Si la Moncloa fos una empresa, seria la més gran d’Espanya. Seria la que tindria més empleats (514.514) i més pressupost (458.970 milions), però moltes coses haurien de canviar: la seu hauria de ser un gratacel i Pedro Sánchez hauria de seure en un despatx a l’última planta i tenir un sou de set xifres. Però la Moncloa és un palau del segle XVII, el despatx del president és a la primera planta i el seu sou està molt lluny de ser el més alt. De fet, centenars de càrrecs guanyen més diners que Sánchez, que cobra 84.845,16 euros anuals. I no és a l’administració, sinó al costat més empresarial de l’Estat, on es paga millor: bona part dels sous més alts els guanyen els executius de les empreses públiques. Al capdavant del rànquing s’hi situa el president de la Companyia Espanyola d’Assegurances de Crèdit a l’Exportació (CESCE), que actua de creditor de les arques públiques. El seu president, Fernando Salazar, va cobrar 231.928,21 euros el 2020. 8.000 més que el segon del rànquing, el president de Loteries, Jesús Huerta. Tot i dirigir empreses, bona part dels executius tenen una trajectòria lligada a un partit: abans de Loteries, Huerta va passar pels departaments de Salut i Hisenda d’Andalusia, quan María Jesús Montero n’era consellera. Amb Montero com a ministra, Huerta lidera un ens adscrit a Hisenda. La següent empresa pública on es cobra millor és la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). El sou més elevat és el de Bartolomé Lora, vicepresident, que el 2020 va guanyar 221.867,52 euros. És així perquè la SEPI es va passar un any i mig sense president. Fins al 2019 ho va ser Vicente Fernández, però va ser destituït quan va ser imputat en un cas que investiga l’adjudicació de l’explotació d’unes mines a Sevilla pel seu rol com a llavors secretari d’Ocupació d’Andalusia. Treballava en el mateix executiu que Montero –llavors consellera d’Hisenda– i, quan va passar a la Moncloa, Fernández la va acompanyar des del SEPI. Montero, de fet, es va resistir a posar un substitut al SEPI fins que el jutge va desestimar els recursos d’arxiu. Al març va nomenar Belén Gualda, que era la màxima executiva de Navantia, una altra empresa pública, dedicada a la construcció naval militar, on es cobra un sou destacat: 168.630 euros. Per sobre s’hi situa un vell conegut de la política catalana, l’exdiputat del PSC i president d’AENA, Maurici Lucena, amb 170.000 euros anuals.

4.500 milions d’euros. Aquesta és la quantitat d’impostos que la Generalitat i les seves 180 empreses públiques paguen anualment en impostos a l’Estat, sigui en concepte d’IRPF, IVA, impost de societats o cotitzacions a la Seguretat Social. A partir de l’octubre tots aquests diners es pagaran a través de l’Agència Tributària de Catalunya, la Hisenda catalana, segons ha pogut saber l’ARA. Gestionar el pagament d’impostos estatals vol dir que l’ATC serà qui canalitzarà el pagament de l’IRPF i les cotitzacions a la Seguretat Social de les 200.000 persones que aproximadament treballen al sector públic català, sigui al Govern o a les seves empreses, a més del que es paga en concepte d’IVA o impost de societats.

Portar la Fórmula 1 a Catalunya costarà 23,8 milions de dòlars l’any vinent, és a dir, 22,3 milions d’euros al canvi actual i un 1,8% més que l’any passat. El contracte que Formula One, l’empresa organitzadora del campionat, té amb el Circuit de Catalunya està avalat per la Generalitat, que ha publicat les xifres als pressupostos del 2017 presentats la setmana passada.