La salsa deixatada que porta per nom xató fa amorosir les fulles arrissades de l’escarola; a més s’hi enganxa i hi aporta altres sabors, com ara un toc picant, provinent de l'all i del vinagre amb què es fa. La salsa, doncs, és el xató, però també ho és l’amanida i tot el conjunt de l’àpat, que es completa amb truites i, de postres, coca de llardons. Un mateix nom explica tres fets diferents i semblants alhora, i ha donat peu a mil i un arguments sobre l'origen del vocable. Però anem a pams. Primer, expliquem com és l'amanida.

Mentre el Festival de Cinema Fantàstic porta a les pantalles les grans estrenes del setè art, els restaurants de Sitges preparen també guions per relatar la cuina local i de proximitat. La producció és tan extensa que una tria, concisa, pot servir de mapa bàsic. I si no us convenç cap de les 10 propostes, el festival instal·la uns food trucks a disposició dels assistents.

El llargmetratge dirigit per Héctor Escandell i produït per Pablo Alcántara (Pauxa Films) Es Gegant des Vedrà i altres rondaies s'estrenarà en la 56a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya (Sitges Film Festival), que tindrà lloc el 7 d'octubre a la ciutat catalana. El director eivissenc presenta el seu nou projecte cinematogràfic al que és “el festival de cinema fantàstic i de terror més important del món, davant d'un públic amb un estil perfecte”. I és que el guió d’Es Gegant és una adaptació, realitzada pel mateix director, del llibre Rondaies eivissenques, de Joan Castelló Guasch, que diu haver-se inspirat “en obres com Els Goonies, La princesa promesa i Big Fish.

A primera hora del matí una munió de cotxes de la Policia Nacional han sortit de la comissaria de la Verneda, a Barcelona, i s'han desplaçat fins a Sitges. Aquest dimecres era el dia D d'una investigació que fa un any i dos mesos que s'allarga, i que se centra en presumptes irregularitats a l'ajuntament d'aquesta ciutat del Garraf. El jutjat d'instrucció número 8 de Vilanova i la Geltrú té sota la lupa tretze persones pels suposats delictes de prevaricació, malversació i falsedat documental. Els agents han registrat diversos departaments del consistori i han deixat per al final l'Ajuntament, on han pujat fins al despatx de l'alcaldessa, Aurora Carbonell (ERC), i l'han detingut.

El gust d’algunes flors és comparable al del millor caviar o marisc que hàgim menjat mai. És la tesi que va sostenir l’experta en ingredients Annette Abstoss, que dissabte passat, al Mercat Vell de Sitges, va demostrar-ho amb la flor elèctrica, és a dir, l’Acmella oleracea. “Fa un efecte impactant al paladar, que té la capacitat de reiniciar-lo fent oblidar el gust del que s’hagi menjat abans i deixant-lo net i preparat per continuar menjant”, explicava, al costat del cuiner Oriol Castro, la pastissera Patricia Schmidt i el destil·lador Carles Bonnin. Les exclamacions del públic quan menjava la flor van demostrar sobradament que era cert. “Després d’haver-la tastat, no m’oblidareu mai, fins al punt que m’he trobat persones arreu del món que m’han aturat perquè recordaven que en alguna ponència l’havia deixada tastar tal com estic fent ara amb vosaltres”. 

La malvasia de Sitges té una història que podria merèixer una pel·lícula. D'aquesta varietat blanca de raïm se n'havien fet vins de prestigi, però les dificultats que presenta el seu cultiu i el fet de ser poc productiva, l'auge del turisme i de la urbanització allà on abans hi havia ceps i, al cap i a la fi, les modes l'havien abocat a desaparèixer. Malgrat tot, la malvasia sitgetana s'ha aconseguit salvar i ha renascut progressivament des de fa dues dècades, un procés iniciat fins i tot abans del renovat interès que ara susciten les varietats de raïm amb llarga tradició en el territori. Aquesta tornada de la malvasia s'ha produït sense fer gaire soroll, i potser per això encara hi ha molta gent que es pensa que és com una mena de vi dolç, quan és un raïm que permet elaborar molts vins diferents, entre els quals, dolços.

Hi ha premisses que sembla que portin inscrit el segell de Sitges. A Dave made a maze, presentada ahir en competició oficial, un noi construeix un laberint amb caixes de cartró al mig del menjador del seu pis. El problema és que per dins és més gran que per fora i el Dave s’hi acaba perdent, així que la seva xicota i un grup d’amics -inclòs un equip de documentalistes- han d’entrar-hi per rescatar-lo. Entre el cinema juvenil dels 80 i les pel·lícules més esbojarrades de Michel Grondy, el debut de Bill Watterson captura a l’instant la complicitat del públic i vessa imaginació pels quatre costats. No és rodona, però amb titelles de cartró, sang de confeti, origamis voladors i un minotaure emprenyat, ¿qui necessita solidesa dramàtica? Els espectadors de Sitges segur que no.

De vegades és difícil saber si la realitat s’infiltra en el cinema o el cinema en la realitat. Com era fàcil d’imaginar, la 50a edició del Festival de Sitges no està aconseguint aïllar-se de la situació política del país. Ja sigui pels xiulets als logos del ministeri de Cultura, per l’anul·lació de visites al festival o per la marxa sobtada de periodistes cridats a files pels diaris de Madrid, el Procés està impregnant l’aniversari del certamen. I fins i tot un thriller d’acció com Buschwick, que imagina una apocalipsi bèl·lica en un barri de Brooklyn, es pot llegir en clau de neurosi independentista. O no, valoreu-ho vosaltres mateixos.

El 1994 Jaume Balagueró presentava a Sitges el seu curt Alicia. Prop d’un quart de segle després, el lleidatà pot presumir de formar part -amb majúscules- de la història del festival. Ha educat la seva cinefília a les butaques del Retiro, ha crescut com a director davant dels fans de Sitges, ha inaugurat el festival un parell de cops i el 2007 va rebentar l’Auditori amb els crits de terror provocats pel primer [REC]. La presència de Musa, el seu nou treball, era obligada en aquesta edició d’aniversari i els programadors li van reservar un lloc d’honor: la sessió de gala a l’Auditori del primer dissabte, la nit grossa del festival. Per a la gran majoria de directors catalans la pressió seria difícil de portar, però a Sitges Balagueró sempre juga a casa.

Francis Bacon torna a casa. O almenys 3 dels 5 quadres que van ser sostrets d'una casa senyorial a Madrid, el juliol del 2015. S'estima que el valor total d'aquestes obres és de 25 milions d'euros. Segons informa la Policia Nacional, el robatori es va produir quan l'amo de la casa era de vacances. A banda dels quadres també es van sostreure joies i altres objectes de valor. Un total de 9 persones han sigut detingudes en l'últim any i mig.

El davanter del FC Barcelona Leo Messi ha comprat l'hotel MiM de Sitges per 30 milions d'euros, segons publica aquest dijous 'Expansión'. Es tracta d'un hotel de quatre estrelles i 77 habitacions, ubicat al número 12 de l'avinguda Sofia, molt proper a la platja. En temporada alta, els preus per nit de l'establiment es mouen entre els 250 i els 300 euros.

Les obres de remodelació i ampliació de les Casa de les Vídues de Llagostera (Gironès) han permès descobrir l'existència de dues sitges de l'edat mitjana retallades en el subsòl natural de l'edifici. Les restes de ceràmica del seu interior han servit per comprovar que aquestes dues sitges, molt properes entre sí, són els vestigis arqueològics més antics que s'han trobat mai a la vila. En concret, es creu que una d'elles s'hauria construït entre el segle IX i XI i l'altre, de planta circular, entre els segles XI i principis del XIII, quan la vila era un poblat medieval. Fins ara només s'havien trobat restes i altres troballes a Can Caciques dels segles XIV i XV.

L'actor i director Santiago Segura estrenarà el curt 'Nivel 7' al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que se celebrarà a Sitges del 9 al 18 d'octubre. L'obra, produïda per Gas Natural Fenosa i El Terrat, busca conscienciar el públic sobre l'eficiència energètica i forma part de la segona edició del cicle Cinergía, del qual també han format part curts dirigits per Paco León i Isabel Coixet.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha admès aquest dissabte que ha de fer "canvis" per frenar la caiguda del PP, però ha subratllat que deixarà intacta la política econòmica. En la clausura de la XXXI trobada del Cercle d'Economia, celebrada aquesta setmana a Sitges, Rajoy ha fet autocrítica pels resultats del PP en les eleccions municipals del 24 de maig.

No és fàcil encertar a priori el palmarès d'un festival. Però és especialment complicat en un festival com del de Sitges, amb 38 pel·lícules en competició oficial de les quals la premsa que fa cobertura diària amb prou feines ha aconseguit veure una vintena (en el més optimista dels càlculs). Una travessa sobre el possible guanyador, aleshores, s'ha de basar tant en l'opinió personal sobre les pel·lícules com en el 'hype' que es crea espontàniament al voltant d'alguns títols. Un conte de terror medieval amb un passi de matinada, la pel·lícula coreana que es projectava a la mateixa hora que el dinar de la premsa... No hi comptava ningú i l'han vist només quatre gats, però podria ser la pel·lícula del festival. Això és Sitges!

Sitges s'ha aixecat dissabte ben d'hora amb la primera projecció de Mentre dorms, la nova pel·lícula de Jaume Balagueró ([REC]) i segurament la més rodona de tota la seva trajectòria. Amb una trama sense fisures, la cinta, protagonitzada per un esplèndid Luis Tosar, fa una nova volta de rosca al cinema de psicòpates i obsessions fatals sense caure en els excessos i els clixés del gènere.

El Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya va projectar dijous, en la jornada inaugural, Attack the block, la nova divertida comèdia dels productors de Zombies Party (Una noche de muerte) (2004), Arma fatal (2007) i Scott Pilgrim contra el mundo (2010).