“Si mai busques el geni de la llengua catalana el trobaràs en l’obra de Josep Carner més que en cap altre autor. No el pots obviar de cap manera: la seva obra continuarà viva durant molt de temps. És el nostre Mozart”. Fa tants anys que Carles Casajuana (Sant Cugat, 1954) llegeix l’autor d’Els fruits saborosos, L’oreig entre les canyes i Nabí -per citar només tres títols de la seva generosa producció- que va arribar un moment en què va decidir incorporar-lo a la seva pròpia obra literària.

Personalitats de la cultura i de la política catalana han acomiadat aquest dissabte l'escriptor, crític literari i editor Josep Maria Castellet, mort dijous passat, en un funeral que s'ha celebrat al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona. Castellet, un intel·lectual fonamental en l'àmbit literari català i espanyol de les últimes dècades que va tendir ponts entre les dues cultures, va morir a Barcelona als 87 anys.

"Quan en Max Cahner em va venir a buscar el 1964, dos anys després de la fundació d'Edicions 62, buscava un editor literari, però tenia una urgència: volia llançar una col·lecció de novel·la estrangera rigorosament contemporània", recordava Josep Maria Castellet amb motiu de la reedició -revisada i ampliada- de Memòries confidencials d'un editor l'any 2012. Llicenciat en dret, l'aportació cultural de Castellet havia començat a la dècada dels 50, a partir de col·laboracions en revistes com Laye, Ínsula i Índice. Una dècada més tard, a punt d'assumir el càrrec de director editorial d'Edicions 62 i de Península, havia publicat Notas sobre literatura contemporánea (1955), La hora del lector (1957) i Veinte años de poesía española (1960).

Josep Maria Castellet ha tingut un paper remarcable i essencial en la vida cultural catalana i espanyola de la segona meitat del segle XX. Director literari d'Edicions 62 entre el 1964 i el 1996, va presidir posteriorment Grup 62. La seva obra assagística comprèn assajos com 'La hora del lector' (1957), 'Iniciació a la poesia de Salvador Espriu' (1971) i 'Josep Pla o la raó narrativa' (1971). És autor, així mateix, de quatre llibres autobiogràfics importants: 'Els escenaris de la memòria' (1988), 'Seductors, il·lustrats i visionaris' (2009), 'Dietari de 1973' (2007) i 'Memòries confidencials d'un editor', que en l'edició del 2012 adjuntava tres retrats d'escriptors 'amics': Montserrat Roig, Salvador Espriu i Baltasar Porcel.

'Mecanoscrit del segon origen' de Manuel de Pedrolo amb 868.779 exemplars venuts –1,3 exemplars si es compten les edicions no venals– i 'Aloma' de Mercè Rodoreda amb 331.450 exemplars són els llibres més venuts dels 50 anys d'història d'Edicions 62. Els segueixen de prop 'Joc brut' (212.951) i 'Trajecte final' (208.308), també de Pedrolo. Completen la llista 'Cròniques de la veritat oculta' de Pere Calders, el popular 'Solc', 'De mica en mica s'omple la pica' de Jaume Fuster' i 'L'auca del senyor Esteve' de Santiago Rusiñol. Edicions 62 ha fet públiques aquestes dades amb motiu del 50è aniversari de l'editorial, que també organitzarà una exposició amb textos inèdits –que serà inaugurada a l'octubre a la biblioteca Jaume Fuster– i el rodatge d'un documental.

El fotoperiodista Steve McCurry, autor d'una d'algunes les fotografies més conegudes del la revista National Geographic, ha guanyat la 13a edició del Premi LiberPress, que organitza l'Associació LiberPress i la Diputació de Girona. La cantant Maria del Mar Bonet, la directora de cinema Agnès Varda i l'assagista Josep Maria Castellet, seran reconeguts també en les categories de Cançó, Cinema i Literatura, respectivament. Els noms dels premiats s'han fet públics aquest dimecres en un acte que ha comptat amb la presència del president de l'Associació LiberPress, Carles Mac-Cragh, i el president de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé. La cerimònia de lliurament es farà el pròxim 13 d'octubre a l'Auditori de Girona.

Ha estat un dels crítics més influents en la renovació tècnica i estètica que va suposar la generació dels 70, tan a Catalunya com a l'Estat espanyol. Impulsor d'acvitats literàries, editorals, acadèmiques i associatives, Josep Maria Castellet ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'Or de la Generalitat i el premi nacional de les lletres 2010. Castellet està d'actualitat una vegada més per la reedició ampliada de l'assaig 'Josep Pla o la raó narrativa' (Destino, 1978).

Josep Maria Castellet, últim Premio Nacional de las Letras, pensa que trenta anys després de la seva mort una nova lectura del prosista català trenca alguns tòpics com el del Pla solitari o el misogin. Destino acaba de recuperar Josep Pla o la raó narrativa, assaig amb què l'editor i escriptor va guanyar el premi Josep Pla l'any 1978. Al treball de fa trenta tres anys, Castellet hi ha afegit un pròleg i un epíleg, aquest últim fonamentat en la relectura de les notes per a diari redactades entre 1965 i 1968 i que es poden trobar a l'últim volum de l'obra completa. "Són notes escrites a raig, que són un conjunt insòlit en l'obra de Pla", ha dit Castellet, que troba que tres dels tòpics més estesos sobre Pla queden desmentits, en aquest aplec de notes: el mite del solitari de Llofriu, la misogínia i la seva gasiveria. "De sol n'estava poc, Josep Pla, una altra cosa és que volgués sentir-se solitari", ha dit Castellet. Respecte el segon punt, l'editor ha comentat que si bé "considerava que les dones havien de quedar-se a casa, tenir i cuidar dels seus fills, en els dietaris apareixen unes cartes misterioses que li envia una tal 'A', que arriba a identificar com a Aurora, una dona a la qual va conèixer abans de la Guerra Civil espanyola i que li suscita fantasies eròtiques". Sobre l'últim punt, Castellet ha recordat que durant 40 dies, Pla va enviar a Aurora "mil pessetes durant quaranta dies". "Aquestes mil pessetes equivaldrien a uns 120 €, cosa que no és una fortuna, però no està malament".