Una de les cançons més boniques dels Rolling Stones és Wild horses. No és una de les més animades ni habituals als concerts. És melancòlica, penetrant i difícil d’esborrar un cop l'escoltes. Keith Richards la va crear el 1969 sentint-se culpable per haver-se’n anat amb la guitarra en comptes de quedar-se amb el seu fill acabat de néixer. Sovint es tendeix a obviar la profunditat de la banda, reduint-la a la icona de la llengua, el carisma de Mick Jagger i el riff de Satisfaction. Fa dècades que van decidir convertir-se en una multinacional a explotar fins que morin entre piles de dòlars, casats amb el capitalisme més ferotge, igual que el futbol. El Barça, que al costat de la boca warholiana és com una engruna de pa, viu pendent de l’humor d’estrelles del rock octogenàries per saber on nassos jugarà el clàssic.

Passen els anys, ja gairebé en són 25 des de la fundació de Sidonie, però la connexió del trio barceloní amb el públic continua sent molt intensa. Així ho demostra la gira de presentació del disc Marc, Axel y Jes (Sony, 2023), que a Barcelona inclou dues dates a la sala Razzmatazz els dies 27 i 28 de gener. De les cançons del disc, de fer de teloners dels Rolling Stones i dels millors i els pitjors records de la història de Sidonie, en parlen Marc Ros, Axel Pi i Jesús Jes Senra.

Havia de ser el dia per treure la llengua a la cara del Reial Madrid, però ha acabat sonant Hey Jude. Dos gols de Jude Bellingham han tirat aigua al vi quan el barcelonisme ja s'imaginava brindant, victoriós, en un partit en què el Barça s'ha quedat sense benzina massa aviat (1-2). Havia de ser el dia per superar els blancs a la classificació i al final el gran guanyador del dia ha estat Bellingham, que sense jugar un gran partit, ha marcat quan calia, evitant de pas que el Girona pugui ser líder en solitari. Ho ha tingut a prop, l'equip de Xavi, però s'ha quedat fos, amb tantes baixes. El clàssic dels Rolling Stones va acabar sense res de Satisfaction i cantant el Paint it black.

En la dicotomia històrica sobre quina és la millor banda pop, si els Beatles o els Rolling Stones, s'ha de tenir en compte que mentre que els primers van durar tot just set anys entre la publicació del primer i l'últim disc, els segons fa més de seixanta anys que toquen. Després de tot aquest temps, amb els seus alts i baixos i pèrdues irreparables, els britànics publiquen aquesta setmana el seu vint-i-quatrè àlbum, possiblement una de les últimes bales a la recambra de Ses Satàniques Majestats, que acabaran l'any amb els dos únics membres originals de la banda sent octogenaris.

El riff insistent d'Angry obre el nou disc dels Rolling Stones, Hackney diamonds (Universal, 2023), que es publica aquest divendres. És el primer àlbum de composicions noves des d'A bigger bang (2005), i probablement el millor del grup des de Voodoo lounge (1994) o potser des de Tatoo you (1981). Damunt d'un ritme gairebé marcial s'hi enfila la veu de Mick Jagger. És impossible deduir l'edat del cantant sentint aquesta veu elàstica, fatxenda i prou emprenyada, que vol saber per què algú està enfadat amb ell. És com destapar un pot de crema antiedat, perquè la cançó és qualsevol cosa menys el que s'espera d'un artista de 80 anys: ni crepuscular, ni gemegosa, ni colgada per la nostàlgia. També pot passar que els 80 anys de Mick Jagger no siguin equiparables als 80 anys de la majoria dels humans, entretinguts entre la visita al CAP i el banc del sinofós (si no fos pel mal d'esquena, si no fos per la hipertensió...). Només hi ha una petita concessió a la realitat gerontològica, potser, en el vers en què admet que encara està prenent les pastilles... i que se'n va al Brasil.

Són moltes les cançons que posen música a poemes, però també n’hi ha que s’inspiren en novel·les, contes i obres de teatre, i, d’aquestes, en destaquem una trentena que es poden escoltar en la llista de reproducció que trobareu al final d'aquest article.

"És el nostre primer tour sense el Charlie [Watts]. El trobem molt a faltar", anunciava Mick Jagger abans de cantar Sad, sad, sad, segurament l'única nota trista d'una nit de festa que, com no podia ser d'una altra manera, culminava amb (I can't get no) Satisfaction. Acompanyades de repics de bateria, les pantalles reflectien unes imatges del més veterà dels Rolling Stones, mort l'agost passat als 80 anys a causa d'un càncer de gola. El record inicial deixava pas a l'esperada sortida a l'escenari del grup encapçalat per Jagger, Keith Richards i Ronnie Wood, que celebrava el seu 75è aniversari amb confeti i davant les 54.000 persones que van omplir l'estadi Wanda Metropolitano de Madrid.

Ha mort Charlie Watts, bateria dels Rolling Stones. No han transcendit les causes de la defunció del músic anglès, que havia fet 80 anys el mes de juny passat, tot i que feia setmanes que s'especulava amb un possible empitjorament de la seva salut. Watts, que el 2004 va superar un càncer de gola, va posar en alerta els seus seguidors quan va saber-se que no formaria part de la formació de Ses Satàniques Majestats en la nova gira pels Estats Units. La seva baixa va ser tota una sorpresa, ja que tot i la seva avançada edat –era el membre més gran de la banda– no havia faltat a cap cita en directe dels Rolling Stones des que va entrar a formar-ne part, el 1963. Encara que no hagués de participar en els concerts, res feia pensar que pocs dies després es coneixeria la seva mort, perquè Watts havia anunciat en un comunicat la seva intenció de posar-se "en forma ben aviat".

Cinc vegades. Sis, si comptem el concert d’aquesta nit a l’Estadi Olímpic. Sis visites en total en les quals els Rolling Stones han passejat ganyotes, morros i rock’n’roll totèmic per Barcelona. Avui, Mick Jagger, Keith Richards, Charlie Watts i Ronnie Wood oferiran un concert ple de hits i, com passa actualment als espectacles multitudinaris, marcat per estrictes mesures de seguretat.

La Universitat de Friburg acaba de rebre en donació una col·lecció amb 15.000 enregistraments dels Rolling Stones, a més de desenes de milers d'objectes, llibres, articles de premsa i cartes relacionades amb el grup musical. La donació va ser realitzada per la família de l'advocat Reinhold Karpp (1946-2012), que va reunir la col·lecció durant cinc dècades, segons informa el Centre de Cultura Popular i Música (ZPKM), adjunt a la universitat de Friburg. Els documents seran arxivats i classificats a Friburg i en els propers anys el públic podrà tenir accés a la col·lecció.

The Rolling Stones ha cancel·lat aquest dimarts el concert previst a la ciutat australiana de Perth després conèixer la mort de la dissenyadora L'Wren Scott, parella de Mick Jagger des de fa 13 anys.

Els Rolling Stones van aparèixer ahir rejovenits en el sensacional debut al festival de música de Glastonbury –davant de 135.000 persones–, on van revolucionar la multitud amb la seva contagiosa energia i molts dels seus temes clàssics. Desenes de milers de persones es van acostar a l'escenari central, la Piràmide, per veure els incombustibles rockers que, amb una mitjana d'edat de 69 anys, van demostrar que tenen corda per a estona. Per a la seva primera aparició a Glastonbury en 50 anys de carrera, els Stones van preparar un macroespectacle amb un fènix sobre l'escenari i van arrencar amb focs artificials.