Corria el minut 63 de partit quan una pilota mal rebutjada per la defensa d’un Celta dissenyat per a l’ascens va enlairar-se fins al bell mig de l’àrea. Allà va aparèixer Jaume Durán, ara al Girona C, per enviar l’esfèrica al fons de la xarxa després d’un control que va deixar en res l’esforç del seu defensor. A la tarda del 30 d’agost del 2008, a Balaídos, aquell gol certificava els primers tres punts en el retorn a Segona -50 anys després- del Girona, dirigit aleshores per Raül Agné (Mequinensa, Saragossa, 1970). “Vam gaudir del debut somiat. Tothom apostava per una derrota, però tenia l’equip més treballador que he entrenat mai”. Eren les primeres passes per a la professionalització d’un club gens acostumat a navegar en segons quines situacions. “Ara tots els equips surten al mateix temps, i abans això no passava. Però allò ja era futbol professional i nosaltres ho desconeixíem, érem uns passerells. A Balaídos hi havia un túnel llarguíssim pel qual saltar al terreny de joc, i teníem tantes ganes de començar que vam sortir esprintant. Els jugadors del Celta ens cridaven dient que havíem d'esperar, semblàvem de poble...” recorda, amb una rialla. Nou dels 11 escollits per a l’ocasió formaven part de la històrica plantilla que assolia l’ascens uns mesos abans, a tall del realitzat per Pablo Machín en aquest inici de temporada, utilitzant fins a set dels jugadors protagonistes el curs passat. “La similitud és molt gran, està intentant fer el mateix. Sempre és més fàcil escollir futbolistes amb els quals t’identifiques, i ells creuen en el que es treballa”.

L'incident entre el periodista de TV3 Sebas Guim i el porter del Reial Madrid Kiko Casilla, que no va poder respondre en el seu idioma a una pregunta a la zona mixta del Santiago Bernabéu per la prohibició del responsable de premsa del club, ha fet recuperar un debat que cada temporada afegeix un nou episodi a la polèmica. Són molts els conflictes idiomàtics que l'esport posa a l'aparador mediàtic. En fem un recull:

Raül Agné té a les seves ordres un nou jugador, Nikola Nikezic, un davanter de 30 anys que es trobava sense equip i que s’ha incorporat aquest matí als entrenaments.

El Girona i el Xerez, tot i que una mica allunyats de les posicions per entrar en la promoció d'ascens, encara mantenen vives les seves escasses opcions de ser un dels equips que lluiti l'any que ve per estar a Primera.

El Girona, que ha aconseguit tres empats consecutius, esgotarà les seves opcions de promoció d'ascens aquesta nit (21 hores) a Salamanca. El tècnic gironí Raül Agné ha assegurat davant aquest panorama que veu quatre candidats principals per a aquestes places i que, entre ells, no hi ha el quadre de Montilivi.

"Vaig actuar així i ho tornaria a fer." Ho ha assegurat Raül Agné, entrenador del Girona, en la seva primera compareixença pública després que el dissabte de la setmana passada va deixar a mitges una roda de premsa a Osca perquè els periodistes aragonesos van protestar perquè intentava contestar en català a una pregunta feta en català.

La coincidència del triomf de Pa negre als premis Goya amb la polèmica del cas Raül Agné ha inspirat un vídeo que ironitza el tractament que part de la premsa espanyola ha fet del film català. Entre d'altres coses, molts diaris van traduir el títol de la pel·lícula, malgrat que ha estat un film que fins i tot a Madrid ha estat més vist en la versió original –amb els subtítols en castellà– i malgrat que hi ha molts títols en anglès en la cartellera. Els autors del vídeo, que ha estat penjat a YouTube, utilitzen les declaracions d'Agné per anar dient: "Si parlés en anglès, podria fer-lo servir? És que no ho entenc".

Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial. Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir què és la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo. Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo. Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües. Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores. Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva. Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares. Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills. I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d'amenaces que jo consideri reals. I sempre, però sempre, plantaré cara.