Alts càrrecs de la Unió Europea estan explorant fórmules per transferir centenars de milers de milions d'euros de bons de l'era covid per evitar que el pressupost comú del bloc es vegi desbordat pels costos d'amortització. Aquesta mesura, recolzada per l'antic primer ministre italià i expresident del Banc Central Europeu, Mario Draghi, ampliaria fins a 350.000 milions d'euros el deute que va emetre la UE durant l'era de la pandèmia, segons explica el Financial Times. Les discussions estan en una fase inicial sobre com dissenyar una solució que pugui vèncer l'oposició de capitals com Berlín i limitacions legals importants, i alhora guanyar-se els inversors.

Comèdia de l’art: espectacle improvisat de carrer. L’art entès com un ofici i la comèdia com allò que els actors improvisen a escena en el mateix moment que ho representen. Cada peça és diferent, els autors de l’obra són els mateixos que l’executen i els personatges són més o menys sempre els mateixos.

Tot just unes hores després que el primer ministre Mario Draghi presentés la seva dimissió, va començar a filtrar-se als mitjans italians una llista de ministres d'un hipotètic executiu encapçalat per Germans d'Itàlia. Per a sorpresa de molts, la majoria dels noms pertanyien a tecnòcrates externs al partit com Elisabetta Belloni, candidata a succeir Sergio Mattarella com a presidenta de la República abans que aquest acceptés un segon mandat, que podria canviar la prefectura dels serveis secrets pel ministeri d'Exteriors. O potser no hauria de sorprendre tant, perquè el partit Germans d'Itàlia és, bàsicament, Giorgia Meloni. “Estem llestos. Aquesta nació necessita desesperadament recuperar la seva consciència, el seu orgull i la seva llibertat”, va afirmar en un missatge amb què donava per inaugurada la campanya electoral amb el cadàver de Draghi encara calent.

Ha tornat a passar el que no havia de passar i Mario Draghi ha caigut com a primer ministre d’Itàlia, en una maniobra que combina l’estupidesa de l’anomenat Moviment 5 Estrelles (també coneguts com a grillini, en al·lusió al seu primer líder, l’humorista populista Beppe Grillo) amb la mala bava de l’extrema dreta (o dreta extrema, o com en vulgueu dir) de Força Itàlia i la Lliga, o el que és el mateix, Berlusconi i Salvini. Dividits i completament fora de joc, els grillini han arribat a dir que no pretenien forçar la caiguda del govern, sinó reorientar-ne la política econòmica (cap a on?), i per això van negar a Draghi el seu vot favorable en la moció de confiança a la qual es va sotmetre. Els de Força Itàlia i la Lliga els havien acusat d’irresponsables, però després han estat ells els que han abandonat Draghi, contra totes les previsions i contra tots els acords haguts i per haver, i l’han obligat a dimitir per segona vegada en pocs dies, aquest cop de forma irrevocable. Moral de la història: com l’escorpí i la granota, cap governant s’ha de confiar mai al suport de l’extrema dreta, perquè tard o d’hora serà traït.

S'agreugen les divisions entre els membres del Moviment 5 Estrelles (M5E), el partit que va desencadenar dijous passat la crisi en el govern italià de Mario Draghi. Tot va començar quan van votar no a una moció de confiança del govern que buscava pal·liar els efectes de la inflació i l'augment del preu de l'energia. El primer ministre va veure aquest gest com un desafiament i va anunciar la seva dimissió, però el president de la República, Sergio Mattarella, va rebutjar-la i el va convidar a presentar-se dimecres vinent al Parlament per verificar els seus suports. Ara, el 5 Estrelles està dividit entre aquells que volen abandonar la coalició de Draghi i els que, per contra, prefereixen continuar en el govern per gestionar la crisi energètica, l'onada inflacionària i la rebuda dels fons europeus del pla de recuperació després de la pandèmia, que sumen 191.000 milions d'euros.

L' agenda de la cimera europea d'aquesta setmana ha estat marcada pels imprevistos. Primer, el "segrest" de l'avió de Ryanair per part de les autoritats de Bielorússia i, després, la inclusió per part del primer ministre italià, Mario Draghi, d'un punt sobre el pacte migratori la mateixa setmana que es desencadenava la crisi de Ceuta. A petició de l'exbanquer, els líders de la Unió Europea debatran en la pròxima cimera del juny el pacte migratori, encallat des de fa anys per les reticències a la solidaritat compartida en l'acollida de migrants per part de diversos països de l'Est. Draghi, doncs, ha reobert un meló complicat i Espanya s'hi ha sumat tot i que amb un perfil més baix.

El consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) ha començat aquest dijous a debatre canvis en el seu programa de compra d'actius però no prendrà cap decisió sobre el futur del pla d'estímul almenys fins a l'octubre. "La discussió ha estat molt preliminar", ha assegurat el president del BCE, Mario Draghi.

La importància de l'economia espanyola en el pla europeu es pot mesurar amb diversos indicadors, alguns tan peculiars com el recompte de reunions que va mantenir el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi. Segons la seva agenda d'actes oficials, Draghi va mantenir un centenar de reunions durant 12 mesos i només a dues d'elles hi va haver espanyols: van ser els presidents del Banco Santander, Ana Botín, i Bankia, José Ignacio Goirigolzarri.

La reunió del primer ministre grec, Alexis Tsipras, amb els màxims representants de la 'troica' –el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker; el del Banc Central Europeu, Mario Draghi; i la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde- ha finalitzat sense arribar a un acord aquest matí de dijous.

El Banc Central Europeu ha anunciat aquest dijous que prendrà el pas que (quasi) tothom esperava: començarà a comprar deute amb l'objectiu de desapalancar i desbloquejar l'economia europea.

El president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, ha advertit aquest dijous que l'augment de les tensions geopolítiques "podrien fer perillar el creixement econòmic" de l'eurozona. La tensió entre Ucraïna i Rússia i les "sancions i contrasancions" entre Rússia i Occident són el principal focus de tensió, però hi ha altres conflictes, com Gaza o Líbia, que també poden tenir efectes sobre l'economia europea, segons Draghi.

El president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, ha anunciat aquest dijous que la 'barra lliure' de diners que oferirà als bancs s'elevarà fins al bilió d'euros. Això és més del doble que els 400.000 milions que havia dit fa un mes, quan va anunciar que oferirà diner barat a les entitats financeres. Això sí: les entitats estaran obligades a prestar aquest diner barat a l'economia real, és a dir, famílies i pimes (petites i mitjanes empreses).

El Banc Central Europeu ha aprovat aquest dijous de forma unànime un paquet de mesures per allunyar el temor que l'eurozona entri en deflació (caiguda sostinguda de preus) i per forçar que les entitats financeres prestin diners a les petites i mitjanes empreses.

El Banc Central Europeu ha decidit no prendre cap decisió rellevant en la seva reunió mensual, que en aquesta ocasió s'ha celebrat a Brussel·les. Tot i així, hi ha diversos factors que amenacen l'economia, i el president del BCE, Mario Draghi, ha anticipat que el mes vinent podria prendre alguna acció per combatre aquests riscos. El principal temor és que la baixa inflació acabi derivant en una deflació. Draghi ha reconegut que el BCE "se sent còmode" amb la idea d'actuar el mes vinent. En aquell moment, el BCE disposarà de les seves últimes previsions i podrà prendre decisions basades en informació fresca.

El Banc Central Europeu ha optat per ignorar les veus que li demanaven una nova rebaixa de tipus i ha optat per mantenir-los en el 0,25%, que malgrat tot és el nivell més baix des de la creació de l'euro.

El Banc Central Europeu ha admès que estudia obrir una nova línia de crèdit barat als bancs, una operació coneguda popularment com a 'barra lliure' perquè les entitats obtenen els diners sense pràcticament cap cost. En aquesta ocasió, però, el BCE es vol assegurar que si obre una altra 'barra lliure', els diners que agafin els bancs es facin servir per dónar préstecs a "l'economia real", segons ha explicat el president del BCE, Mario Draghi.