L'escriptora sud-coreana Keum Suk Gendry-Kim (Goheung, 1971) va fer 30 anys amb la idea de ser mare. Des de petita li havien inculcat que les dones es realitzen a través de la maternitat i que el seu deure era tenir fills. Ho va intentar durant anys, primer de manera natural i després mitjançant un procés de fecundació in vitro, però no ho va aconseguir. I ho va patir molt, fins al punt que era incapaç de parlar-ne. L'autora de les multipremiades Herba i L'espera (Reservoir Books, 2024) ha necessitat dues dècades per posar distància i convertir aquella experiència en una novel·la gràfica, Mañana será otro día (també a Reservoir Books), que es va publicar al novembre amb traducció de Joo Hasun.

La Gwija carrega el nadó mentre fuig de la guerra enmig d'una llarga corrua de refugiats. Al costat, el seu marit porta el fill gran a l'esquena. Ella s'aparta per donar el pit a la nena i ell li diu que l'espera amb el nen, que no trigui. Es miren, se somriuen i s'allunyen: ja no es tornaran a veure mai més. La guerra de Corea, que va tenir lloc entre el 1950 i el 1953, va deixar més de 130.000 persones separades de les seves famílies. Algunes van quedar atrapades a Corea del Nord, d'altres van aconseguir arribar fins a Corea del Sud. El tancament del país nord-coreà, que encara continua, impedeix des de fa dècades el retrobament de germans, pares, fills i amics. Molts han mort sense tornar a veure la seva família, i els que encara viuen tenen més de 70 anys.

La maternitat és una experiència que et travessa de dalt a baix i impacta sobre la vida personal i laboral. L’art sempre ha explorat la maternitat, però d’un temps ençà són les mateixes dones les que relaten les seves vivències en primera persona i lluny d’artificis. Les il·lustradores Marta Puig, més coneguda com a Lyona, (Esparreguera, 1979), i Amaia Arrazola (Vitoria, 1984) han publicat novel·les gràfiques sobre la seva experiència -El Meteorito (Lunwerg) i Madr¿eh? (Penguin)- i ara acaben de publicar dos llibres infantils -El moment més feliç i T'estimo- amb l'editorial Estrella Polar.

De què devien parlar Michael Caine i Anthony Quinn mentre passejaven pels carrers de Palma l’any 1967? Coquetejava Caine amb la model Candice Bergen a les cales de Portals Vells? El dramaturg Josep R. Cerdà i Josep A. Mendiola s’ho han imaginat i ho han deixat per escrit (i dibuxat) en la novel·la gràfica La pitjor novel·la del món, editada per Disset Edició. La publicació està inspirada en la curiosa història del rodatge de The Magus (Guy Green, 1968) a Portals Vells durant l’estiu del 67 –per això la platja té el nom que té–. 

A la sombra de las muchachas en florA la recerca del temps perdut

L'Elvis Riboldi segurament mai podria protagonitzar una pel·lícula de Disney. Ni tothom l'estima molt ni el món li somriu. Ell ho intenta, de bon cor, però tot li surt al revés. A l'escola el marginen o s'automargina. L'Elvis, com el fill de Jaume Copons, un dels autors de Jo, Elvis Riboldi, és hiperactiu. És molt inquiet, aventurer i aficionat a la fotografia. I davant la incomprensió general, un dia, amb el seu inseparable amic Boris, decideix fer com Cosimo di Rondò, el protagonista del Baró Rampant, d'Italo Calvino, i instal·lar-se dalt d'un arbre. Aquesta és tan sols una de les moltes aventures, força surrealistes, que li passen a aquest nen rebel que s'ho qüestiona tot, navega per Facebook i li agrada AC/DC.

Eulàlia Sariola (Barcelona, 1944) va començar a dibuixar els seus records fa un temps, sense intenció de convertir-los en la seva primera novel·la gràfica. La il·lustradora, que fins ara ha nodrit l'imaginari infantil de dibuixos suculents, ha aconseguit a El món per un forat un insòlit llibre de memòries en què la Barcelona de la postguerra espanyola és vista des de totes les cares: des de la intimitat liberal, des de la constricció educativa i des de la coacció policial.