James Cameron va sacsejar la indústria del cinema el 2009 amb Avatar, però no només per portar les imatges creades digitalment a un nou nivell de realisme.Això, de fet, ja ho havia fet el 1991 amb Terminator 2. Tampoc va ser per batre tots els rècords de taquilla existents –ha recaptat fins ara 2.583 milions d’euros–, una fita que ja havia aconseguit amb Titanic el 1997. Sí que va provocar un salt quàntic en la tecnologia 3D que va imbuir en el públic un desig voraç de veure imatges tridimensionals, almenys durant tres o quatre anys. Però la veritable revolució d’Avatar va ser demostrar que per fer esclatar la taquilla no calia tenir actors carismàtics ni una història que agradés especialment al públic. Avatar era, de fet, una pel·lícula gairebé sense marxandatge: no se’n van llicenciar joguines i ni tan sols va convertir en estrella el protagonista, Sam Worthington. Tampoc té una legió de fans, tret del reducte marginal d’entusiastes que apareixen en un episodi de la segona temporada de How to with John Wilson parlant entre ells en la llengua na’vi.

Abans, les superproduccions es caracteritzaven per aixecar decorats gegantins i mobilitzar centenars o milers de persones dins del pla. James Cameron ha conegut aquesta època i ha contribuït a la tradició amb obres d’escala èpica. Curiosament, el director que es va autoproclamar “rei del món” al recollir l’Oscar a la millor direcció per Titanic ha sigut també el que més ha fet per canviar el paradigma: tant Avatar com la seva flamant seqüela, El sentit de l’aigua, es capbussen tan profundament en les textures sintètiques tridimensionals que ens fan preguntar si, més que com a recitals d’efectes visuals, no hauríem de referir-nos a elles com a cintes d’animació. De retruc, això ha provocat que les pel·lícules més cares de la història ja no es mesurin en les hectàrees de plató que ocupen, sinó en el grapat de discos durs que omplen.

"Com sona el seu batec?" "Potent". Això se sent al tràiler d'Avatar: el sentit de l'aigua. Els personatges blaus de Pandora han après a parlar català. Tretze anys després de l'estrena de la pel·lícula de James Cameron que encetava la franquícia i rebentava taquilles, a partir de divendres a casa nostra hi haurà l'opció de veure la versió doblada en català de la segona part. El 2009 "no hi va haver manera, ni pagant la Generalitat", va explicar el llavors conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras. "Són qüestions d'estratègia comercial", argumentava. El secretari de Política Lingüística de l'època, Bernat Joan, recorda haver anat a veure els representants de les majors a Madrid, però no es va arribar a l'acord. Era un moment de màxima tensió amb els empresaris del sector. El Govern enllestia la llei del cinema, que volia garantir que el 50% de les còpies de totes les pel·lícules fossin doblades o subtitulades en català (excepte les minoritàries i les rodades en castellà). Hi havia anuncis de vaga a les sales i les majors amenaçaven amb no estrenar més blockbusters a Catalunya. Amb aquest clima, no es va aconseguir convèncer Fox i Avatar en català no va arribar.

Stephen Cummings és un home de Florida que ha demandat James Cameron per inspirar-se en ell a l'hora de construir el personatge de Jack Dawson, interpretat per Leonardo DiCaprio, i per basar-se en les històries que ell hauria explicat per crear l'argument de la segona pel·lícula més taquillera de la història, 'Titanic'. Així ho han explicat el portal 'TMZ' i el 'Daily Mail', que asseguren que Cummings demana al director de cinema 300 milions de dòlars més un 1% dels beneficis del film, que van sumar un total de 2,5 bilions de dòlars.

Fa dos anys el cineasta canadenc James Cameron va tornar a marcar-se uns quants punts a favor arrasant la taquilla internacional amb Avatar, el film que va engegar la moda del 3D. Ara torna a ser víctima de l'amor per la tercera dimensió. Divendres va presentar a Hollywood les primeres imatges de la seva pel·lícula del 1997, Titanic, en 3D. Cameron i el seu productor Jon Landau van mostrar 18 minuts de metratge a la gran sala de projeccions dels Estudis Paramount. Això no és més que un petit tast del que es podrà veure als cinemes a partir de l'abril del 2012.

2001, una odissea de l'espai,La nueva era del cine de ciencia-ficción (1971-2011) (T&B Editores)