El pas de l’Antic Règim a les democràcies liberals va ser un canvi d’era marcat per la Revolució Francesa (1789), a la qual havia precedit, uns anys abans, la Revolució Americana que va donar lloc als Estats Units. A remolc de la Il·lustració, al segle XIX va quallar a Occident un nou món en què la voluntat popular agafava la paraula i el poder. Queia la vella i decadent aristocràcia. Va ser un trencament: entràvem violentament en la modernitat de bracet d’un progrés optimista, un avenç que era ideològic ("llibertat, igualtat, fraternitat"), material (industrialització, avenços mèdics i tecnològics) i cultural (educació universal).

Passen els anys, les modes van i venen, però la fascinació per l'Imperi Romà sembla que no s'apaivaga mai. A part de ser l'obsessió oculta de molts homes, les aventures cruentes d'emperadors i gladiadors desperten la part més visceral de la civilització moderna. Ridley Scott, el director de Gladiator (2000), estrenarà a mitjans de novembre una segona entrega del famós drama històric sobre els romans, segurament un dels films més èpics de les últimes dècades. Abans, però, els espectadors podran sadollar l'espera amb Those about to die, una sèrie de Roland Emmerich que reprodueix amb gran rigor històric la Roma de l'emperador Vespasià, immersa en intrigues, batalles sanguinàries i lluites pel poder. "Roma, que un dia va ser el far de la civilització, s'ha convertit en una claveguera de corrupció i decadència. Als ciutadans només els interessen dues coses: el pa i els jocs", anuncia un dels personatges principals en l'inici del primer episodi, que situa l'acció l'any 79 dC.

L'extracció del vaixell de les Fontanelles és cada vegada més a prop. Aquest dimecres el Consell de Mallorca ha anunciat la troballa d'una moneda de l'any 320 després de Crist que pertany a l'època romana durant les excavacions que han duit a terme aquest mes per tal de preparar-ne l'extracció definitiva. Segons han detallat, han localitzat la moneda a la carlinga, que és el forat on s'assentava el pal de l'embarcació.

Les ciències socials (història, economia, etcètera) només són, darrerament, instruments de la política. Diguem més aviat la Política, en majúscula: és a dir, les relacions de poder entre grups i individus i les fórmules amb què es distribueixen els recursos. Thomas Piketty no ha estat el primer a demostrar aquesta obvietat.

El nom de Marcus Porcius apareix en moltes àmfores que van viatjar carregades de vi des de Baetulo (l'actual Badalona) fins a Narbona, i d’allà, a través de la Garona, el Roine i el Loira, a tot el territori gal i a la Gran Bretanya a finals del segle I. El seu nom també va aparèixer gravat en una pedra aparentment humil, la pedra d'Alcover, a Badalona. És una calcària compacta que es localitza a les muntanyes de Prades, entre els pobles d'Alcover i Mont-ral. La identificació de la pedra l'ha fet Isabel Rodà, de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, i és la primera vegada que aquest tipus de suport es localitza fora de l'àmbit de Tàrraco.

Fa 2050 anys que August va fundar l'Imperi Romà. Llavors la societat es dividia en dos estaments entre rics –els divites– i pobres –els humiliores–, els espectacles més comuns eren les batalles de gladiadors i els soldats de la SPQR dedicaven els esforços a estendre's per les tribus de la Gàl·lia. Vint segles després, força coses han canviat, però el record i la idealització d'aquest temps passat segueixen ben presents per a alguns. Però com és de comú pensar en l'Imperi Romà? Segons Gaius Flàvius, un suec obsessionat amb la història romana, els homes n'estan obsedits. "Senyores, la majoria no us imagineu fins a quin punt els homes pensem sovint en l'Imperi Romà". Ara la pregunta ha arribat a Twitter, i el debat s'ha viralitzat entre els seus usuaris.

El cinema, les sèries i la literatura han construït una imatge força mítica del mur d'Adrià. Des de Rudyard Kipling fins a George R.R. Martin han creat la idea d'una llarga frontera de pedra que separava la Britània romana de Caledònia, les terres on habitaven els pictes, i que mantenia allunyats els bàrbars. A una banda hi havia els soldats romans, a l'altra un món inhòspit, que més o menys coincideix amb l'actual Escòcia. Construït durant el govern de l'emperador Adrià (76-138), la realitat del mur era una mica diferent.

L'any 195 aC, davant l'antiga ciutat grega d'Empúries, el mar es va omplir de veles. Eren les naus romanes, que portaven uns 24.000 homes d’infanteria, uns 1.600 de cavalleria i tot l'avituallament necessari per mantenir-los i per al combat. El cònsol Marc Porci Cató Censorí estava al capdavant de les tropes i la seva missió era acabar amb la rebel·lió ibera que s'havia iniciat feia dos anys, al nord-est d'Hispània, contra la creació de la província romana Citerior. Primer, els romans van construir un campament al costat d'Empúries i, setmanes després, van recórrer quatre quilòmetres fins a muntar un segon campament, prop del mar, on actualment hi ha la platja de Riells (l'Escala).

Un equip d'investigadors ha localitzat a 98 metres de profunditat del mar de Sicília (sud d'Itàlia) un vaixell romà datat entre els segles IV i V dC que es va enfonsar carregat d'àmfores procedent de la península Ibèrica. El descobriment és el resultat d'una campanya d'investigació a les aigües de les illes Àgates, segons Efe. Més 1.500 anys després del seu enfonsament, la nau romana encara custodia nombroses àmfores de tipus Almagro 51 C, utilitzades molt sovint per al comerç del gàrum, una salsa de peix fermentat d'origen ibèric molt apreciada en tot l'Imperi. De fet, a l'Empordà també s'han fet troballes amb restes encara més antigues, del segle I, que duien aquesta menja. Entre Cadis i Sevilla hi havia molts centres de producció d'aquestes exquisides salses de peix, que es transportaven cap a Arles, Narbona i, sembla, Sicília, per a les elits.