició Interior Berlanga, que després d'estrenar-se a València al febrer s’inaugura aquest dimarts al CaixaForum Barcelona, on es podrà visitar fins al 20 d’abril del 2025. Comissariada per Sol Carnicero i Bernardo Sánchez Salas, la mostra recorre l’univers creatiu i personal de Luis García-Berlanga (València, 1921 – Madrid, 2010) a través de més de 300 peces extretes dels arxius personals del cineasta, 70 caixes que inclouen prop de 27.000 documents.

Un paisatge potser és el sinònim d'una experiència estètica memorable. També pot ser un respir dels rigors de la vida a les ciutats. O una amenaça, perquè una de les funcions primordials de l'arquitectura és protegir-nos de la intempèrie. I per als artistes ha sigut una font inesgotable d'inspiració, com es pot veure a partir d'aquest dimecres i fins a l'1 de setembre en l'exposició del CaixaForum de Barcelona Horitzó i límit. Visions del paisatge. Es tracta d'una nova versió, reformulada i més àmplia, de la mostra que va passar abans per València i Madrid. "Aquesta és l'exposició final, la gran exposició", afirma Nimfa Bisbe, directora de la col·lecció d'art contemporani de La Caixa i comissària de l'exposició juntament amb la investigadora Arola Valls.

En el vídeo Natura morta (2008) de l'artista libanès Akram Zaatari, un home assegut davant una taula prepara uns explosius. Al darrere, un de jove prepara menjar i unes bosses amb roba. De fons se sent la crida del muetzí. Zaatari va fer aquesta obra en un poble del sud del Líban que va servir de base per a la resistència palestina als anys 60 i que és a pocs quilòmetres de les Granges de Shebaa, ocupades per Israel. Aquesta obra és una de les que es poden veure a partir d'aquest dimecres dins la nova exposició del CaixaForum de Barcelona, Des de la frontera. I el present fa que agafi encara més rellevància.

S’ha d’anar molt amb compte amb el poder de les imatges. L’Afrodita de Cnidos, de Praxíteles, va ser la primera escultura d’aquesta deessa de mides naturals. I d’aquesta imatge d'una dona nua que fa el gest de cobrir-se el pubis, avui coneguda per còpies posteriors, es va dir que tenia la capacitat de fer embogir els homes. La història explica que un jove va aconseguir quedar-se tancat en el temple on es trobava l’escultura per fer l’amor amb ella, i segles després encara eren visibles els rastres de la seva ejaculació a la cuixa de l'escultura. I l’endemà es va llançar per un penya-segat. Una d’aquestes còpies es pot veure fins al 16 de juny dins la nova exposició del CaixaForum de Barcelona, Venerades i temudes. El poder femení en l’art i les creences, fruit de l’aliança de la Fundació La Caixa amb el Museu Britànic.

Els actors i els espies tenen en comú que per fer la seva feina han de canviar d'identitat, s'han de fer passar per una altra persona. "Hi ha una connexió interna molt profunda entre els dos mons", afirma Alexandra Midal, la comissària juntament amb Matthieu Orléan de Top secret. Cinema i espionatge, l'exposició amb què el CaixaForum de Barcelona s'endinsa a partir d'aquest divendres fins al 17 de març en el fenomen del cinema d'espies. Crida l'atenció l'obra que rep els visitants: una imponent làmpada de vidre de Murano de l'artista Cerith Wyn Evans, les llums de la qual, curiosament, fan pampallugues. Està avariada? No. Com en una història d'espies, llança un missatge en codi Morse, en aquest cas un text del filòsof francès Georges Bataille.

La inspiració en la natura i les formes orgàniques ha sigut un recurs perquè els artistes representin els temes més colpidors de forma encara més punyent. A les acaballes dels anys 20 l’escultor Alberto Giacometti va fer una sèrie d’escultures de dones que semblen un insecte o un crustaci, una de les quals, Degollada, és la víctima d’un crim masclista. Aquesta figura terrible –on es barregen un ventre i unes cames humans, unes potes d’insecte i unes fulles– es pot veure a partir d’avui i fins al 14 de gener a l’inici de la nova exposició del CaixaForum de Barcelona, titulada Art i natura. Un segle de biomorfisme.

La diversitat temàtica i les aliances de la Fundació La Caixa amb grans museus internacionals marcaran les grans exposicions de la temporada 2023-2024 del CaixaForum de Barcelona.

Quan el promotor cultural i escriptor Pep Garcia (Vic, 1964) va començar a prendre nota de les escenes quotidianes que presenciava a causa de la malaltia que li havien diagnosticat a la seva mare, l’Alzheimer, no tenia cap intenció ni de publicar-les ni molt menys d’acabar-les convertint en part d’un espectacle. “Va ser un gest irreflexiu, això d’escriure, que em va sortir de dins perquè m’hi dedic”, explica, “però en cap moment vaig pensar si tindria valor artístic o poètic”. Tanmateix, d’aquelles notes, en va sorgir una publicació que ara arriba a Palma convertida en un espectacle. Postals presents per a una mare absent és una proposta que, a través del dibuix amb arena, la música i la veu del mateix Pep Garcia, aconsegueix recrear les emocions i les vivències d’aquells que, d’una manera o una altra, conviuen amb l’Alzheimer.

El lluitador iranià Gholamreza Takhti (1930-1968) es pot comparar amb Maradona per com el veneren al seu país. És un esportista molt estimat perquè va ser campió del món, per la seva humilitat i, sobretot, perquè va donar a veu a la gent corrent del seu país. Per això l'artista Khosrow Hassanzadeh li va fer una vitrina amb aires pop com la que s'acostuma a dedicar als màrtirs de guerra iranians. Ara aquesta vitrina és una de les peces més destacades de la nova exposició del CaixaForum de Barcelona, La imatge humana. Art, identitats i simbolisme, fruit de l'acord de l'Obra Social de La Caixa amb el Museu Britànic, i que es pot visitar fins al 22 d'octubre.

L'amor com a negoci, els vincles socials com quelcom rendible, la gestió del desig... El ventall de debats que s'obren quan es posa damunt la taula l'impacte de les aplicacions de cites en les relacions afectives és ampli. Sobre molts d'ells han discutit aquest dimarts horabaixa al CaixaFòrum de Palma els experts Francesc Núñez, professor d'Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya, i Núria Viladomat, tècnica d'Economia Social, divulgadora i autora del llibre Solteres i encantades. Ho han fet amb motiu de la conferència Amor o match?. I potser una de les idees que més temps han sobrevolat la conversa ha estat una de les afirmacions de Viladomat: "Les apps de cites legitimen dinàmiques de poder entre homes i dones".

En el futur emprarem més els videojocs per solucionar problemes o per eludir-los? Serviran per crear més oportunitats o més injustícies? Confiarem més en les identitats digitals, d'aquí a uns anys, o res podrà substituir mai el cara a cara? Són algunes de les preguntes que l’exposició Homo Ludens, videojocs per entendre el present, que des d’avui es pot veure al CaixaForum de Palma, convida els visitants a respondre. Tanmateix, amb els nombrosos plantejaments i aproximacions que ofereix l’exhibició al món dels videojocs només en surt una resposta impossible de rebatre: tots, vulguem o no, en siguem conscients o no, som jugadors.