Bruce Springsteen explica al llibre de memòries Born to run que quan va començar a compondre sobre el que seria el disc Nebraska (1982) guiaven la seva imaginació músics com Bob Dylan, Woody Guthrie i Hank Williams, les pel·lícules de Terrence Malick, el film La nit del caçador de Charles Laughton, les novel·les negres de James M. Cain i els contes d'estil gòtic nord-americà de Flannery O'Connor, l'autora de The river, el relat que després convertiria en cançó PJ Harvey. El cinema i la literatura, doncs, han marcat notablement l'obra de Springsteen, que es va inspirar en el protagonista de la novel·la El raïm de la ira (1939) de John Steinbeck per titular el disc The ghost of Tom Joad (1995). El mateix músic de Nova Jersey admet que havia arribat al llibre de Steinbeck a través de l'adaptació cinematogràfica que n'havia fet John Ford el 1940, i que tant l'havia influït durant la composició del disc Darkness on the edge of town (1978). En qualsevol cas, Springsteen va estirar el fil de l'explotació de la classe treballadora i dels desposseïts que denunciava la novel·la per explicar el mateix però en el context de desindustrialització i deslocalització dels anys 90. The ghost of Tom Joad, per tant, és un bon exemple d'adaptació musical d'un material l'origen del qual és literari. També ho són els 10 discos que es comenten tot seguit, i que poden ser la banda sonora perfecta per Sant Jordi.

La veu greu i solemne de Lou Reed recitant, en anglès, Cambra de la tardor, al Baryshnikov Arts Center de Nova York, va ser un dels cims de la vetllada dedicada a la poesia catalana que l'Institut Ramon Llull va organitzar el 23 de març del 2007. "The blind not fully closed, like a sudden fear / held back from falling, does not separate / us from the open air", comença el poema de Gabriel Ferrater en la versió d'Arthur Terry que va llegir el músic nord-americà.

El director Todd Haynes té una relació molt estreta amb el món de la música, i prova d'això són curtmentratges com 'Superstar: The Karen Carpenter Story' o la coneguda 'I'm not there', on intentava capturar l'essència de Bob Dylan a través de diversos actors. El seu proper projecte serà purament documental i se centrarà en The Velvet Underground, la banda de rock liderada per Lou Reed.

La llegenda del rock Lou Reed, fundador de la Velvet Underground, ha publicat al seu Facebook un dibuix on apareix dibuixat amb una barretina amb les muntanyes de Montserrat al darrere.

The Velvet Underground ha interposat una demanda contra la fundació d'Andy Warhol per l'ús comercial de la simbòlica imatge d'un plàtan que el pare del pop art va dissenyar per al seu primer àlbum. La fundació, creada després de la mort de l'artista el 1987, ha explotat aquesta imatge i ha permès que s'utilitzi per a la venda de diversos accessoris, com ara bosses o fundes de telèfons mòbils, segons la demanda que es pot veure avui als registres electrònics del sistema judicial nord-americà. Els creadors del grup, Lou Reed i John Cale, afirmen que la fundació està induint el públic a l'error de fer-los pensar que The Velvet Underground "patrocina o aprova" aquests productes, i denuncien que la fundació ha continuat aquestes activitats tot i les "repetides peticions per escrit en què demanava que ho aturés".

Molts cops censurat, l'obra del dramaturg expressionista explica l'ascensió i la caiguda d'una noia, colpejada, violada pel seu pare i explotada per un pedòfil ric. Víctima dels fantasmes masculins, Lulu esdevé una femme fatale que sembra la mort al seu voltant abans de sucumbir al ganivet de Jack l'Esbudellador.