Fa deu anys Carles Capdevila va entrevistar el filòsof i sociòleg alemany Axel Honneth (Essen, 1949) a la sèrie que feia a l’ARA Diumenge sobre el món que ve. Deixeble d’Habermas, Honneth llavors dirigia l’Escola de Frankfurt i situava les tres emergències del moment en el capitalisme descontrolat, la globalització i les revoltes vinculades a la religió en contra d’Occident. Una dècada després, en un món amb noves emergències, Honneth ha visitat aquesta setmana per primera vegada Girona convidat per la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, on ha impartit quatre lliçons a la sala de graus de la UdG sota el títol Escapar-se de l’opressió. Diferents variants de resistència social. Viu actualment entre Frankfurt, on és professor de filosofia social a la Goethe Universität, i Nova York, on des del 2011 també imparteix classes al Departament de Filosofia de la Universitat de Colúmbia.

Mohamed El Habri està estudiant primer d’enginyeria química a l’Escola Politècnica Superior (EPS) de la UdG. Els seus pares són originaris del Marroc. Ell va néixer a Girona, va estudiar a l’Institut Rafael Campalans d’Anglès i actualment viu a la Cellera de Ter. Va rebre un dels guardons de la 6a convocatòria dels Premis Talent Fundació “la Caixa” - Patronat Politècnica per tenir un dels millors currículums d’entrada a l’EPS.

"Què és un cineasta? Per a molta gent la resposta és una evidència: una persona que es dedica a fer pel·lícules o un professional del cinema o l’audiovisual. Però si hi ha un cineasta que no s’identifica amb aquesta resposta de manual és Pere Portabella”. Són les paraules que ha pronunciat el degà de la Facultat de Lletres, Àngel Quintana, que aquest dijous al matí exercia de padrí durant la investidura de Pere Portabella (Figueres, 1927) com a doctor honoris causa de la Universitat de Girona (UdG). L’acte, celebrat a l'aula Modest Prats de l’església de Sant Domènec, ha enaltit l'immens llegat cultural i polític del cineasta, amb el record constant del seu principal aliat d’aventures artístiques, Carles Santos (1940-2017), la música del qual ha estat present amb la interpretació de tres fragments que va compondre per al documental Gaudí (1970) de Clovis Prévost. 

Assegura que no va sentir cap dolor mentre rebia violents cops de porra per tot el cos, ni quan els agents de la Guàrdia Civil el van tirar a terra i el van arrossegar uns metres, ni quan el trepitjaven deliberadament amb les seves botes, ni quan, sense forces per aixecar-se, es va quedar blanc i s’ofegava. Josep Maria Nadal, exrector de la Universitat de Girona, professor i catedràtic de filologia catalana, explica que el dolor el va sentir just quan els guàrdies civils abandonaven el col·legi electoral d’Aiguaviva amb crits de “ ¡Viva España! ” De l’1 d’octubre encara li queden marques al cos, però no li dol tant el mal físic que va patir sinó el dany moral que li provoquen les veus que neguen o justifiquen les brutals càrregues policials d’aquell dia, com ara la de l’escriptor Javier Cercas, exprofessor de la UdG.

La comunitat universitària de Catalunya expressa el seu ferm rebuig al 3+2. La proposta aprovada a finals d'aquest gener pel consell de ministres pretén reduir els graus de quatre a tres anys i oferir dos anys de màster en lloc d'un. El llavors ministre d'Educació, José Ignacio Wert –substituït per Iñigo Méndez de Vigo–, va optar per elaborar aquest decret per tornar a reformar el sistema educatiu. Tot i que la Generalitat i els rectors de les universitats es van mostrar en un primer moment partidaris de la reforma, passat gairebé un any els estudiants de les diverses universitats catalanes han pogut expressar el seu rebuig al decret a través de diversos referèndums. De fet, al mes de gener el secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà, en una entrevista a ACN, va assegurar que els primers graus es podrien implantar el curs vinent.