Tot i que ja tenia milers de seguidors a les xarxes socials, l'influencer d'ultradreta Andrew Tate es va fer mundialment famós els últims dies del 2022 arran de la lamentable picabaralla dialèctica que va mantenir a Twitter amb l'activista ambiental Greta Thunberg, en la qual ella el va humiliar davant la milionària audiència que la segueix a internet. I just després de la discussió, Tate va protagonitzar un nou episodi informatiu viral quan es va saber que la policia romanesa l'havia detingut amb el seu germà Tristan, de 34 anys. Resulta que a l'influencer exboxejador i concursant fugaç del Gran Hermano britànic, l'investigaven per tràfic i explotació de dones.

El 22% de les dones en situació de prostitució a Palma són víctimes de tràfic. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe sobre tràfic de persones a Ciutat que ha presentat aquest dimarts l'àrea de Justícia Social, Feminisme i LGTBI de l'Ajuntament de Palma. Així, de les més de 900 dones que són ateses de manera continuada pels serveis municipals, devers 200 són víctimes d'explotació sexual. El 65% s'han identificat en trobar indicis, el 23% es detecten directament i el 12% presenten denúncia.

La Conferència Sectorial d'Igualtat ha aprovat aquest divendres l'acreditació administrativa de la condició de víctima de tràfic amb fins d'explotació sexual, distinció que fa setmanes que ja està implantada a les Balears. Aquesta en l'àmbit estatal, que ha tingut el vot favorable de les Illes, permetrà a les dones víctimes accedir a tots els recursos del govern espanyol per garantir la seva protecció social.

El Govern ha reunit aquest dilluns el Grup de Seguiment del Pla de lluita contra el tràfic de dones i nines amb fins d'explotació sexual a les Illes. L'objectiu és analitzar el grau de compliment d'aquest Pla i també les conseqüències que la invasió russa a Ucraïna pot tenir per a les nines i dones ucraïneses. Durant la reunió, s'ha anunciat que a partir d'ara les dones víctimes de tràfic podran acreditar-se com a tals mitjançant les entitats socials reconegudes per les administracions públiques.

El paper de paret daurat és gairebé tan estrident com el reggaeton que sona, prou fort perquè les converses hagin de ser a curta distància. A la sala de l’entrada, emmarcada per una barra llarga, hi ha una vintena de noies d’entre vint i trenta-i-pocs anys, totes amb talons i poca roba, ajustada i llampant. La meitat mira el mòbil amb una cara d’avorriment que el maquillatge no dissimula. Una juga al Candy Crush; dues més, assegudes en tamborets, parlen entre elles, i les altres ho fan amb la mitja dotzena de clients. És un dijous tranquil, al club del carrer Casanova de Barcelona, però la quantitat de taxis aparcats a fora fa pensar que hi ha més homes al local, a les sales privades i a les habitacions amb jacuzzi.

“El 2009 descobríem amb sorpresa que hi havia dones que feien sexe explícit darrere la Boqueria; i el debat públic que es va plantejar és que era lleig de cara al turisme”, diu el cap de la unitat central de tràfic d’éssers humans dels Mossos d’Esquadra, Xavier Cortés. “Si sabéssim que el 100% d’aquestes dones estan explotades, ens canviaria la perspectiva”, afegeix. La majoria de dones que busquen clients a la Rambla de Barcelona són subsaharianes i les obliguen a fer-ho organitzacions que depenen directament de la Supreme Eyie Confraternity, “una superestructura criminal que es dedica a explotar organitzacions de delinqüents locals”. Els Mossos han desmantellat tres vegades el capítol barceloní de la Supreme Eiye, des del 2010. Però és “autorenovable”, explica Cortés: “Quan se’n detenen els membres els reemplacen de manera bastant immediata”.

La Supreme Eiye Confraternity, la màfia que els Mossos van desarticular fa dos mesos amb l’operació Bennu en diferents poblacions de l’àrea metropolitana, tenia “el control operatiu de la comunitat nigeriana” a Catalunya. No només es dedicava al tràfic de dones per forçar-les a prostituir-se -en subjugava un centenar- sinó que els seus tentacles s’escampaven més enllà de l’activitat criminal, segons el cap de l’àrea central de crim organitzat dels Mossos, l’inspector Antoni Rodríguez.

Els Mossos d’Esquadra van localitzar dilluns vint de les aproximadament cent víctimes que calculen que explotava sexualment la màfia nigeriana Supreme Eiye a Barcelona. Les van identificar i els van prendre declaració, i ara han de triar: parlar i denunciar els seus captors, o callar, arriscar-se a un procés d’expulsió i continuar prostituint-se per pagar el deute que els reclama la màfia per haver-les dut a l’Estat. La tria sembla fàcil, però no ho és, i ben poques escullen parlar; això les deixa sense la possibilitat de pagar el deute ni de garantir la protecció de les seves famílies a Nigèria.

Quan li van explicar que per pagar els 50.000 euros que devia no netejaria cases com havien quedat sinó que s’hauria de prostituir, la van amenaçar: si ho denunciava "li arrancarien totes les dents i li tallarien el coll". La frase consta a la denúncia que va fer als Mossos d’Esquadra una dona nigeriana quan va poder escapar de les urpes de la Supreme Eiye Confraternity, la màfia de compatriotes que l’havia portat de l’Àfrica i a canvi la prostituïa a la força a la zona del Camp Nou de Barcelona. Ahir va començar el judici de l’operació Moai, que va desarticular el Forum Barcelona -la secció local de la màfia- el 2012. Van declarar sis dels deu acusats i tots es van desentendre de la organització criminal i la prostitució.

“No es deixava anar gaire, semblava que era inexperta”, explicava a internet fa un parell de setmanes el client d’un dels locals que va escorcollar ahir la Guàrdia Civil en una operació contra una xarxa xinesa de tràfic de dones. Els agents van entrar a una dotzena de locals i pisos de Barcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenet i van detenir com a mínim 17 persones. Ahir mateix la Policia Nacional, en una altra operació contra una altra xarxa xinesa de tràfic de dones, va fer una desena d’arrestos més.