Estiu. Per a molts, sinònim del nostre pont de mar blava: el Mediterrani, a l’Orient del qual hi batega l’exhausta Grècia, bressol de tot el que som. M’hi acosto de la mà del llibre Res en excés. Encara parlem grec, de Toni Batllori, Pere Led i Toni Merigó. Gràcies, companys de viatge. També de la mirada històrica d’Un català a Grècia, de l’hel·lenista Eusebi Ayensa. Europa, Grècia, Catalunya.

Sí, tots els poetes, i podríem afegir que tots els artistes, són uns fingidors. Ho va escriure Fernando Pessoa el 1931. Tot i que ho firmés un dels seus molts heterònims, Bernardo Soares, al poema Autopsicografia. El poeta és un fingidor, escrivia Pessoa, i d’aquí el títol de la nova proposta documental de l’actor i director Pep Tosar, que s’aproxima al gran poeta portuguès amb eines semblants a les que va fer servir per a apropar-se a Blai Bonet (La casa en obres), Damià Huguet (Esquena de ganivet), Guillem d’Efak (Tots aquests dois) i no fa gaire a Lorca (Federico García), magnífic espectacle que també es va veure al teatre Romea. Espectacles tots ells de difícil encaix en les convencions teatrals, però que intenten i assoleixen el seu objectiu de fer conèixer l’artista un mica més i permeten gaudir de les seves paraules. Tots ells espectacles on es donen la mà la paraula, la música, el gest, la dansa i la imatge projectada amb una clara vocació poètica. Encara més en aquest El fingidor.

"Pep Tosar és el creador d'un nou gènere teatral. Agafa l'ànima d'un autor o d'una obra determinada i la transforma en espectacle", subratlla el director del Teatre Romea, Josep Maria Pou. Els darrers anys, la companyia Oblideu-vos de Nosaltres encapçalada per Tosar ha furgat en els clàssics de la literatura i el teatre i els ha traslladat a l'escenari amb espectacles com El mestre i Margarita (2012), de Mikhaïl Bulgàkov; Federico García (2015), a partir de l'obra de Lorca, i Carrer de Txernòbil (2019), inspirat en l'obra de Svetlana Aleksiévitx. Ara els artistes han posat l'ull en Fernando Pessoa per aixecar El fingidor, un muntatge coproduït amb el Festival Grec i el Teatre Principal de Palma que farà temporada al Romea de Barcelona fins al 25 de juny.

Madrid, Figueres, Pollença i finalment Barcelona amb Federico García Lorca, Anton Txékhov i Fernando Pessoa. Aquestes són les senyes del mes de gira que té per endavant la companyia Oblideu-vos de Nosaltres, encapçalada per Pep Tosar i Evelyn Arévalo. Serà aquest dijous, dia 18 de maig, quan encetin tota una sèrie de representacions arreu de l’Estat tant d’espectacles que han esdevingut un clàssic de la companyia, com el Federico García, amb què tornaran a Madrid aquesta mateixa setmana, com de novetats com El regne de les dones, una peça feta a partir d’un conte de Txékhov que estrenen dia 25. “Això passa sovint, en aquesta feina”, explica el director, actor i autor Pep Tosar, “que de sobte t’ofereixen petites temporades d’un espectacle i actuacions puntuals i hi has de ser, has de fer tot el que pots per ser-hi”. 

Fa tot just 40 anys, el 1981, el crític i professor de la Universitat de Lisboa Jacinto do Prado Coelho feia els últims retocs a la primera edició del Livro do desassossego (Llibre del desassossec) de Fernando Pessoa (1888-1935), que finalment va veure la llum el 1982. No deixa de ser curiós que una de les obres més importants de la literatura universal contemporània fos publicada gairebé mig segle després de la mort de l'autor. El Llibre del desassossec –hi ha una bona traducció catalana a Quaderns Crema a cura de Gabriel Sampol i Nicolau Dols– és una obra rara en tots els sentits: fragmentària, incompleta, sovint críptica... Es tracta dels escrits més o menys íntims que Pessoa va anar redactant entre el 1913 i el 1935, és a dir, fins que va morir als 47 anys. No és ben bé un dietari ni un llibre d'aforismes. Tampoc una obra de ficció basada en la vida de l'heterònim que suposadament la va escriure, Bernardo Soares. En tot cas, és el gran autoretrat del multiforme Pessoa. 

Què tenen en comú Fernando Pessoa, Francisco Gomes de Amorim, António Botto, Almeida Garrett i José de Almada Negreiros? Que tots ells són molt bons escriptors portuguesos i que estan traduïts -excel·lentment- per Gabriel de la S.T. Sampol. Va néixer a Palma el 1967, però va créixer a Alaró i des de fa anys és professor en una escola d’adults a Inca. Cada dia, quan torna a casa, treballa unes hores en el pròxim llibre que publicarà, sigui una traducció o un dels volums de poesia que ha anat donant a conèixer des del seu debut, Difícil naufragi (Columna, 1997). Acaba de ser homenatjat a Barcelona per part del Centro de Língua Portuguesa em Barcelona - Instituto Camões i la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, que convoquen anualment el premi Giovanni Pontiero, que distingeix la millor traducció de llengua portuguesa al català de l’últim any. El guanyador del 2017 ha sigut Pere Comellas per La confessió de la lleona, de Mia Couto.

Fernando Pessoa continua sent un pou de sorpreses. L'obra del creador continua creixent dècades després de la seva mort l'any 1935. Després de la publicació dels poemes dels heterònims Álvaro de Campos, Ricardo Reis i Alberto Caeiro i d''El llibre del desassossec', de Bernardo Soares, aquest setembre Acantilado donarà a conèixer una nova cara de l'escriptor portuguès, la del novel·lista negre que va emprendre diversos projectes protagonitzats pel detectiu Abílio Quaresma.

Fernando Pessoa és un dels noms indispensables en tot bon cànon de literatura europea del segle XX i, així i tot, encara avui el coneixement que se'n té és incomplet. Mort el 1935 a Lisboa, amb només 47 anys, Pessoa va disseminar en revistes una petita part de la seva obra poètica i narrativa en vida (l'únic poemari que va publicar va ser Mensagem ). No va ser fins al 1969 que l'estat portuguès va encarregar a un grup de treball que endrecés el llegat de l'escriptor. Dins d'un bagul s'hi van trobar 27.543 documents, distribuïts en 343 sobres. L'ordenació del material ha permès publicar volums com Llibre del desassossec , El banquer anarquista , L'educació de l'estoic -tots tres a Quaderns Crema- i el recent Escritos sobre genio y locura (Acantilado).