Els Amics de les Arts han triat la Casa Batlló per atendre la premsa. "És un patrimoni català, però costa veure-hi gent catalana. A vegades ens costa valorar el nostre patrimoni", diu Ferran Piqué, un dels tres components del grup juntament amb Dani Alegret i Joan Enric Barceló. La trobada és a propòsit de 20 anys d'Amics (Pistatxo Records, 2025), un disc en què remenen el cançoner propi amb una vintena de col·laboracions amb bandes i artistes tan diversos com Tomeu Penya, The Tyets, Lluís Gavaldà, Judit Neddermann i Roger Mas. La celebració inclou també quatre concerts especials: el 25 de juny al Poble Espanyol de Barcelona (entrades exhaurides), el 30 d'agost a Sueca, el 19 de setembre al Trui Teatre de Palma i el 10 d'octubre a la Sala Prat del Roure d'Escaldes Engordany (Andorra).

La fundació Abogados Cristianos, en representació d'uns pares, ha presentat una denúncia davant la Inspecció Educativa de la Comunitat de Madrid contra una professora de llengua castellana d'un col·legi de Leganés per "obligar nens d'11 anys a llegir un llibre de contingut sexual".

Sopa de Cabra acaben de publicar Ànima (Promo Arts Music, 2024), un disc insòlit en la seva trajectòria. El componen vuit cançons noves, però cadascuna compartida amb un artista o grup diferent: Pol Batlle, Sidonie, Triquell, Santi Balmes, Xarim Aresté, Beth, Yolanda Sey i Anaïs Vila i Clara Peya. En parlen Josep Thió i Gerard Quintana, uns dies abans de la gira de presentació que començarà el dimarts 19 de novembre al Palau de la Música.

És com si tota la trajectòria de Joan Dausà des que va publicar el disc Jo mai mai (2012) estigués predestinada al gran truc final que va muntar dissabte al Palau Sant Jordi amb les entrades exhaurides. La gran bogeria, es titulava la nit, i 16.400 persones, tothom amb butaca assignada a preus que anaven dels 30 als 45 euros, van fer costat al gran telèpata sentimental de Sant Feliu de Llobregat, al mag pop de la comèdia romàntica. No és fàcil passar de la màgia de relativa proximitat del Palau de la Música a la màgia de gran format del Palau Sant Jordi, però Dausà pot fer el salt perquè té el vent de cua de l’autoconfiança, un ambiciós sentit dramatúrgic de l’espectacle, un domini de les masses digne de firaire i una veu ben dotada per convertir el melodrama i el simulacre en comèdia ben afinada i ben sonoritzada. No és menys important comptar amb una banda més enllà de l’excel·lència formada per Dídak Fernández (bateria), Fluren Ferrer (teclat i guitarra), Miquel Sospedra (baix) i Anaïs Vila (teclat i guitarra). 

"Va ser una conversa dins d'una bombolla de confiança", diu Santi Balmes (Sant Vicenç dels Horts, 1970) sobre el material a partir del qual s'ha construït el llibre Esa pieza que no encaja (Principal de los Libros, 2023). El líder del grup Love of Lesbian va xerrar amb el comunicador, editor i músic David Escamilla (Barcelona, 1969) a propòsit d'una dotzena de cançons que permeten seguir un doble fil: un de biogràfic i un altre sobre el procés creatiu.

Santi Balmes (Barcelona, 1970) ja fa temps que eixampla el seu camp artístic al marge del grup Love of Lesbian. Després d’un conte infantil, una novel·la i un recull de relats, publica Canción de bruma (Principal de los Libros), un llibre en què aplega poemes que permeten seguir un fil autobiogràfic.

Love of Lesbian publiquen aquest dimarts el seu setè treball, un doble disc que porta per títol 'La noche eterna. Los días no vividos', publicat per MusicBus. El cantant, Santi Balmes, i el guitarrista, Juli Saldarriaga, destaquen que els nous temes tornen a estar marcats per "una referència 'vuitantera'": "Ens agraden aquests grups [dels anys vuitanta], però ens hem fixat més en grups actuals influïts per els grups d'aquella època en les bandes".

La Martina no pot dormir a les nits perquè té por. Creu que sota el terra s’amaga un món habitat per monstres de colors que caminen cap per avall. Potser, si un dia es posen d’acord i comencen a saltar tots a la vegada, podrien trencar el terra i emportar-se la Martina al seu món, i obligar-la a caminar al revés. A l’altra banda del terra, la nena-monstre Anitram té por del món que hi ha sota el seu llit. Està habitat per humans que caminen cap per avall i també tem que aconsegueixin emportar-se-la al seu món. Però una nit, mentre la Martina i l’Anitram dormen, els seus braços cauen dels llits i es coneixen per primera vegada.