Semblava que la pandèmia havia suposat el cant del cigne de l'efectiu, la condemna definitiva del paper moneda i les monedes, per deixar pas, només, a les transaccions amb plàstic i a les que es fan través de les aplicacions dels telèfons mòbils. El pronòstic era gairebé una certesa, especialment en una societat com la britànica, que en l'última dècada i mitja ha viscut una progressiva substitució dels diners físics pels virtuals, fins al punt que l'any 2017 va veure com, per primera vegada, les operacions amb targetes de dèbit van superar les d'efectiu pròpiament dit, segons dades de l'organisme del sector bancari UK Finance.

La reducció o concentració d'entitats bancàries i caixers automàtics per poder treure diners en efectiu d'aquests últims anys ha fet que creixi el nombre de persones que ja no disposen d'un punt tradicional d'accés a l'efectiu a prop. En concret, el Banc d'Espanya ha detectat que 1,3 milions de persones a tot l'Estat viuen aquesta realitat i estan en una situació de vulnerabilitat, ja que estan financerament exclosos d'aquest servei. Del total d'aquestes persones, 209.098 viuen a Catalunya, segons les dades publicades aquest dimecres pel Banc d'Espanya, cosa que es tradueix en un 46% dels municipis catalans.

L'any de la pandèmia ha ensorrat l'ús dels diners en metàl·lic com a mètode de pagament més habitual. El 35,9% de la població espanyola va declarar el 2020 que l'efectiu era el mitjà que feia servir més sovint a l'hora de comprar, una xifra que representa una caiguda de 17,1 punts respecte a les dades de l'any anterior, segons un informe del Banc d'Espanya.

El nou bitllet de 50 euros, de color taronja, entra en circulació aquest dimarts amb nous elements de seguretat que n'han de dificultar la falsificació. Aquest nou bitllet forma part de la denominada sèrie Europa, amb la qual el Banc Central Europeu (BCE) està renovant el paper moneda.