Gairebé 30.000 pacients del sistema sanitari públic balear varen ser atesos a la privada durant l'any 2024. Exactament, l’IB-Salut va derivar 29.141 persones a entitats sanitàries, segons les dades oficials publicades al Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears (BOPIB) en resposta escrita al PSIB: 27.652 en l’àmbit ambulatori –consultes externes i proves diagnòstiques– i 1.489 per a intervencions quirúrgiques. El volum no respon a un recurs puntual, sinó a un flux estructural que consolida el pes de la concertació dins el model sanitari per alleugerir les llistes d'espera públiques mentre s'engrossen les privades. Les Balears són una de les comunitats autònomes on més gent té una assegurança, amb més de 400.000 clients.

L’escola de negocis Eserp –l'empresa té seu a Palma i imparteix des de fa més de vint anys cicles formatius de grau superior i màsters– també vol oferir titulacions de grau universitari com a centre adscrit a la Universitat de Vic (UVic). “Ens va arribar la voluntat d’ampliar l’oferta formativa de les Balears i ens hi hem interessat”, explica el mallorquí Xisco Enseñat Bibiloni, director general del centre.

"Corren aigües tèrboles per la nostra companyia". La frase va ser pronunciada per un accionista d'Endesa durant la junta general d'accionistes d'aquest 2023, el 28 d'abril. Denotava preocupació i era resultat de la decisió del govern italià d'ultradreta de Giorgia Meloni de prescindir del fins ara conseller delegat de l'elèctrica Enel, Francesco Starace, i substituir-lo per Flavio Cattaneo. Un terratrèmol que esquitxa de ple Endesa, ja que el 70% de la companyia està, precisament, en mans de la italiana Enel.

La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha descartat aquest divendres "una privatització" de la torre de control de l'aeroport de Palma, en una roda de premsa a l'Hospitalet de Llobregat. Segons la ministra, es continuarà amb el procés de liberalització dels serveis aeris d'algunes torres de control, com la de Son Sant Joan. "Es vol continuar amb el procés, que pretén obtenir una millor eficiència", ha incidit. "Es tracta de prestar serveis a través d'altres operadors que poden redundar en una millor eficàcia i eficiència", ha afegit.

"Serà l'operació més gran realitzada fins ara a Espanya i implicarà la pèrdua de la majoria pública a l'empresa elèctrica". Així es va registrar l'any 1997 l'autorització de la venda d'un 35% del capital públic d'Endesa per part del consell de ministres, presidit en aquell moment per José María Aznar (PP). "Permet seguir el calendari de privatitzacions que s'ha marcat el govern i que, en el cas d'Endesa, si els mercats ho permeten, es vol completar al llarg del 1998 perquè el capital estigui completament privatitzat. Es pot dir que [la privatització del sector públic industrial] ha agafat velocitat de creuer", afegiria hores més tard l'aleshores ministre d'Indústria, Josep Piqué. Amb el pas dels mesos, les dues prediccions –tant la de la venda total d'Endesa com la rapidesa a l'hora de vendre empreses públiques a mans privades– s'acabarien complint. "Amb perspectiva, algunes coses potser no les faria igual, però substancialment ho tornaria a fer", diu avui Piqué en una conversa telefònica amb l'ARA sobre aquelles decisions.

La platja de la cova de la Grava, a la localitat calvianera d'Illetes, està completament envoltada pels jardins i les gandules de l'Hotel de Mar, del grup Melià. Això li dona una aparença de ser una platja privada d'ús exclusiu per als clients, malgrat ser pública com totes les de l'Estat. El camí més viable per arribar-hi implica resseguir la vorera de la mar des del caló de les Gerres, però cal caminar per una escullera o pujar a la plataforma on hi ha gandules. Aquest és només un exemple de molts dels que es poden trobar arreu de Mallorca sobre l'ús privatiu que es fa de la línia de costa des de fa dècades. Una situació que no canvia davant el silenci de la Demarcació de Costes, però també dels ajuntaments, segons critiquen diverses fonts consultades.

El govern espanyol guanya temps per afrontar un dels tràngols econòmics de la legislatura. El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts prorrogar dos anys més, fins a finals del 2023, el termini perquè l'Estat privatitzi la seva participació del 61,8% a Bankia, que després de la fusió amb CaixaBank passarà a superar el 16% de l'entitat catalana. La ministra portaveu, María Jesús Montero, ha explicat en la roda de premsa posterior al consell que la finalitat d'aquesta ampliació és afavorir un ús més eficient dels recursos públics maximitzant la recuperació d'ajudes.

El grup Ribera Salut ha anunciat que recorrerà judicialment la "decisió política" de la conselleria de Sanitat de no prorrogar la concessió de l'Hospital de la Ribera per considerar que és una mesura "purament ideològica" i que "no defensa l'interès dels ciutadans".

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha decidit fer marxa enrere i de moment ajornarà la privatització encoberta del Registre Civil, que estava previst que es posés en marxa el proper 15 de juliol. En declaracions a les portes del Tribunal Suprem, Catalá ha anunciat que de moment no tiraria endavant l'encàrrec als registradors de la propietat i mercantils de la gestió del registre, després que sortís publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) fa poques setmanes un acord entre Justícia i el Col·legi de Registradors de gestió de les nacionalitats per 4 milions d'euros.

Després de mesos d'intents, el consell de ministres finalment ha donat llum verda a la sortida a borsa d'Aena. Si no hi ha cap canvi d'última hora, el govern del PP preveu que el pròxim 11 de febrer un 28% de la companyia de gestió dels aeroports espanyols surti a borsa. La privatització, però, és parcial. Tal i com es va aprovar en reial decret el passat estiu. Un 49% de la gestió d'Aena ha passat a mans privades i, d'aquest percentatge, la porció més important serà la que es trobarà als parquets i el 21% restant es reparteix entre el nucli estable d'accionistes de l'empresa, conformat per Corporación Financiera Alba, Faerco (Ferrovial) i el fons TCI (The Children's Investment Fund).

El govern espanyol està disposat a donar 1.500 milions d'euros més d'ajudes públiques per accelerar la venda de CatalunyaCaixa abans de l'estiu, segons ha avançat aquest dijous el diari 'El Mundo', que cita fonts properes a l'entitat.