Entre la primera frase i l'última de Cor dels amants, del dramaturg i director portuguès Tiago Rodrigues (Lisboa, 1977), van passar tretze anys. El 2007 va escriure l'obra, que és el seu debut, i el 2020 va decidir reprendre-la per acabar-la. "No vaig reescriure res, simplement vaig afegir-hi coses. Igual que passa amb la vida, que no pots canviar res, només sumar experiències", explica Rodrigues, que és l'actual director del prestigiós Festival d'Avinyó. L'artista portuguès s'ha instal·lat a Barcelona per dirigir una nova producció, Cor dels amants, protagonitzada per Marta Marco i Joan Carreras i que s'estrena aquest divendres al Teatre Lliure de Gràcia, on es pot veure fins al 25 de maig.

El TNC recupera (per què?) una obra que es va representar al Teatre Romea l'abril de 1931 de l’escriptor austríac Ferdinand Bruckner (1891-1958), molt més conegut per El mal de la joventut, obra de la qual Juan Carlos Martel va dirigir-ne una versió el 2021 al Teatre Lliure i escrita el mateix any 1929.

Pocs dies abans que es proclamés la Segona República Espanyola, la companyia de l'actriu Maria Vila va estrenar una adaptació d'Els criminals de l'austríac Ferdinand Bruckner (1891-1958) al Teatre Romea de Barcelona. "És una obra lliure, valenta, forta, intensa. Teatre de debò, i no de nata i pasta de tortell com el que, a indicacions dels empresaris, ens serveixen els nostres autors", deia una crítica anònima publicada a L'Esquella de la Torratxa el 10 d'abril del 1931. El director i dramaturg Jordi Prat i Coll (Girona, 1975) la recupera ara convençut que el teatre de Bruckner "fa ressonar alguns moments de la nostra història del segle XX" i "il·lumina el present sense que sigui evident". Del 18 d'abril al 26 de maig en dirigirà una nova versió a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) amb música de Dani Espasa i un repartiment coral que inclou Joan Carreras, Cristina Plazas, Lluís Soler, Maria Rodríguez i Kathy Sey, entre d'altres.

Nova fita per al teatre català al Festival d'Avinyó, el més prestigiós d'Europa i una referència indiscutible a escala internacional. Joan Carreras serà el primer actor a interpretar un espectacle íntegrament en català dins la programació oficial: Història d'un senglar (o alguna cosa de Ricard), la brillant versió del Ricard III de Shakespeare que va escriure l'uruguaià Gabriel Calderón, es podrà veure a la Provença francesa del 12 al 21 de juliol al Teatre Benoît XII. Després que La Veronal fos la primera companyia catalana a actuar al Palau dels Papes el 2021 i que Mal Pelo debutés al festival l'any passat, aquest estiu serà el teatre de text en català que es posarà de llarg a l'aparador més important de teatre, la cita ineludible on els professionals de les arts escèniques pesquen les grans estrelles del moment. El català només s'hi havia sentit en els espectacles de la programació off. "És increïble, per a algú que s'estima tant aquesta llengua com jo, és una fita. Em fa molta il·lusió fer-ho en català", assegura l'actor.

La descoberta de l'origen del temple expiatori del Tibidabo va deixar descol·locat el dramaturg Sergi Pompermayer. Resulta que un amic seu és descendent de Dorotea de Chopitea, filla d'un empresari basco-xilè esclavista i casada amb el fill d'un altre esclavista catalano-xilè. Ella va ser la principal mecenes i promotora del temple que havia "d'expiar la culpa de Barcelona amb el tràfic d’esclaus", apunta Pompermayer, tot i que d'aquesta història no n'hi hagi pràcticament ni rastre als llibres d'història. "Com pot ser que no siguem conscients que Barcelona va ser una metròpoli esclavista, la més important d'Espanya amb Cadis? Com pot ser que anem de nació oprimida quan nosaltres també hem oprimit?", es va plantejar. El resultat d'aquelles preguntes és aquesta obra: Amèrica, una producció de Focus que dirigirà Julio Manrique a La Villarroel des del 6 de desembre fins al 26 de febrer.

Història d'un senglar és el primer monòleg que fa l'actor Joan Carreras. Escrit i dirigit per Gabriel Calderón, la peça utilitza el personatge de Ricard III de Shakespeare per reflexionar sobre els mecanismes de poder, el desig i el ressentiment als escenaris. Dissabte, dia 26 de juny, l'obra arriba al teatre Principal de Palma a les 19 hores.

Han passat dos anys des que Joan Carreras (Barcelona, 1962) va guanyar el premi Sant Jordi amb L’àguila negra, on explicava la vida d’un dentista nascut a la dècada dels 40 del segle XX que tenia el cor dividit entre dues dones. A partir de la seva història personal, el lector descobria l’alliberament sexual dels anys 70 i assistia al procés de maduració nacional català. A La dona del Cadillac (Proa), l’autor condensa l’acció de les 324 pàgines del llibre en pocs dies i en un únic escenari, el poble de Mompuig. És allà on arriba un home misteriós, Estanislau Guiu, que té l’encàrrec de comprar el Cadillac d’una de les veïnes del municipi, Helena Bau. Com que ella s’hi nega, ell es dedica a estirar el fil mentre la resta de personatges -el noi de la benzinera, un matrimoni que té un bar, una senyora gran, un apicultor, un altre foraster- van donant a conèixer els seus racons més foscos.