D’aquí a una hora enyoraré aquest moment. Em passa sempre, és com rebre la nostàlgia per avançat. Només quan esdevingui passat –i això el faci inassolible, no retornable– valoraré aquest present en què em trob ara. Hi pensaré amb malenconia, el romantitzaré, per bé que ara tingui pressa i em sembli insuls. Em diré a mi mateixa que no el vaig assaborir, que l’hauria d’haver gaudit més i que no en vaig ser conscient quan encara era a temps de fer-ho. I ja tot només serà record i penediment. Un llast tan pesat que et fa témer que, al final, el balanç de tot plegat sigui no haver viscut prou.

Sempre murri i encantador, Paolo Sorrentino (Nàpols, 1970) s'endú la premsa al petit balcó de la seva habitació de l'Hotel Maria Cristina de Sant Sebastià per fumar-se un puro mentre respon les preguntes amb posat indulgent de bon vivant. El director italià més aclamat dels últims anys estrena aquest dimecres Parthenope, recorregut per la vida d'una dona de bellesa sobrenatural (la debutant Celeste Dalla Porta) amb qui Sorrentino diu que té en comú "la passió per la llibertat, per l’erotisme, la seducció, la malenconia de la vida i les ganes de llançar-se als braços del futur". "I la bellesa, esclar", afegeix fent broma.

El títol de la nova pel·lícula de Paolo Sorrentino correspon al de la sirena que segons la mitologia grega va ser enterrada en el lloc sobre el qual es fundaria Nàpols. També és el nom de la protagonista (Celeste Dalla Porta), una jove que encarnaria l'encant irresistible de la capital de la Campània. El director vol retre homenatge a la seva ciutat d'origen a través d'una dona que no desperta altra cosa que passions fatals i adoracions contínues per la seva bellesa. Ens queda clar com és d'atractiva Parthenope per com la filma Sorrentino, per la manera que se subratlla a través de l'actitud dels personatges masculins i les situacions argumentals, i per com s'hi insisteix a través dels diàlegs, fins al punt que la protagonista queda reduïda a un arquetip projectat per una mirada masculina rància. Conscient en part d'aquest problema, a partir d'un moment la noia emprèn una carrera universitària perquè quedi clar que també és intel·ligent. La càmera la segueix objectivant com un fetitxe eròtic, i de fet Parthenope enlluerna pels seus resultats acadèmics amb la mateixa facilitat amb què sedueix pel seu atractiu físic, sense que el personatge esdevingui persona fins al final de la pel·lícula, quan l'encarna una madura Stefania Sandrelli. Més que una carta d'amor a una de les ciutats més fascinants de la Mediterrània, Parthenope desprèn l'estètica carregosa, desgastada i buida de la publicitat de grans marques.

La insultant bellesa de la Partènope, protagonista del film Parthenope de Paolo Sorrentino, és un mur tan càlid i temptador com opac. “En què penses, Partènope?”, li pregunten tots els homes, incapaços de desentranyar el seu misteri. Sorrentino intenta resoldre'l durant els 138 minuts de la pel·lícula amb què el director retorna al Festival de Canes i a les seves tres grans obsessions: la joventut, la bellesa i la ciutat de Nàpols, originalment anomenada Partènope, com la sirena mitològica que cantava a Ulisses a l’Odissea. I així neix també la de Sorrentino, en el mar que envolta la gran casa d’una família benestant napolitana per a qui la bellesa de la noia serà més aviat una maledicció.

L’última pel·lícula de Paolo Sorrentino no examina les contradiccions d’una jet set decadent o les intrigues vaticanes d’un jove Papa, sinó que relata la història de com la vida va canviar-li de la nit al dia quan era adolescent. Fue la mano de Dios, que ja es pot veure als cinemes i aviat s’estrenarà a Netflix, és una carta d’amor a la seva família, un retrat exuberant d’un Nàpols enfebrat pel fitxatge de Maradona i una tràgica història de pèrdua i retrobament amb un mateix. La pel·lícula més sincera i emocionant del director de La gran bellesa.

'Fue la mano de Dios'

(3,5 estrelles)

Direcció: Paolo Sorrentino. Guió: Paolo Sorrentino. 130 min. Itàlia (2021). Amb Filippo Scotti, Toni Servillo, Teresa Saponangelo i Luisa Ranieri. Estrena als cinemes

]]>

La cadena per cable HBO ha anunciat avui la producció de 'The new Pope',, guanyador de l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa per 'La gran bellesa'. Aquesta serà la segona ficció del director italià per a la televisió, després de l'estrena de 'The young Pope' a finals del 2016. La sèrie, protagonitzada per Jude Law, retrata la vida d'un Papa fictici atípic: no només és més jove que la majoria, sinó que té un seguit d'idees reaccionàries i properes a l'obscurantisme.

]]> Els dos primers capítols de la sèrie 'The young pope', dirigida pel director de 'La gran bellesa', Paolo Sorrentino, es presentaran el 3 de setembre en la pròxima edició del Festival de Venècia. La sèrie, que es projectarà fora de competició, explica la història de Lenny Belardo, Pius XIII, que en la ficció es converteix en el primer pontífex de la història nascut als Estats Units, fruit d'una estratègia "mediàtica" del col·legi cardenalici.

]]>

El nou projecte de Paolo Sorrentino després de l'èxit de 'La gran belleza' no serà una pel·lícula. El director italià està preparant una sèrie televisiva protagonitzada per un Papa de Roma fictici que seria el primer pontífex italoamericà de la història. El títol provisional de la sèrie és 'The young pope'.

]]>