L’estiu que collíem fruita a Corbins el vam passar parlant d’allò de fer la sèrie. Suats i esllomats rèiem com enfebrats. Imaginàvem fer una sèrie de televisió sobre un amor prohibit entre una pubilla, filla del portentós propietari dels trossos, i un xiquet baliga-balaga que collia per sargir les teranyines familiars. Amor entre bancals. Sexe ballant la rosada, la solejada i la marinada. Romeu i Julieta colgats de pomes com un taüt vegetal. No som encara ni conscients de com tot moria. També, nosaltres. 

Que Alcarràs no hagi obtingut ni un sol Goya pot sorprendre, perquè tenia 11 nominacions. Sobretot després d'haver guanyat l'Ós d'Or de la Berlinale i d'haver representat Espanya en la cursa dels Oscars, elegida per la mateixa Acadèmia del Cine Espanyol que l'ha ignorat als Goya. Fins i tot el director d'As bestas, Rodrigo Sorogoyen, el gran triomfador de la nit, en la roda de premsa que es va fer posterior a la gala, va assegurar que era "injust" que el film de Carla Simón marxés amb les mans buides: "El fet que Aclarràs no s'emportés cap premi demostra que els premis són injustos en general". Sorogoyen ha demanat no donar tanta importància als guardons: "Alcarràs és una gran pel·lícula que ha agradat a moltíssima gent". Hi ha diversos factors que poden explicar per què els acadèmics han preferit As bestas, el film que ha arrasat als Goya.

La mort d’Agustí Villaronga, cineasta íntimament lligat a la història dels Gaudí, va marcar inevitablement la quinzena edició dels premis celebrada ahir, que va proclamar el triomf d’Alcarràs amb cinc premis al film de Carla Simón. La casualitat va voler que coincidissin l’adeu al director del primer fenomen del cinema en català d’aquest segle (Pa negre) amb la gran nit de la pel·lícula més important del nostre cinema recent. Tot plegat va entelar una mica l’esperit exultant que havia de dominar la festa del cinema català en l’any de la seva collita més històrica, però no va deslluïr una nit plena de records emocionants de Villaronga.

Trepidant. Així defineix Carla Simón (Barcelona, 1986) l’any que tot just acaba. Al febrer va guanyar l’Ós d’Or a la Berlinale, va convertir-se en mare al juny i ha tancat el 2022 amb la cursa pels Oscars, on finalment Alcarràs no serà una de les cintes nominada a millor pel·lícula estrangera.

La pel·lícula Alcarràs, de Carla Simón, finalment no arribarà a la gala dels Oscars, que se celebrarà a Los Angeles el 12 de març del 2023. L'Acadèmia ha fet públic aquest dimecres al vespre les quinze pel·lícules nominades, i la catalana no es troba entre elles. Poc abans de la notícia, l'ARA va parlar amb la directora per a una entrevista que es publicarà en els pròxims dies i, entre altres aspectes, parlava de la possibilitat de guanyar l'estatueta. "Seria una aventura més i seria increïble, però si no la vivim no passa res i continuarem fent cine", afirmava Simón.

Un any després de fer història i competir per l'Ós d'Or a la Berlinale, Alcarràs i Un año, una noche tornaran a ser rivals, però ara als Gaudí: amb catorze nominacions cadascun, els films de Carla Simón i Isaki Lacuesta són els més nominats de la pròxima edició dels Gaudí, la gala dels quals se celebrarà el 22 de gener a la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). La collita del 2022, una de les millors de la història del cinema català, estarà també representada per altres de les pel·lícules importants de la temporada: Pacifiction (11 candidatures), Suro (10), La maternal (5), Mantícora (4) i Los renglones torcidos de Dios (8).

El català ha fet rècord al cinema aquest 2022 en percentatge d'espectadors: ha arribat al 5,69% del total (a falta encara de les xifres del mes de desembre i les estrenes nadalenques, com el cas d'Avatar: el sentit de l'aigua). Des del 2012 que no es veia tant cinema original o doblat en català, i llavors tot just es va arribar a un 4,43% del total. Aquell va ser l'any en què es va notar l'impacte de l'acord amb les distribuïdores –que se signava després d'anys de tensions per una llei del cinema que es va aprovar però no desplegar– i va fer que es disparés el doblatge.

La sàtira escatològica, ambientada en un creuer de luxe, Triangle of sadness (Triangle de tristesa), dirigida pel suec Ruben Östlund, ha estat la gran triomfadora de la 35a edició dels Premis del Cinema Europeu i se n'ha emportat els guardons a millor direcció, guió, actor i pel·lícula. Tant en aquesta última categoria com en la de guió competia amb Alcarràs, de Carla Simón, que no ha aconseguit cap premi.

Pòquer d'asos entre els films més nominats als premis Goya 2023. Si ens cenyim al nombre de candidatures, el thriller rural As bestas, de Rodrigo Sorogoyen, i la pel·lícula històrica sobre la Transició Modelo 77, d'Alberto Rodríguez, són els dos films que parteixen com a favorits, amb 17 i 16 candidatures, respectivament. Però si ens fixem en les categories reines, al podi hi hem de sumar sens dubte el film de Carla Simón Alcarràs, que queda amb 11 nominacions als Goya, però té l'aval de l'Ós d'Or de la Berlinale i de ser la pel·lícula espanyola candidata als Oscars. I encara amb les mateixes nominacions, 11, hi ha Cinco lobitos, el drama íntim sobre la maternitat i l'herència d'Alauda Ruiz de Azúa. Aquestes seran les quatre pel·lícules que rivalitzaran pels Goya: totes estan nominades en les principals categories de millor pel·lícula, direcció, guió i interpretacions. Serà una gala amb més rivalitat que mai, però és que aquest és un any daurat per al cinema.

Alcarràs continua fent història. La pel·lícula de Carla Simón, seleccionada per l'Acadèmia del Cinema Espanyol per competir als Oscars, ha estat nominada als Premis del Cinema Europeu i optarà al premi a la millor pel·lícula i al millor guió, que firmen la mateixa Simón i Arnau Vilaró. Es tracta de la primera producció en català nominada al premi a la millor pel·lícula de l'Acadèmia del Cinema Europeu, que va crear els seus premis el 1988. L'edició d'enguany se celebrarà el 10 de desembre a Reykjavík.

Si Alcarràs ha guanyat l'Ós d'Or i ara opta als Oscars, també per partida doble l’exalcalde d’aquest municipi del Segrià ha estat inhabilitat. L’Audiència de Lleida confirmava dimecres la condemna a un any d’inhabilitació i 1.400 euros de multa a Miquel Serra (Alcarràs, 1967) per desobediència: no va despenjar estelades ni va retirar una placa de l'1-O de l'espai públic en la campanya de les eleccions espanyoles de l’abril del 2019. El dirigent republicà ja havia estat condemnat a tres mesos d’inhabilitació i una multa de 400 euros per obrir el centre cultural Lo Casino com a punt de votació per al referèndum.

L'èxit d'Alcarràs, que ha guanyat l'Os d'Or i que ara ha estat seleccionada per als Oscars, no és l'únic motiu d'orgull per als habitants d'aquest municipi del Segrià. Abans que el film de Carla Simón posés el poble al mapa, els alcarrassins ja treien pit per la seva gesta el dia del referèndum. Aquell dia, centenars d'habitants van barrar el pas a la Guàrdia Civil, que no va poder accedir al centre cultural Lo Casino, punt de la votació de l'1-O. Una proesa que va fer que Alcarràs es convertís en un símbol de la resistència perquè va ser dels pocs en aconseguir-ho.

Alcarràs, de Carla Simón, representarà Espanya als Oscars. Amb la selecció de l'Acadèmia del Cine Espanyol anunciada aquest dimarts comença el camí de la pel·lícula cap als premis de Hollywood, que se celebraran el 12 de març del 2023 al Dolby Theatre de Los Angeles. Però encara li queden molts passos. El següent serà que Alcarràs passi el tall d'un comitè d'acadèmics que escollirà quinze finalistes entre les candidates a millor pel·lícula internacional seleccionades per les acadèmies de cada país. El 21 de desembre se sabrà aquesta shortlist. Després reduiran el nombre fins a les cinc nominades: les cinc finalistes se sabran el 24 de gener.

Carla Simón, la directora d'Alcarràs, ha presentat aquest dissabte a Venècia el curtmetratge Carta a mi madre para mi hijo, protagonitzat per Ángela Molina, Cecilia Gómez i Ainet Jounou. "És una carta fílmica a la meva mare que es va morir per al meu fill, perquè ell sàpiga que té una àvia que no coneixerà, que jo a penes vaig conèixer, i que a vegades m'haig d'inventar. És com donar-li aquesta part d'arxiu familiar que jo no tinc, perquè com que els meus pares van morir quan jo era petita hi ha informació de la meva família que em falta", explicava Simón a l'ARA.

Aquesta setmana s'ha sabut que Alcarràs és una de les tres pel·lícules preseleccionades per l'Acadèmia del Cine Espanyol per representar Espanya als Oscars (la finalista definitiva se sabrà el 13 de setembre). Abans, el dissabte 3 de setembre, Simón torna a un festival de cinema internacional, a la Mostra de Venècia, per estrenar-hi un curtmetratge autobiogràfic, Carta a mi madre para mi hijo, dins una secció paral·lela no competitiva. Després encara serà la pregonera de la Mercè i tot seguit marxarà a presentar Alcarràs al Festival de Nova York. Parlem de tot això mentre té als braços al seu fill Manel, de dos mesos i mig. Quin any! "És per compensar l'avorriment de la pandèmia", diu somrient.

Alcarràs, de Carla Simón, és una de les tres pel·lícules preseleccionades per l'Acadèmia del Cinema Espanyol per representar Espanya als Oscars. Les altres dues preseleccionades són As bestas, de Rodrigo Sorogoyen, i Cinco lobitos, d'Alauda Ruiz de Azúa. El camí fins als premis de Hollywood tot just acaba de començar. El següent pas serà que l'Acadèmia espanyola triï la seva candidata el 13 de setembre.

“He collit millons de préssecs però ja estic molt cansada. Iris, llímpia la piscina i no siguis tan pesada. Al garrotín, al garrotan, de la vera vera vera de Sant Joan. En Roger que és un setciències ha collit un carbassó. I el que hauria d’estar fent és estudiar com un cabró. Al garrotín, al garrotan, de la vera vera vera de Sant Joan”. Ho canta la Mariona (nom de la pel·lícula) amb motiu de la trobada que ha organitzat l’ARA per a aquesta sèrie, “Escenaris de pel·lícula”, al mas del Pantaló, on es va rodar bona part d’Alcarràs. L’escena de la Mariona, tocant la guitarra i cantant aquest garrotín, es va filmar, però finalment no es va poder incloure.

L’èxit d’Albert Serra a Canes fa un contrallum perfecte per mirar l’estat de l’art contemporani a Catalunya i al món. I dic “art contemporani” i no “cinema” perquè la idea que les pel·lícules del director de Banyoles pertanyen a una categoria que pugui preocupar-se pels gustos del públic fa riure. Paradoxalment, Serra, que ha creat instal·lacions per a la Biennal d’art de Venècia o el Centre Pompidou, és un artista rabiosament contemporani perquè actualitza la tradició de l’avantguarda que, segons l’hegemonia cultural d’avui, estava morta i enterrada. Per explicar-ho, és oportú comparar aquest èxit amb l’altre gran èxit català de l’any, Alcarràs, de Carla Simón.