Josep Maria Flotats (Barcelona, 1939) arriba puntual a la cita, coll alt negre i el text de Voltaire/Rousseau. La disputa a les mans. És per si necessita consultar alguna frase. "Fora de l’escenari no em sé res. La gent es pensa que la memòria és al cervell, però és a les cames", diu. De fet, ell memoritza els textos caminant per racons tranquils. "Quan vivia a París i treballava al Théâtre de la Ville, anava a un lloc fantàstic de l’Île Saint-Louis; i quan estava a la Comédie, encara més fàcil, perquè donava voltes als jardins del Palais Royal", recorda. Ara sol arribar al Romea una hora i mitja abans de la funció. "No necessito fer res, perquè ja he escalfat a casa, però el fet de ser-hi em fa estar relaxat, ja no tinc l’ai, ai el trànsit, ai això, ja hi soc".

"Veni, vidi, vici". Josep Maria Flotats fa bona la frase atribuïda a Juli Cèsar. I la platea en peu ho ratificava a la fi de l’estrena al Romea de Voltaire/Rousseau, del dramaturg francès Jean-François Prévand, que va precisament fer-ne una lectura ara fa un any al Festival Oui! de teatre francòfon a Barcelona. Flotats crea expectació. La seva presència a la cartellera de Barcelona remou els ànims i la il·lusió dels vells i els no tan vells fans d’aquest actor que als 85 anys segueix fidel al compromís amb les muses Talia i Melpòmene. I no només per la qualitat com a actor, sinó també per la intuïció a l’hora d’escollir les obres que representa i dirigeix.

Cada vegada que Josep Maria Flotats posa un peu –o en el seu cas, podríem dir que fica el nas de Cyrano– en un teatre català, els productors, la premsa i el públic ho viuen com un esdeveniment. És cert que l'actor ha tornat en altres ocasions, des que el 2013 el govern d'Artur Mas li va organitzar un homenatge de reparació, setze anys després de la "sobtada, traumàtica, dolorosa i brutal" destitució del Teatre Nacional de Catalunya. Però les seves visites no són gens sovintejades; l'última, el 2015 al Teatre Lliure amb Ser-ho o no. "Hi hauria retorn si alguna vegada hagués dit que marxo", diu, fent una finta. Però afegeix: "Hauria fet teatre aquí més sovint si ho hagués tingut fàcil. No em trucava ningú, i si algun cop vaig trucar no hi va haver resposta. A fora em trucaven", deixa anar.

Els premis Butaca de Teatre de Catalunya concediran en aquesta edició el premi Butaca Honorífic Anna Lizaran a l'actor i director Josep Maria Flotats. El premi, que s'entregarà el dilluns 27 de novembre al Mercat de les Flors, vol reconèixer la trajectòria de Flotats "aquí i fora del país, en què ha portat el talent català al món". També distingeixen el director per la seva aportació "en la construcció d'una estructura de teatre públic de país, tant en la seva etapa al capdavant de la Companyia Flotats al Poliorama com en l'inici del Teatre Nacional de Catalunya". En els premis Butaca d’enguany els favorits de les nominacions són 'Jane Eyre', 'L’ànec salvatge', 'Scaramouche', 'Ivanov', 'Davant la jubilació i 'Els tres aniversaris'.

Coincidint amb el 25è aniversari de l’estrena a Londres i al mateix escenari, el National Theatre estrenarà a l’abril un nou muntatge d’ Àngels a Amèrica, el gran díptic teatral de Tony Kushner que qüestiona l’era Reagan. A més, el Teatro Arriaga de Bilbao fa avui la segona funció d’una versió alemanya de l’obra, dirigida per l’australià Simon Stone. L’obra no només segueix vigent sinó que també adquirirà una nova càrrega política pocs mesos després del comiat de Barack Obama i de l’arribada a la Casa Blanca de Donald Trump.

El govern català vol tancar velles ferides teatrals. Aquesta tarda han anunciat que demà es farà al Teatre Nacional un acte d'homenatge al que va ser impulsor, fundador i primer director del centre, Josep Maria Flotats, que va ser destituït el setembre del 1997 pel conseller convergent Joan Maria Pujals pocs dies després d'inaugurar el teatre amb 'L'auca del senyor Esteve'.

La mecedora