Despuntar per Sant Jordi implica arribar al cim de la llista dels més venuts i apropiar-se d’un espai considerable als mitjans de comunicació i a les converses de l’endemà de la diada, sobretot entre els més aficionats als resultats del tradicional rànquing. Per a alguns títols, aquest efecte és un bitllet assegurat en direcció a la campanya d’estiu, mentre que en altres casos és un simple fet esporàdic i va lligat al final inevitable de la seva trajectòria. Editors, llibreters i agents literaris defensen que la llista dels més venuts genera un impacte al sector, sí, però que el seu efecte és breu i no sempre garanteix la supervivència dels triomfadors més enllà del 23 d’abril.

Que Sant Jordi hagi caigut en diumenge no ha fet perdre pistonada a la diada, que ha registrat tant públic i lectors com cada any. El Gremi de Llibreters a mitja tarda apuntava que s'ha venut aproximadament com l'any passat, 1,6 milions d'exemplars i 21 M€ de facturació.

Milers de persones atapeeixen el centre de Barcelona, en un Sant Jordi assolellat i festiu. Al migdia, la Rambla ja era impracticable, les cues omplien la rambla de Catalunya i fins i tot hi havia més cues que mai per entrar a l'Antiga Fàbrica Damm, on es faran concerts gratuïts tot el dia. El passeig de Gràcia s'ha hagut de tallar al trànsit des de Gran Via fins al carrer Aragó per evitar accidents amb els vianants que transiten per la calçada i miren la façana de la Casa Batlló engalanada. Només l'Off Sant Jordi que organitza La Calders a l'Antic Teatre és un oasi. Al metro, una noia regala un llibre a un noi, i una desena de turistes nòrdics que van a la Sagrada Família miren l'escena. Quan el noi fa un petó d'agraïment a la noia, tots els turistes aplaudeixen i riuen.

Viet Thanh Nguyen (1971) va néixer al Vietnam i va créixer als Estats Units. Aparentment simbolitza el Somni Americà: va arribar-hi com a refugiat de guerra, actualment és professor d’anglès i estudis americans de la Universitat del Sud de Califòrnia i l’any passat va guanyar el Pulitzer amb El simpatitzant (Empúries/Seix Barral). Però continua considerant-se un outsider. A la novel·la parla amb ironia de temes tan complexos com el racisme o el nacionalisme. I ho fa des del punt de vista d’un espia que informa el Vietcong dels moviments d’un grup de vietnamites que han aconseguit fugir als Estats Units. L’espia es manté ferm: és revolucionari fins al final.

Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943) ha recollit aquest dijous el premi de literatura en llengua castellana Miguel de Cervantes al paranimf de la Universitat d'Alcalá de Henares. Tal com havia anunciat, Mendoza ha convertit el discurs d'acceptació en "una lliçó cervantina" en què també ha tingut paraules d'agraïment adreçades a Pere Gimferrer i a la memòria de Carme Balcells.

La relació de Yasmina Reza amb Barcelona i Catalunya és tan bona que fins fa pocs dies encara es podia veure Art -el seu gran èxit internacional, escrit fa més de dues dècades- al teatre Goya, on tornarà el 2018. La dramaturga, guionista i novel·lista francesa va oferir ahir el Pregó de la Lectura de Sant Jordi i va aprofitar la jornada per presentar nou llibre, Babilònia (Anagrama), que a França va ser beneït amb el premi Renaudot l’any 2016. “És la primera vegada que escric una novel·la on passen tantes coses -diu l’autora amb un somriure tímid als llavis-. El punt de partida d’aquest llibre va ser una situació peculiar que em venia al cap de tant en tant: imaginava que un dia un veí picava a la porta de casa i em confessava que acabava de matar la seva dona”.

Per a Yasmina Reza, les roses i la literatura comparteixen la mateixa essència. “Totes dues són boniques, ens ajuden a viure i són inexplicables”, va equiparar ahir l’escriptora en el pregó de Sant Jordi, que va tenir lloc al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona i que va donar el tret de sortida als actes de la diada a la ciutat. En un discurs clar i concís, l’autora francesa va explicar que, per a ella, escriure és una activitat més fisiològica que intel·lectual. “La literatura té a veure amb els sentits i la intuïció. Troba l’origen en l’àmbit de les passions, les obsessions i la melangia, però segueix sent molt misteriosa”, va assegurar Reza.

L’allau de novetats del primer trimestre de l’any ha confirmat que el sector editorial es recupera i torna a pitjar l’accelerador. Després de reduir la productivitat durant l’últim lustre, les grans editorials tornen a apostar fort per valors de la casa, com ha passat amb Jaume Cabré, Empar Moliner, Xavier Bosch i Sílvia Soler a Grup 62 o Albert Espinosa, Javier Cercas i Stephenie Meyer -que va vendre més de 100 milions de la saga vampírica Crepuscle - a Penguin Random House.

Entre l’1 de gener i el 14 d’abril de l’any 2000, Lluís Maria Xirinacs va passar dotze hores al dia a la plaça de Sant Jaume per reclamar la creació d’una assemblea d’assemblees que treballés de manera eficient i definitiva a favor de la independència de Catalunya. Dotze anys més tard va néixer l’ANC però ell ja no ho va veure, va morir l’agost del 2007. Té tot el sentit que la mateixa plaça de la seva plantada de més de tres mesos aculli la presentació de Xirinacs. El profetisme radical i noviolent, l’extensíssima biografia -766 pàgines- que ha escrit Lluís Busquets i Grabulosa i ha editat Balasch Editor.

Més que llegir-los, els 21 contes del nou llibre d’Òscar Andreu, Com es bull una granota i altres relats (Contra), es respiren, amb l’alè i la cadència dels personatges. Òscar Andreu (Terrassa, 1975) és conegut com a codirector i presentador del programa de RAC1 La competència i també com a cantant del grup La Banda Municipal del Polo Norte, però quan escriu ho fa “sense tenir en compte què diran”. “Hi ha un denominador comú entre les tres activitats: la necessitat de comunicar-me amb l’altre. A la ràdio i la música ho faig a través de les màscares i el micròfon, i la literatura és la manera que he trobat de dir determinades coses d’una manera diferent que en una cançó o en un esquetx”, diu Andreu. També troba vasos comunicants entre elles: “Música i literatura venen a ser el mateix, hi ha ritme irock and roll”.

“El que he fet a L’amic de la Finca Roja és el mateix de sempre”, reconeix Mercè Ibarz. Si La terra retirada (Quaderns Crema, 1993) i La palmera de blat (1995) partien d’observar “com evolucionava el documentalisme en altres contextos culturals” per explicar els canvis en l’entorn on va créixer -Saidí, al Baix Cinca-, l’exercici que s’ha proposat al nou llibre, que acaba de publicar Tusquets, és la reescriptura i ampliació d’articles i assajos sobre temes culturals que l’han preocupat en els últims 25 anys de feina.

“L’assagista ja no pot ser una veu en off que parla des de no saps on”, comenta Isabel Martí, editora de La Campana, que aquest Sant Jordi ha apostat per l’assaig El gen. Una història íntima, del metge i genetista nord-americà Siddhartha Mukherjee. “Avui, qualsevol a qui li interessi la condició humana ha d’acostar-se a temes científics -continua-. Com que la ciència és a tot arreu, és lògic que els bons autors la vehiculin a través de tècniques literàries. Ara per ara tenir un cap divers és el que dibuixa el futur”. El gen confirma una vegada més una tendència que fa anys que es filtra als taulells de novetats de les llibreries: es tracta de la nova no-ficció, que a partir d’estratègies pròpies de la novel·la i dels papers privats -memòries, correspondència, llibres de viatges- familiaritza els lectors amb temes fins fa poc presentats gairebé exclusivament de manera acadèmica.

Santi Balmes (Barcelona, 1970) ja fa temps que eixampla el seu camp artístic al marge del grup Love of Lesbian. Després d’un conte infantil, una novel·la i un recull de relats, publica Canción de bruma (Principal de los Libros), un llibre en què aplega poemes que permeten seguir un fil autobiogràfic.