El xoc ja és total. Aquest divendres al matí el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, i el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, responsabilitzaven l'expresident Carles Puigdemont de la fugida de Barcelona i del dispositiu policial fallit per detenir-lo: "No esperàvem un comportament tan impropi de qui ha estat la màxima autoritat del país", ha dit Elena. Malestar és una paraula que es queda curta per definir l'estat d'ànim de la cúpula dels Mossos i d'Interior. Més que molestos, estan emprenyats i, sobretot, molt decebuts amb Junts i amb Puigdemont. Amb les hores, però, s'ha demostrat que el seu enuig és directament proporcional al de l'expresident després de sentir les paraules d'Elena. Puigdemont ha trencat el seu silenci després d'haver desaparegut dijous de Barcelona i ho ha fet per carregar contra Interior i els Mossos: en un missatge a les xarxes socials, els ha acusat de protagonitzar una "onada repressora digna de Marlaska o Zoido".

Un altre dia històric al país de les jugades mestres. Al matí, Carles Puigdemont va tenir el seu moment de protagonisme mediàtic amb fugida inclosa; al capvespre, Salvador Illa era investit president de la Generalitat de Catalunya. Es pot dir que tots dos van aconseguir el que volien, en una altra d’aquestes jornades maratonianes que s’han convertit en l’hàbit (en el vici, també) de la política catalana i l’espanyola. Hi va ajudar bastant un dispositiu policial de dimensions antiterroristes, destinat a un sol home, que a més era diputat electe al Parlament i que se suposa que està emparat per la llei d’amnistia (però no és així perquè el jutge Llarena, i d’altres, s’hi han revoltat).

Noves competències dels Mossos d'Esquadra que fa molt temps que el Govern demanava havien de ser una realitat dilluns vinent. Després d'un any de negociacions amb el govern espanyol, s'havia de celebrar una reunió a Madrid perquè la policia catalana assumís dues noves competències que, fins ara, eren de la Guàrdia Civil. Es tracta de les tasques de control d'aeroports i ports i d'investigació policial i judicial en els delictes relacionats amb el medi ambient, segons fonts consultades per l'ARA. Estava tot tancat perquè el canvi es materialitzés de forma immediata, però aquest dilluns el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va trucar al conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, i en una breu conversa li va comunicar la seva decisió de suspendre sense nova data la trobada que ha de servir per rubricar el pacte. El motiu que va esgrimir el ministre socialista: la convocatòria avançada d'eleccions.

El departament d'Interior de la Generalitat ha emès una resolució prohibint que grups antiavortistes es concentrin a les portes dels centres d'interrupció voluntària de l'embaràs de Catalunya, segons ha pogut saber l'ARA. Sobretot, aquesta decisió va dirigida a una associació concreta: 40 Dies per la Vida. Són una entitat religiosa amb 20 anys d'història que va néixer als Estats Units i s'ha expandit per tot el món. Espanya no n'és una excepció i en els darrers dies freqüentaven les portes d'aquests centres mèdics i, segons fonts governamentals, increpaven les dones que hi acudien. No eren concentracions massives, però duraven hores i hores, fins al punt que a vegades hi han passat la nit fent torns. La campanya va començar el 14 de febrer i està previst que acabi el 24 de març, coincidint amb el període de la Quaresma. En total, són 40 dies. La seva activitat s'ha accelerat des de l'aprovació de la nova llei d'avortament ara fa un any.

La direcció general de la Policia ha obert una informació reservada per investigar la manifestació d'alguns sindicats dels Mossos d'Esquadra el 7 de novembre a les portes del Parlament de Catalunya. Segons ha pogut saber l'ARA, el director general de la Policia, Pere Ferrer, va signar l'obertura de l'expedient aquest dimarts i la qüestió ja està en mans de la Comissaria General d’Investigació i Afers Disciplinaris, l'antiga Divisió d'Afers Interns, i de la Comissaria General d'Informació, que està analitzant tots els vídeos de la concentració. Segons les fonts consultades per aquesta redacció, la informació reservada busca, sobretot, analitzar l'actitud d'alguns manifestants i també revisar si el dispositiu policial que els Mossos van implementar aquell dia al Parc de la Ciutadella va ser adequat.

L’enèsima crisi al vèrtex del Cos de Mossos d’Esquadra (CME) ha estat notícia política rellevant des de la setmana passada. I, naturalment, tothom hi ha ficat cullerada. Salvador Illa ha demanat insistentment la dimissió del conseller d’Interior. Junts va aprofitar el flanc que deixaven al descobert els seus aliats d’ahir i adversaris d’avui. Vox aplicà al tema l’única idea que es pot trobar al seu programa: que l’Estat prengui el control dels Mossos. Alguns mitjans de comunicació s’han deixat endur per metàfores desgraciades i impròpies (“soroll de sabres”), com si, en lloc d’una policia civil, estiguessin parlant de la Divisió Cuirassada Brunete a principis dels anys 1980. Fins i tot la CUP ha pontificat sobre com s’hauria de comandar el cos; la CUP, que dissoldria totes les policies per “repressores” i el model de seguretat pública de la qual deu ser, mentre no ens n’expliquin un altre, el de les Patrulles de Control del 1936...

El comissari Josep Maria Estela entrava aquest dilluns a la seu del departament d’Interior sabent que molt probablement en sortiria sense ser el cap dels Mossos d’Esquadra. L’esperava el conseller, Joan Ignasi Elena, amb una idea al cap: cessar-lo. La situació, després de mesos de crisi i amb les confiances mútues per terra, era irreconduïble. Tant, que Estela ja havia posat abans de l’estiu el càrrec a disposició del conseller i ara tornava a pensar en dimitir. La reunió ha sigut breu, d’uns 20 minuts, i Elena li ha comunicat, quan no feia ni un any que el va nomenar, que seria destituït. I reubicat. Estela, que cada dia va i ve d’Alcarràs amb cotxe, serà el nou cap de la regió policial de Ponent.

Al matí es presentava la campanya d'incendis forestals, advertint que seria "difícil i llarga", al migdia començaven a cremar els primers focs i al vespre la situació ja estava tan desbordada que va caldre activar la fase M2 d'emergència i mobilitzar tot el personal operatiu lliure de servei. En poques hores s'ha pogut comprovar la duresa que vindrà les pròximes setmanes: Catalunya ha tingut mitja dotzena de focs simultanis per culpa d'una tempesta amb llamps però sense pluja. El de més envergadura, el d’Artesa de Segre, havia cremat més de 500 hectàrees de l’entitat municipal de Baldomar a les 20.30 i preocupa els bombers, que han hagut de recomanar el confinament de tres nuclis urbans i evacuar un càmping i una casa de colònies. Un canvi en la meteorologia ha complicat les tasques d'extinció i ha impedit que els bombers controlessin el flanc esquerre, que ara amenaça les 20.000 hectàrees del Montsec, segons ha advertit el delegat de la Generalitat a Lleida, Bernat Soler.

El departament d’Interior tornarà les 23.000 multes que ja havia cobrat del primer estat d’alarma. El conseller Joan Ignasi Elena ha anunciat que la sentència del Tribunal Constitucional que va tombar el confinament domiciliari posa “molt difícil” mantenir-les. Tot i que també ho veu injust, “perquè hi ha hagut incompliments de les persones” de les restriccions del covid, ha assegurat que la sentència és “molt taxativa”. El govern espanyol va ordenar divendres tornar les multes del primer estat d’alarma. Però Elena, en una entrevista a TV3, ha admès que era un procés que “té complexitat”, motiu pel qual “ara mateix es treballa per veure com es gestiona”.