<![CDATA[Ara Balears - Administracions]]> 10 <![CDATA[Menorca, l’oblit radiofònic]]> El Govern balear ha anunciat que l’any 2025 obrirà un concurs públic per a llicències de DAB+, la ràdio digital terrestre. Tot i ser una notícia positiva en l'àmbit general, a Menorca no podem evitar veure aquesta aposta de futur amb una creixent frustració: continuem sense poder accedir ni tan sols a una freqüència d'FM. 

]]> <![CDATA[Una borsa única: la proposta del Govern per facilitar l'accés als llocs de feina públics]]>

El Govern de les Illes Balears ha presentat la borsa única i permanent, una nova manera d'accedir a l'oferta temporal de feina de l'Administració. També, com a novetat, ha donat a conèixer el lloc únic al web de la CAIB on durant tot l'any els ciutadans podran consultar de manera més àgil la informació dels llocs de feina corresponents tant als serveis generals i a la funció pública del Govern com a cadascuna de les empreses públiques que l'Administració ofereix.

]]> <![CDATA[Ingerències]]> Fa ja gairebé mig segle que s’ha imposat el relat que perquè les coses vagin bé, l’estat, les administracions públiques en general, no han d’intervenir en el món de les empreses, és a dir, en els mercats. Dit d’una altra manera: qualsevol mesura que els afecti, com ara una reducció de la jornada laboral de mitja hora, un impost a les elèctriques o als bancs, o una limitació dels preus dels lloguers, és una ingerència que precedeix l’Apocalipsi.

]]> <![CDATA[Demanen la retirada de la cita prèvia al Govern i Cort: "És impossible obtenir-ne una"]]>

L'organització de Consumidors i Usuaris de les Balears Consubal ha demanat al Govern i a l'Ajuntament de Palma que eliminin la cita prèvia, assenyalant que els usuaris tenen "grans dificultats" per obtenir una cita i que "en molts casos" no poden aconseguir-la. En un comunicat aquest dimecres, l'agrupació de consumidors ha subratllat que els darrers mesos estan augmentant les queixes d'usuaris que tenen "grans problemes" per obtenir una cita a determinats serveis públics.

]]> <![CDATA[La promotora de la macrogranja de Sineu estudia mesures legals per les "filtracions interessades" de les administracions]]>

Avícola Son Perot, l'empresa promotora de la macrogranja de 750.000 gallines a Sineu, ha acusat les administracions públiques de Mallorca de dur a terme "filtracions parcials i interessades per sotmetre'ls a un judici mediàtic". Davant aquest fet, han anunciat que el seu equip legal està estudiant la possibilitat de prendre les mesures legals necessàries per "protegir la integritat i la reputació d'Avícola Son Perot".

]]> <![CDATA[Quasi normals]]> El passat 11 de juliol vaig tenir el privilegi de conversar amb Berta Dávila, una de les escriptores gallegues més destacades del moment, sobre literatura i vida. La trobada, que va tenir lloc a la llibreria Quart Creixent amb la moderació de la poeta Clara Fontanet, formava part del programa Afinitats electives, de la Direcció General del Llibre, el Còmic i la Lectura. Abans de fer-la ja sabia que seria una oportunitat fantàstica per conèixer personalment una escriptora que he traduït en dues ocasions; després, conversant amb ella, vaig poder constatar que, quan volem, els nostres sistemes literaris poden semblar quasi normals. Dialoguen prou, la literatura catalana i la gallega? Valoram tant com hauríem de fer els nostres autors contemporanis i patrimonials? Què implica, avui, ser un escriptor en gallec o en català?

]]> <![CDATA[La batalla dels informes]]>

Els informes sorgeixen avui com els bolets i fan referència a qualsevol tema imaginable. Alguns tenen un abast ultralocal mentre que altres aspiren a una dimensió mundial. Uns han estat encarregats per les administracions públiques i els altres per empreses privades. N'hi ha d'elaborats amb rigor i d'altres no tant –o no gens–. N'hi ha sobre l'educació, sobre l'impacte real de la immigració, sobre els cotxes elèctrics, sobre l'estalvi d'aigua, sobre el nombre d'animals domèstics a Europa (en cito alguns dels que he tingut notícia les darreres setmanes, però la llista podria ocupar tot l'article). Hi ha informes sobre gairebé tot, i alguns acaben condicionant decisions polítiques molt rellevants (pensem en PISA). No estem parlant, per tant, d'un tema qualsevol, sinó d'una qüestió potencialment problemàtica. En efecte, l'expansió, sota l'aparença d'informes, de fake news, idees pseudocientífiques, ideologies tronades i altres herbes tòxiques fan inviable a llarg termini la democràcia: els vots de ciutadans desinformats poden portar a situacions imprevisibles. La mera censura d'aquests relats, però, desnaturalitzaria el sistema.

]]> <![CDATA[No faceu ballar l’administració]]> En les primeres setmanes hi ha moltes coses que podem demanar als nous governants, siguin quins siguin. A tots se’ns n’acuden una tracalada i fins i tot establim prioritats. Però ara que venen dies de negociacions i de repartiment de responsabilitats, hi ha una cosa que gairebé ningú pensa a demanar i que condiciona, i molt, el funcionament del país. Pensam poc en l’administració pública quan li devem l’operativitat o la inoperativitat de tot plegat. I el fet és que passa cada pic que hi ha nou govern –autonòmic, insular, municipal fins i tot– que es fan ballar les administracions amb una irresponsabilitat bàrbara. Per interessos particulars i d’equilibris entre les formacions polítiques, cada quatre anys es canvien les administracions: ara no hi ha conselleria de Cultura –quan se’n necessita– , ara sí, ara va amb Presidència, ara amb Esports, suara amb Memòria Democràtica o amb Turisme, i així amb tot, medi ambient, agricultura, etc., etc. Els partits no es conformen a posar gent al capdavant dels departaments de les administracions, sinó que obren i tanquen conselleries, regidories i departaments amb una manca de responsabilitat que aborrona. I és que cada administració que es tanca i cada una que s’obre són mesos i mesos de feina de funcionaris que no es poden dedicar més que al canvi; són serveis jurídics que han d’aprendre noves reglamentacions i entendre les particularitats de l’àrea; són contractes que es trenquen i que s’han de tornar a preparar; són webs que s’han de canviar; i així podem continuar i continuar. En definitiva, és una doblerada pública gastada i molt de temps improductiu. Als nous governants els hem de dir que no facin ballar l’administració més enllà del que és estrictament necessari i, si és possible, que es defineixin les àrees públiques en un pacte d’estabilitat, d’estalvi i d’eficàcia.

]]> <![CDATA[El dret a entendre (que no tenim)]]> Estic ben emprenyat. En tres setmanes he hagut de cridar cinc pics a la companyia d’aigües per fer un canvi de contracte. Tres a la companyia elèctrica per entendre la factura i dues més a la del gas perquè em combrava un no-sé-què que no havia demanat. A més, tenc una multa d’Hisenda per haver marcat una caselleta que no tocava a la meva declaració de la renda (que, per cert, em va fer un gestor). En total, moltes hores, esforç, doblers, paciència i irritació. 

]]> <![CDATA[El Govern convoca ajudes per a l'autoconsum de renovables per 12,7 milions d'euros]]>

La segona setmana de setembre es publicaran tres convocatòries d'ajudes per promoure l'autoconsum d'energies renovables per a particulars, empreses i administracions de les Balears per un import total de 12.797.762 euros, segons ha informat aquest dilluns el conseller de Transició Energètica, Juan Pedro Yllanes. La convocatòria, que respon a la normativa europea, estarà oberta fins a desembre del 2023 i inclou la novetat que es podrà augmentar el crèdit dels ajuts en cas que s'esgotin.

]]> <![CDATA[Utopies reals]]> Difícilment podem passar per aquesta setmana sense esmentar l’informe de l’IPCC: cinc escenaris possibles de distinta gravetat. Alguns efectes, ja inevitables. Sembla que l’opció és ja només evitar el pitjor, però fins i tot per a això calen mesures dràstiques i urgents dignes de les declaracions institucionals d’emergència climàtica que han omplit la boca de polítics incapaços d’assumir el veritable repte que implica assumir aquesta emergència. Una emergència que implica afrontar una situació sense precedents en la història de la ‘modernitat’ que ens ha fet confondre excessos amb benestar, desigualtats amb progrés i acumulació amb desenvolupament. Tot, al marge de l’assumpció de límits i de responsabilitat vers el desequilibri conscient que generàvem a l’ecosistema terrestre que hem cregut dominar. Cal veritablement assumir l’emergència global. Ja ha passat el temps dels News Green Deals europeus. Ja ha passat el temps de la transició verda i digital i la fe que l’hidrogen, les renovables i els cotxes elèctrics ens salvaran dels pitjors escenaris –malgrat que sigui el que ara es ven. No és això, senyors. Això només accelerarà el col·lapse encara que sigui pintat de verd. Es tracta d’enfocar les economies, en tots els àmbits, cap a la resiliència de la vida en els territoris concrets, no només humana, i no de només segons quins humans. Cal enfocar les prioritats a sostenir allò que és essencialment la vida: aigua, terra fèrtil i biodiversitat, amb visió de bé comú, de responsabilitat compartida, des d’allò col·lectiu, amb equitat i justícia.

]]> <![CDATA[L'infern dels tràmits en línia]]>

En aquest últim mes he hagut de fer diversos tràmits en línia. No sóc un hacker, però tampoc un analfabet digital. En alguns he estat fins a quatre dies seguits fent intents i dedicant-hi hores. El que hauria de ser una cosa senzilla i intuïtiva no ho és gens. Ni senzill, ni intuïtiu, ni ràpid. Només tenint certes habilitats movent-te per la xarxa pots acabar alguns tràmits, i de vegades has de dedicar hores a aprendre-les per obtenir el resultat desitjat. Llàstima que quan ja has descobert la manera el següent tràmit és amb una altra administració i, per tant, amb una altra lògica i uns altres impediments i problemes. L'únic aprenentatge que te'n queda és que el pròxim tràmit tampoc serà fàcil, que els problemes seran diferents i que també serà entretingut. Buscant bibliografia dels errors i dels problemes a la xarxa acabes superant-los gairebé tots, no tots, però cal una habilitat informàtica força per sobre de la mitjana habitual.

]]> <![CDATA[El deute públic puja 3.300 milions al febrer i arriba al 99,69% del PIB]]>

El deute del conjunt de les administracions públiques va arribar als 1,118 bilions d'euros al febrer, fet que representa un augment de 3.318 milions d'euros respecte al mes anterior. Ara se situa al 99,69% del PIB, segons dades del Banc d'Espanya i els càlculs realitzats pel ministeri d'Economia d'acord amb la previsió de PIB per al 2017 que recullen els pressupostos generals de l'Estat.

]]> <![CDATA[El deute públic ja ronda el 99% del PIB, l'objectiu de tot l'any]]>

El deute del conjunt de les administracions públiques ha tancat el mes de març amb un repunt de 6.283 milions d'euros respecte al febrer, fins a arribar als 1,047 bilions d'euros. La xifra torna a situar-se en màxims històrics i ja ronda el 99% del PIB, segons el càlcul fet per Europa Press a partir de les dades publicades aquest dijous pel Banc d'Espanya i per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

]]>