El bombardeig dels Estats Units a l'OTAN ha estat una decisió inèdita que obre un escenari bèl·lic imprevisible. Les reaccions internacionals no s'han fet esperar davant d'una decisió que el president nord-americà, Donald Trump, va prendre només uns "minuts abans" de l'atac, segons el vicepresident del país, J.D. Vance. En aquest context de gran incertesa i encara d'impàs, a l'espera de la resposta que pugui fer l'Iran, el Consell de Seguretat de l'ONU ha estat convocat d'urgència aquest diumenge a la tarda reclamat pel govern iranià. Segons ha confirmat la presidència del Consell, que aquest mes està en mans de Guyana, se celebrarà aquesta nit, a les tres de la tarda hora local.

La guerra d'Ucraïna domina, per segon any consecutiu, l'agenda mediàtica de l'Assemblea General de les Nacions Unides i relega a un segon lloc l'emergència climàtica i l'incompliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), malgrat comptar amb dues cimeres paral·leles. En la congregació anual de líders del món només hi ha un esdeveniment dedicat a parlar del conflicte: ni més ni menys que el Consell de Seguretat. En aquesta ocasió, ha comptat amb un convidat especial: el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, que ha intervingut, com ja va fer ahir a l'Assemblea, davant la mirada de l'ambaixador rus a l'ONU, Vassili Nebénzia.

El Consell de Seguretat de l'ONU té com a missió principal "mantenir la pau i la seguretat internacionals". Però a partir de demà, 1 d'abril, la presidència d'aquest organisme estarà en mans de Rússia, el país que ha iniciat la guerra més gran en territori europeu des de la Segona Guerra Mundial i que té el president acusat de crims de guerra al Tribunal Penal Internacional. Des de fa dies, membres del govern ucraïnès han posat el crit al cel per aquesta "broma de mal gust", però el sistema d'organització de les Nacions Unides no s'ha alterat: la presidència del Consell de Seguretat es rota mensualment entre els seus 15 membres i aquest mes d'abril li toca a Rússia.

Han passat 74 dies de setge i Mariúpol, per fi, ha tingut un petit respir. Tota la resistència ucraïnesa, amb soldats i civils, resistia i malvivia a la planta d'acer d'Azovstal, i després de dies i setmanes d'evacuacions fallides aquest dissabte tots els esforços, també de l'ONU i la Creu Roja, han obtingut el seu fruit: segons el govern ucraïnès, totes les dones, criatures i persones grans que eren a la planta han sigut evacuades. "Aquesta part de l'operació humanitària s'ha acabat", ha celebrat la viceprimera ministra ucraïnesa, Irina Veresxuk. Però encara queda molta feina per fer. Les evacuacions no s'han acabat –només la de les persones més vulnerables– i tot transcorre sota l'artilleria de les tropes russes, que, segons Veresxuk, no compleixen l'alto el foc.

Un dels pocs aliats que té Corea del Nord al món, la Xina, ha manifestat aquest dilluns el seu total suport a les noves sancions dictades pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides contra l'hermètic país comunista. Les sancions formen part de l'anomenada Resolució 2371, que vol "salvaguardar la pau i l'estabilitat" i "avançar en la desnuclearització", i que arriba després de les dues proves recents amb míssils del règim nord-coreà.

Mariano Rajoy s'ha convertit aquest dimarts en el primer cap de l'executiu espanyol a presidir el Consell de Seguretat de l'ONU. Un càrrec d'honor –Espanya exerceix aquest mes la presidència rotativa– en què, paradoxalment, ha defensat la política estrella del seu predecessor, José Luis Rodríguez Zapatero: la igualtat de gènere. I és que L'ONU ha aprovat la resolució 2242, sobre la situació de les dones en països que viuen situacions de conflictes.

Què és el Consell de Seguretat de l'ONU?

Espanya ha entrat per primer cop al Consell de Seguretat de l'ONU, amb 132 dels 193 vots de l'Assemblea General. Ha estat escollida en tercera votació, i ocuparà el càrrec per un període de 2 anys. Aquesta elecció ha deixat fora Turquia, que també aspirava a un seient en aquest organisme.