Les mans de Siri Hustvedt (Northfield, 1955) puntuen el seu discurs, tan serè com ferm. Es posen amb calma quan recorda el seu marit, l’escriptor Paul Auster, mort l’abril del 2024, i protagonista del seu pròxim llibre, Ghost stories, “un collage documental” que li ha donat pau en el dol.

"Com va ser estar casada amb Paul Auster? Divertit". L'escriptora Siri Hustvedt, vídua d'un dels autors més importants i celebrats de la literatura nord-americana, explica que encara que li havien fet aquesta pregunta incomptables vegades, no va ser fins a l'última hora de vida d'Auster que li va venir al cap la resposta. L'escriptor de Trilogia de Nova York (1987) o 4 3 2 1 (2017) no va perdre el sentit de l'humor ni tan sols en els últims moments de vida, fa gairebé sis mesos. La "calma, claredat i valentia" amb què va afrontar la mort, provocada per un càncer de pulmó, va ser un "últim regal que va fer" als éssers estimats que el van sobreviure, ha relatat Hustvedt, rebuda i acomiadada amb una gran ovació a l'homenatge que el Círculo de Bellas Artes de Madrid i l'editorial Seix Barral han organitzat a Madrid.

"Era ingènua, però m'havia imaginat que jo seria la persona que anunciaria la mort del meu marit, Paul Auster", escriu Siri Hustvedt a Instagram. La viuda d'Auster, amb qui feia 42 anys que estava casada, explica que dimarts el seu marit va morir al seu domicili de Brooklyn, "en una habitació que estimava, la biblioteca, una habitació amb llibres en totes les prestatgeries del terra al sostre". "Va morir amb nosaltres, la seva família, al seu voltant", continua.

Fa temps que Sophie Auster (Nova York, 1987) s'ha alliberat de l'etiqueta de filla dels escriptors Paul Auster i Siri Hustvedt per alçar-se com una cantant de renom que volta pel món amb la seva música. Abans d'aturar-se uns mesos per gaudir de la seva imminent maternitat, Auster passa aquest divendres, 20 d'octubre, pel Teatre Municipal Mar i Terra de Palma, i diumenge per l'Auditori de Girona dins el festival Temporada Alta. En el repertori encara és molt present Next time (2019), el seu tercer àlbum, on va bolcar moments íntims i errors del passat per superar-los.

"El terreny a Cancerland ha estat confús i traïdor. El pacient, i jo amb ell, hem viatjat recte per la carretera, hem patit retards i hem girat en cercles. No hem trobat el rètol que marca la frontera: ara esteu sortint de Cancerland". Així explicava l'escriptora Siri Hustvedt que el seu marit, l'escriptor Paul Auster, continua el tractament per superar el càncer que li van diagnosticar al desembre, després de mesos de trobar-se malament, tal com Hustvedt va explicar públicament al març per Instagram.

"Crec que seria horrible estar sol a Cancerland. Viure amb algú que està sent envestit per tractaments de quimioteràpia i immunoteràpia és una aventura d'acostament i de separació. S'ha de ser prou a prop per sentir el patiment com si fos propi i prou lluny per poder ajudar. Massa empatia pot fer que la persona malalta se senti inútil! Caminar per aquesta corda fluixa no és fàcil, esclar, però és una autèntica obra d'amor", escriu l'escriptora nord-americana, Siri Hustvedt, a Instagram.

L'odi contra les dones i la invisibilització i la desautorització constant que pateixen han marcat els últims llibres de Siri Hustvedt. A Mares, pares i més (Edicions 62 / Seix Barral) reivindica la importància de viure una maternitat imperfecta, carrega un cop més contra la misogínia i recorda, amb emoció, la seva mare, morta poc abans de l'inici de la pandèmia.

“Quan vaig fer 40 anys vaig patir la mateixa crisi que moltes altres persones, però en comptes de comprar-me una bici, de fer caiac o d’escalar muntanyes em vaig posar a escriure La mort del pare ”, explicava Karl Ove Knausgård (Oslo, 1968) ahir al migdia, amb un sentit de l’humor que cinc anys enrere, amb motiu de la seva primera visita a Barcelona, no es va filtrar en cap de les seves respostes. En aquells moments, Knausgård presentava el primer volum en castellà -gentilesa d’Anagrama- del sextet autobiogràfic amb què s’ha guanyat una repercussió insospitada: el fenomen tot just començava a tenir ressò internacional, si bé a Noruega l’aparició dels primers tres volums el 2009 havia anat acompanyada d’un rebombori considerable, que el va convertir en una celebritat.

La literatura feminista ha sortit del seu racó. Els últims anys, les llibreries s’han omplert de títols heterogenis que fan onejar sense vergonya la bandera del feminisme per il·luminar l’ampli ventall de situacions de discriminació que pateixen les dones i reivindicar igualtat. Siri Hustvedt, Rebecca Solnit, Kate Bolick, Caitlin Moran, Roxane Gay, Chimamanda Ngozi Adichie i Rupi Kaur són algunes de les escriptores que formen part d’aquesta onada literària, en la qual també hi ha autores catalanes com Bel Olid i Natza Farré. Totes nodreixen una tendència en augment que atreu, sobretot, lectores de generacions diferents i posa el feminisme al peu del canó del mercat editorial.

Amb Siri Hustvedt no es pot seguir un guió preconcebut. La riquesa de matisos de les seves respostes obliga a reconfigurar la conversa a cada moment. Mitja hora amb ella és poca cosa, no tant pel que no ha dit durant l’entrevista sinó per tot el que podria haver afegit en cas d’haver disposat de més minuts. “No et preocupis si t’han quedat preguntes per fer –diu–. Com a dona jo sempre m’he hagut de preparar més del compte”. Hustvedt presenta un nou recull d’assajos, 'La dona que mira els homes que miren les dones' (Edicions 62 / Seix Barral), i demà viurà el seu primer Sant Jordi a Barcelona.

Els britànics David Mitchell, David Nicholls i Howard Jacobson són a la llista de tretze autors que competeixen aquest any pel prestigiós premi de literatura Man Booker Prize, obert per primera vegada a escriptors internacionals, ha anunciat aquest dimecres l'organització.

El segell de butxaca Portàtil publica la segona tongada de llibres des del seu naixement amb l’edició de 10 nous títols en format de butxaca. Aquesta segona tongada de llibres destaca per posar a l’abast del lector autors de prestigi de la narrativa internacional com Julian Barnes, Siri Hustvedt o Frank Mccourt, entre d’altres. També es publiquen autors consolidats de casa nostra, com Isabel-Clara Simó, i assaigs d’actualitat, com Escoltant Guardiola o No pensis en un elefant!.