<![CDATA[Ara Balears - desconnexio]]> 10 <![CDATA[13/9: Desconnexió]]> CONFESSO QUE, en anteriors Diades, el primer que feia en arribar a casa era mirar com ho tractaven els mitjans espanyols, oficials i oficiosos. Per emprenyar-m’hi. Pensava llavors que Espanya era el destinatari de la manifestació i volia saber com havia rebut el missatge. Aquest any no. M’ho vaig mirar poc i tard. He desconnectat. I no tan sols perquè el tractament era previsible i ridícul, sinó sobretot perquè em sembla irrellevant. El destinatari de la manifestació ja no és Espanya. El govern espanyol ja sap on som, i si es vol enganyar creient-se la seva propaganda, és el seu problema. No hi ha millor manera de perdre’s que comprar un mapa equivocat. L’opinió pública espanyola no és el terreny de joc de la partida, perquè no hi ha disputa pel relat, hi ha un relat únic. El destinatari és l’opinió internacional, però sobretot és la catalana, el tauler on es juga de veritat aquesta partida. L’important era que els qui veien la manifestació en viu, participants i observadors, desmentissin o confirmessin la caricatura sobre l’independentisme que el presenta com un moviment radical, excèntric, antidemocràtic. I es va veure que, amb la raó o sense, n’és el corrent central, políticament i socialment. Aquesta és la partida. Desconnectada.

]]> <![CDATA[Això no és Amèrica / Això encara és Espanya]]> Això no és Amèrica

]]> <![CDATA[L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'En compliment d'un mandat democràtic']]> Junts pel Sí està buscant la manera d’aprovar les lleis de desconnexió d’una manera prou ràpida perquè el TC no les pugui suspendre i això inclou haver de reformar el reglament del Parlament per a la tramitació exprés. I que està passant? Doncs que Ciutadans, Catalunya Sí Que Es Pot, PP i PSC no hi estan d’acord, ni en les lleis ni els procediments urgents de tramitació i ahir es van enfrontar en una reunió de la ponència.

]]> <![CDATA[El TC anul·la les ponències conjuntes de les lleis de desconnexió]]>

El Tribunal Constitucional torna a censurar una decisió de la mesa del Parlament. Aquest divendres s'ha fet públic que el passat 19 de desembre el TC va sentenciar a favor del recurs d'empara presentat per C's contra la decisió de crear les ponències conjuntes de les lleis de desconnexió. A la pràctica això significa que el Constitucional anul·la les ponències conjuntes en considerar que es van vulnerar els drets dels diputats que no volien participar-hi. És a dir, el TC prioritza que quatre grups parlamentaris (PP, PSC, C's i CSQP) s'oposessin a la creació d'aquestes ponències, ja que, per poder-se considerar "conjuntes", han de ser compartides per tots els grups de la cambra o per una àmplia majoria.

]]> <![CDATA[Les conclusions de la comissió: un procés constituent en tres fases, de la participació a la unilateralitat]]>

Per primera vegada el Parlament ha obert la porta a desobeir obertament el Tribunal Constitucional (TC). Els 72 diputats de Junts pel Sí (JxSí) i la CUP han plantejat ratificar aquest dijous al ple les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent malgrat l'escrit que l'alt tribunal va fer arribar fa una setmana a la cambra exigint la paralització del debat. Aquest és el contingut del document que ha formalitzat el xoc institucional.

]]> <![CDATA[L'oposició es nega a debatre sobre les lleis de desconnexió]]>

Junts pel Sí i la CUP comencen a fer ja els primers passos per impulsar les tres lleis de desconnexió –la de transitorietat jurídica, la d'hisenda catalana i la de protecció social– que van preveure en la declaració del 9-N suspesa pel Tribunal Constitucional. Un dels primers objectius dels independentistes és, però, intentar obrir el debat per sumar-hi la resta de formacions, com ara Catalunya Sí que es Pot, que sí que participa en la comissió del procés constituent. Per ara, però, no se'n surten.

]]> <![CDATA[Els grans consensos interiors. L'editorial d'Antoni Bassas]]> Avui serem breus, perquè de paraules ja n’hi haurà moltes.

]]> <![CDATA[Nou claus per interpretar la declaració d'inici del procés cap a l'estat català]]>

1. Majoria independentista en escons i sobiranista en vots

]]>