Naturalment, és tan legal com els gols que entren per tota l’escaire. El Madrid, tot i marcar de rebot i amb la superioritat tècnica i física, s’ha endut els tres punts de Son Moix, que l’acosten un poc més al títol de lliga. Carlo Ancelotti ha fet rotacions pensant en la tornada de la Champions a Manchester, però això no ha impedit que els seus jugadors, tot i fer una primera part molt fluixa, hagin salvat el compromís de manera correcta i sense fer cap despesa física addicional. No cal ser un expert per veure que el Mallorca és molt inferior tècnicament al Madrid, fins i tot, físicament. En totes les accions que la pilota surt rebotada, normalment cau als peus dels madridistes, com així ha passat a Palma. Un solitari gol de Tchouaméni ha bastat al Madrid per guanyar un partit que sabia que, d’una manera o una altra, guanyaria. El Mallorca, com sempre, ha fet el que ha pogut i ha mantingut a retxa els blancs durant tota la primera part, que ja té mèrit. Però si normalment l’equip de Javier Aguirre té problemes ofensius, avui, davant Rudiger, Nacho o Mendy, encara n’ha tengut més. L’entrenador mexicà, conscient de la inferioritat del seu equip, ha situat Muriqi en punta, però en solitari. Tothom a Son Moix ha reclamat la presència del mallorquí Abdon Prats, però el d’Artà no ha entrat fins al minut seixanta i no ha estat gaire afortunat. Fins i tot Aguirre, per primera vegada a la temporada, ha situat els tres davanters de la plantilla junts, però ni així. El Mallorca ha tengut una mínima possibilitat en un bon xut des de fora de l’àrea de Darder, però Lunin ha enviat la pilota al córner. El Mallorca sempre ha anat de remolc i el Madrid hauria pogut augmentar l’avantatge en accions de Vinicius i Valverde, que Rajkovic i Nastasic han desbaratat. Al final i com era un poc previsible, la sorpresa no s’ha produït i el Madrid ha estat clar guanyador, i de vegades caminant. El Mallorca tornarà a la “seva lliga” en dues pròximes sortides consecutives a Sevilla i Cadis, on es jugarà bona part de les opcions de mantenir la categoria.   

La joventut no entén de rotacions i de guardar-se per altres partits. Així ho han demostrat dos adolescents a l'estadi Lluís Companys. El Mallorca només ha encaixat un gol, però en el Barça ja li va bé guanyar per la mínima i encara que sigui acabant l’hora perquè no es troba en el seu millor moment anímic i futbolístic. El Mallorca l’ha controlat durant més de setanta minuts, fins que ha aparegut la figura del més jove i ha marcat un gol magnífic en el millor gest tècnic de tot el vespre. Lamine Yamal, sense cap dubte el més destacat del partit, ha desequilibrat un marcador que semblava enfilar-se cap al zero a zero. Prèviament, un altre adolescent, Pau Cubarsí ha desmuntat tot quan passava per devora ell a l’àrea controlada per Ter Stegen. El central català ha estat impecable en el marcatge a Muriqi unes vegades i a Larín quan convenia. El Mallorca ha deixat una bona imatge davant el Barça, però això a la màxima categoria no és suficient per sumar ni que sigui un empat. A més a més, l’equip de Javier Aguirre ha perdut infinitat de pilotes en el centre del camp i en accions aparentment fàcils. Tant se val que el tècnic mexicà hagi alineat Morlanes, Samu Costa i Sergi Darder. Cap dels tres, llevat d’alguna acció puntal, no s’han imposat a un centre del camp blaugrana on no hi havia ni De Jong ni Pedri. Les poques idees ofensives del Mallorca han tornat a quedar en evidència davant un Barça molt justet. Per altra banda, crida l'atenció la facilitat que tenen tant Muriqi com Larín de quedar en fora de joc en nombroses oportunitats. Aquest detall resta potencial ofensiu perquè és evident que, sobretot el kosovar, guanya la majoria de les pilotes aèries. Però la poca clarividència ofensiva i la falta de qualitat tècnica en els metres finals sempre han penalitzat el Mallorca. Ara, els mallorquinistes hauran de tornar a centrar-se en el que ells diuen la seva lliga i intentar posar més distància en la zona de descens. L’oportunitat la tindran dissabte que ve a Son Moix davant el Granada.    

No és una bona notícia començar parlant dels àrbitres, però aquesta jornada l’actuació de l’asturià González Fuertes ha condicionat, com a mínim, el joc que hem pogut veure a Son Moix. El criteri aplicat ha estat desigual; ha mostrat targetes a tothom i el partit li ha fugit de les mans, sobretot a la primera part. Possiblement no ha intervingut directament en el resultat final, però sí en l’espectacle, a més de treure del solc els futbolistes que en cap moment no han sabut quan era falta o quan no ho era. L’acció prèvia al gol de Take Kubo és una infracció clamorosa en el centre del camp a Muriqi i això sí que pot condicionar un resultat. Ha estat l’empat a u, després que Antonio Sánchez fes un gran gol al minut tres de partit. Per altra banda, l’expulsió de Raíllo és correcta i només és atribuïble a l’estat de nervis d’un jugador que a més a més és reincident. El capità mallorquinista no ha sabut controlar-se després de ser amonestat amb una groga, ha continuat reclamant i ha acabat expulsat. L’actuació de Raíllo sí que ha condicionat el joc i, sobretot, el resultat, perquè el Mallorca ha hagut de jugar amb un home menys tota la segona part. Naturalment ha estat una oportunitat única per a la Real Societat, que s’ha bolcat a l’àrea de Rajkovic, que no ha tingut gaire feina i ha sabut mantenir a retxa els atacs conduïts per un magnífic Take Kubo. Durant tot aquest temps, el domini de l’equip d’Imanol Alguacil ha estat una constant fins que ha arribat el que era previsible. Una de les moltes pilotes penjades a l’àrea l’ha rematada netament un especialista, com és Mikel Merino, i els tres punts han volat de Son Moix. El Mallorca ha fet un exercici de supervivència, amb moltes faltes, alguna d’innecessària, fins que ha arribat el gol donostiarra. La despesa física ha tornat a ser extenuant i, el que és pitjor, no ha servit per a res. El Mallorca ha deixat escapar una bona oportunitat per allunyar-se un poc més de la zona de descens. Per sort, el Cadis i el Celta continuen deixant punts pel camí. Ara tocarà viatjar a Vitòria per jugar dissabte contra l’Alabès de Luis García Plaza, l’exentrenador mallorquinista.

Va passar ara fa tot just vint anys, el 19 de gener del 2004, i és un dels esdeveniments intel·lectualment més rellevants del que portem de segle XXI. La trobada entre Jürgen Habermas i Joseph Ratzinger es va produir a l'Acadèmia Catòlica de Baviera a Múnic i tenia com a objectiu discutir “les bases morals prepolítiques de l'estat liberal”. No som precisament davant d'un tema qualsevol, sinó potser de la qüestió dels nostres dies: sota la voràgine de la política de partits, sota les estructures de la democràcia, sota les inèrcies de les institucions... hi ha realment alguna cosa? Tot just al cap de vint anys, el sociòleg Emmanuel Todd –el que va predir el 1976 amb pèls i senyals la caiguda de l'URSS– diu que, si més no a Occident, només queden conceptes zombis, grans buidors. És a dir, nihilisme. Ho explica en un llibre que va publicar Gallimard el desembre passat, i que crec que encara no s'ha traduït: La défaite de l'Occident. Després hi tornarem. 

He estat llegint d’una tirada, atrapat per l’alta qualitat de l’escriptura d’Ivan Mambrillas, el llibre De la cuina i la vida. Converses amb Josep Lladonosa i Giró, publicat fa poc per Viena Edicions. Esclar que el personatge amb qui conversa Mambrillas té el seu què, i sobretot fascina. Com les engalta! Quin “homenot”, que diria Pla. Però si ara esmento el llibre és per com Lladonosa –atenció: a primers de 2016– va respondre a l’autor sobre si volia la independència.

Que el perdedor declari el seu triomf pot ser un acte d’obcecació, temeritat o consol. Encara és més complex que el guanyador declari la seva derrota, un gest difícil d’entendre en la distància curta però més comprensible quan ja s’ha posat en joc tota una existència. Hi ha una abundant literatura de triomfadors derrotats, homes que van ser reconeguts i elogiats en vida i que, no obstant això, van dedicar els seus últims anys a l’explicació del seu fracàs. La lectura de tals reflexions és malenconiosa però sobretot molt estimulant, ja que no podem deixar d’admirar el terrible exercici de nua veritat que acostumen a proposar.

L'endemà de la segona derrota consecutiva amb menys de tres mesos, Josep Antoni Duran i Lleida es resisteix a fer un pas enrere. Aquest dilluns, l'endemà dels zero diputats, no ha sortit ni a donar explicacions en roda de premsa després de la reunió del comitè de govern. Al seu lloc, han estat el secretari general, Ramon Espadaler, i la portaveu, Montserrat Surroca, els qui han donat coneixement de les decisions que s'han pres en el si de la direcció del partit. Unió ha fixat un consell nacional pel proper 16 de gener per iniciar el procés per renovar els càrrecs del partit que culminarà amb un congrés el 16 d'abril. Segons el secretari general, el partit no vol prendre decisions "precipitades".

Els "Springboks" sud-africans han derrotat Escòcia a l’estadi St. James Park de Newcastle, davant un públic majoritàriament escocès.

El Barça Lassa s'ha imposat per 20-16 a l'Al-Ahly egipci en els quarts de final del Super Globe (Mundial de clubs) que avui s'ha iniciat a Doha, en un duel caracteritzat per la duresa de la defensa egípcia i la gran actuació dels porters dels dos equips, Mohammad Aly i Daniel Saric.

El Bayern Munic ha arrencat la pretemporada amb una derrota al torneig amistós Telekom davant l'Augsburg (2-1), que ha remuntat el gol inicial de Thiago Alcántara.

Els diaris esportius d'aquest dilluns titulen: