La modalitat bàsica costava unes 9.000 pessetes al mes (uns 55 euros) i obria la porta a deixar de tenir en compte el temps de connexió a internet, mentre que la velocitat continuava sent el principal hàndicap. Així era, a grans trets, la primera tarifa d’ADSL de finals dels 90 que Telefónica va començar a comercialitzar entre la població. Ara, 24 anys després, uns dels grans canvis tecnològics de finals del segle XX –és la xarxa que va revolucionar la connexió a internet de les llars espanyoles– comença a dir adeu.

Les Illes Balears són la regió d'Espanya en la qual més persones empren internet en un període acotat de tres mesos, amb un 97,1% de la població. La segueix de prop Madrid, amb un 96,9%, segons les dades d'ús de les TIC de l'INE corresponents al 2022. A més, els illencs són els que més necessiten connectar-se a la xarxa, atès que el 91,6% ho fan almanco cinc dies a la setmana. Un valor que crida l'atenció, tenint en compte aquestes xifres, és que els Balears no són les més donades a fer compres a través d'internet, ja que són el setè lloc d'Espanya que més ho fa (6 de cada 10 ciutadans).

Desenvolupar una estratègia de millora de connexió de fibra òptica per mitjà de cables submarins amb l’Europa continental i amb altres continents: aquest és un dels acords que s'han assolit durant la I Cimera valencianobalear que va tenir lloc a Palma a principi de juliol entre els dos governs autonòmics.

El nombre de línies de fibra òptica a Espanya es va situar per sobre dels 5,7 milions al juliol, i per primera vegada supera els de l'ADSL, segons dades publicades aquest dimecres per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

Quan el lector pensa en operadores de telecomunicacions, probablement li vénen al cap marques com Movistar, Vodafone, Orange i Jazztel, que li porten a casa i li facturen cada mes el telèfon i la connexió d’internet a casa o al mòbil. Però el panorama és molt més ampli del que sembla: al registre d’operadores que manté la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència hi ha inscrites 4.330 empreses, de les quals 517 tenen la seu social a Catalunya. La gran majoria no disposen d’infraestructures pròpies de xarxa: lloguen les d’altres empreses per al seu ús intern o per revendre als seus clients combinant-les amb altres serveis, com fan per exemple les marques de mòbil virtual. Fins i tot les grans companyies citades recorren en alguns casos a les xarxes dels seus rivals comercials per disposar de cobertura en punts on no arriben amb la seva. Però pel nostre país circulen milers de quilòmetres de fibra òptica i radioenllaços que els consumidors no poden contractar directament. Són les anomenades xarxes grises, propietat d’empreses d’àmbit estatal com Correos i Adif. Però també n’hi ha de companyies amb seu a Catalunya. Vegem-ne tres casos.

De 7 a 10 milions llars connectades per fibra òptica. Orange ha revisat a l'alça les seves perspectives de creixement de la banda ampla a Espanya després de l'anunci de l'adquisició de Jazztel. En una roda de premsa a Madrid per explicar l'OPA llançada dilluns a l'operadora espanyola, la companyia de telecomunicacions d'origen francès ha explicat que, amb aquesta operació, tenen "l'oportunitat única de construir l'operador més dinàmic en l'àmbit de la convergència en el mercat", ha assenyalat el conseller delegat d'Orange Espanya, Jean Marc Vignolles.