Si la democràcia encara és capaç de proporcionar-nos grans moments de dignitat cívica, com diumenge al vespre a França, és perquè la democràcia és, ella mateixa, la dignitat feta sistema polític. Tant blasmada que és ella per ineficient, i és encara capaç, també, de contradir la demoscòpia convertida en aquella odiosa profecia del no hi ha res a fer. Doncs no, sempre hi ha objectius pels quals lluitar i, si hi ha lluita, hi pot haver victòria contra pronòstic.

Quan el cinc d'octubre del 1972 es va fundar a París el Front National pour l'Unité Française, més conegut des de llavors com Front National (FN) i avui rebatejat com Rassemblement National (RN), només havien passat 27 anys des de la fi de la Segona Guerra Mundial. Això vol dir que una persona que quan va acabar el conflicte tenia vint-i-pocs anys, el 1972 potser ni tan sols arribava als 50. No estem parlant de quatre gats, sinó dels milions de persones que de manera activa, no simplement accidental, van donar suport al règim pro nazi del mariscal Pétain. El 1972, moltes d'aquestes persones van fer-se militants del FN de Jean-Marie Le Pen, que avui té 96 anys. Victor Barthélemy o André Dufraisse, per citar només dos noms, van ser dirigents del FN que a la dècada del 1940 no només havien col·laborat amb entusiasme amb el règim de Vichy, sinó que en el cas concret de Dufraisse fins i tot van ser membres de les Waffen-SS. Coses ben semblants van passar també a Alemanya o a Àustria, evidentment, però amb una diferència substancial: els alemanys sempre van saber que havien perdut la guerra.

El nou govern de França haurà d'esperar. Després de les eleccions legislatives, el president de la República no té pressa per nomenar un nou primer ministre i un nou executiu. Diumenge a la nit, poc després de conèixer la sorprenent victòria de l'aliança d'esquerres, el primer ministre, el macronista Gabriel Attal, anunciava que dilluns presentaria la dimissió al president. El moviment era previsible, ja que cada vegada que hi ha eleccions legislatives, el primer ministre dimiteix. En aquest cas, a més a més, la coalició presidencial perdia la majoria a l'Assemblea Nacional, que ara s'haurà de reconfigurar seguint els resultats d'aquestes eleccions.

En el programa matinal de Telecinco La mirada crítica havien previst una entrevista amb un "espanyol a França" per comentar el resultat de les eleccions. És una mica estrany perquè d'espanyols a França n'hi deu haver desenes de milers, però ves per on que a la pantalla apareix un tal Daniel Gimeno, presentat com un fisioterapeuta que viu a Tolosa, i que quan Ana Terradillos li dona pas aviat comença a desbarrar contra el resultat electoral. "Ha guanyat aquest popurri esquerranós, ben animat per altaveus com Mbappé, que ha condicionat el vot de gent que normalment no vota i aquest vot és el que els ha fet guanyar", es lamentava el tal Gimeno.

Sophie Baby, historiadora, catedràtica a la Universitat de Borgonya, ha dedicat bona part de la seva recerca a l’Espanya contemporània. El mite de la transició pacífica (Akal) és el seu treball referencial. I justament ara acaba de publicar Juger Franco? Impunité, réconciliation, mémoire, que a la tardor s’editarà en castellà. Però aquí no és d’aquest tema que parlem amb ella, sinó de la crisi francesa que ha tornat a posar la República en el centre d’atenció, com a exemple del malestar de les democràcies europees, que ja porten temps donant senyals d’un canvi d’època en què es mouen moltes coses. Però encara no es veu cap a on es pot decantar tot plegat.

"Espero que encara estiguem orgullosos de vestir aquesta samarreta el 7 de juliol". A la cursa electoral de França de cara els pròxims comicis s'hi ha sumat un nou actor. I no pas un qualsevol. Kylian Mbappé i altres membres de la selecció francesa de futbol han sortit en els últims dies a fer una crida per aturar la ultradreta de Marine Le Pen a les urnes. Tot i així, malgrat que el nou jugador del Reial Madrid ha estat l'últim a sortir, qui va ser el primer a alçar la veu va ser Ousmane Dembélé. "Ha sonat l'alarma. Hem d'anar a votar. Hem de mobilitzar-nos per anar a votar. Tots, aneu a votar!", va demanar l'exblaugrana.

La victòria d'Emmanuel Macron davant Marine Le Pen en les eleccions presidencials franceses, amb el millor resultat històric de l'extrema dreta, ha ressonat a les Balears. El portaveu parlamentari del Partit Popular (PP), Antoni Costa, ha mostrat "la satisfacció total i absoluta" del PP illenc per la reelecció de Macron. "És un partit liberal, reformista, moderat i que abaixa els impostos. És una gran notícia per als partits europeistes i per a Europa, una altra situació ens desagradaria molt més", ha exposat.

A França poden votar fins a 48,7 milions de persones. Ara bé, 3.450 ho poden fer a Mallorca, gràcies al col·legi electoral que s'ha establert al Liceu francès de Palma per garantir el dret als ciutadans francesos residents a l'illa.

Aquest cap de setmana se celebra la primera volta de les eleccions presidencials a França. L'actual president francès, Emmanuel Macron, es postula com el preferit per tornar a guanyar-les, especialment arran de l'inici de la guerra a Ucraïna que ha disparat la seva popularitat. Però el que sembla un camí plàcid a la presidència, pot oferir sorpreses d'última hora, després que la líder d'extrema dreta de Marine Le Pen hagi aconseguit trepitjar els talons a Macron a les enquestes aquests darrers dies.

Sense invitació i presentant-se per sorpresa, Manuel Valls ha trucat a la porta de la família macronista. Només dos dies després de l’elecció presidencial d’Emmanuel Macron, l’ex primer ministre socialista ha assegurat que serà candidat de la majoria presidencial per la circumscripció de l’Essonne a les eleccions legislatives de l'11 de juny: “Desitjo inscriure’m en aquest moviment”, ha anunciat Valls en una entrevista a la ràdio RTL, i ha fet referència així a La República en Marxa, el rebatejat moviment de Macron. “No estic en cap emboscada”, ha volgut justificar-se Valls, que ha assegurat que desitja “l’èxit d’Emmanuel Macron, del seu govern i de la seva majoria per França, en primer lloc”.

L65,30% a les 17.00 hquatre punts percentuals respecte

França, en estat d'emergència pels atemptats jihadistes del novembre del 2015, votarà diumenge amb l'ombra del terrorisme. L'assassinat d'un policia als Camps Elisis de París, en què també va resultar mort l'atacant, ha posat al centre del debat polític el risc i les conseqüències del terrorisme. L'atemptat va coincidir la nit de dijous amb l'emissió en directe de les entrevistes als candidats i a la televisió van començar els retrets.