No fa gaire, i amb pocs dies de diferència, van celebrar aniversaris rodons dues editorials especialment emblemàtiques (crec que aquí aquest adjectiu és adequat) de la cultura catalana: Moll va bufar noranta espelmes, mentre que Barcino va festejar els cent anys.

Des que a principis del 2019 va començar a dirigir Barcino amb l'encàrrec de "treure la pols dels clàssics i fer-los accessibles", Oriol Magrinyà (Barcelona, 1973) ha liderat la transformació de l'emblemàtica editorial, creada el 1924 per Josep Maria de Casacuberta i agombolada des de fa dècades per la Fundació Carulla. En menys de sis anys la feina de Magrinyà i el seu equip ha aconseguit reinventar el catàleg de Barcino i acostar-lo a les noves generacions de lectors gràcies a iniciatives com la col·lecció Imprescindibles, que publica alguns dels millors llibres de la tradició literària catalana amb dissenys llaminers i estudis preliminars impecables, des del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell fins a la poesia completa de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Aquest dilluns celebren la festa dels 100 anys amb la participació d'Enric Casasses, Roger Mas i Laura Aubert, entre d'altres.

Si en un article anterior ja vam tenir oportunitat de parlar de les mares de Virginia Woolf, ara parlarem de les filles. Però no d’unes filles qualssevol, sinó de les autores catalanes que han begut de les seves aigües taumatúrgiques, començant per l’autora del volum, la poeta i traductora Mireia Vida-Conte (Barcelona, 1970). Que no us enganyi la doble signatura, perquè Clara Frisachs és un alter ego inventat, un joc literari que entendreu quan llegiu aquest monument d’admiració a l’escriptora anglesa que és Era Woolf.

Els relats reunits a Clixés van ser publicats per primer cop l’any 1906 amb el subtítol d’Estudis en prosa. Un segle després els recuperava l’editorial Horsori i ara ens arriben de nou gràcies a l’Editorial Barcino, en edició de Lluïsa Julià. Carme Karr (Barcelona 1865-1943) havia publicat alguns d'aquests textos a la revista Joventut, signats amb el pseudònim de L'Escardot. Una revista que havia donat dues grans escriptores: Víctor Català i Carme Karr. Gran admiradora de l’autora de Solitud, en una carta dirigida a l’empordanesa li deia que havia llegit la història de la Mila amb “fruïció i orgull”. Potser algun ressò d’aquesta història i dels Drames rurals perviu a Clixés. Així, mentre Karr va escollir un títol que evocava la fotografia, anys després Víctor Català retria homenatge al cinema a Un film (3.000 metres).

“La poesia de Bartomeu Rosselló-Pòrcel és bona perquè t’interpel·la des de moltes bandes: moral, estètica, transcendental, intel·lectual, sociopolítica. Tot el que és bo ens aborda pertot perquè no hi ha res bo que sigui unívoc, que només digui una veritat”. Parla l’escriptor i crític literari Pere Antoni Pons, que s’ha encarregat de la curadoria de l’edició de Barcino de la Poesia completa de l’escriptor mallorquí, inclosa dins la nova col·lecció Imprescindibles, on també ha aparegut La punyalada, de Marian Vayreda i el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Una tasca que s’ha fet amb esment i amb vocació de perdurabilitat, diu: a més dels tres poemaris de Rosselló-Pòrcel (Nou poemes, Quadern de sonets i el pòstum Imitació del foc), l’edició inclou poemes esparsos i també els pròlegs d’Antoni Maria Sbert, Gabriel Alomar i Carles Riba a l’edició del 1938 d’Imitació del foc, a més dels dos de Salvador Espriu, del 1949 i el 1974, a l’obra poètica.

El potencial dels clàssics catalans és inabastable. L’editorial Barcino, el segell editorial de la Fundació Lluís Carulla, llança aquest dimecres noves edicions del Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, i La punyalada, de Marian Vayreda, els dos primers volums d’una ambiciosa nova col·lecció. Amb Imprescindibles, l'editorial vol potenciar la literatura catalana des de l’Edat Mitjana fins al segle XX, omplir un buit al mercat i arribar a nous lectors més enllà dels d'altres col·leccions de la casa, com Els Nostres Clàssics, Biblioteca Barcino i Tast de Clàssics. “La nova col·lecció és imprescindible perquè és accessible i diversa: és accessible a nivell de territori i de gèneres literaris, i incorpora la perspectiva de gènere”, defensava la directora de la Fundació Carulla, Marta Esteve, durant la presentació de la col·lecció. Entre el públic de l'acte hi havia el director de la Col·lecció Bernat Metge, Raül Garrigasait, la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe, i els escriptors Carles Duarte, Mercè Ibarz, Miquel de Palol i Màrius Serra, aquest últim l’autor d’una versió del Tirant lo Blanc en el català actual que l’editorial Proa va publicar fa un any.

“No podem deixar que les edicions de clàssics catalans es destinin sobretot a un públic estudiantil o acadèmic”, comenta el filòleg, editor i professor Joan Santanach, que fa una dècada va impulsar des de l’Editorial Barcino una col·lecció que pogués acostar al lector corrent autors com Ausiàs March, Ramon Llull i Jordi de Sant Jordi. “El repte era facilitar una mica més l’accés a aquests i altres referents –continua–. Un primer pas en aquesta direcció va ser la col·lecció Biblioteca Barcino, que des del 2004 presentava textos antics medievals i fins al segle XVII adaptats a l’ortografia moderna, però encara en el català de l’època, amb les notes que calgués per solucionar problemes de comprensió”.

L'escriptor Anselm Turmeda (Palma de Mallorca, 1352 - Tunísia, 1423) va crear al segle XV amb la 'Disputa de l'ase' un dels ases més sardònics i populars de la literatura catalana. Escrita entre el 1417 i el 1418 i convertida en un clàssic literari, aquesta novel·la dialogada qüestiona la pretesa superioritat dels homes cap als animals partint d'un plantejament divertit i peculiar: un ase ha de convèncer fra Anselm que aquesta afirmació és falsa. La novel·la, la més extensa de Turmeda en la seva llengua natal, retorna ara a les llibreries de la mà de l'Editorial Barcino, que n'ha elaborat una edició commemorativa del sisè centenari en versió de l'escriptor, poeta i dramaturg Albert Mestres i la traductora i especialista en poesia medieval Marta Marfany.

L'editorial Barcino i el Restaurant 7 Portes han posat en marxa una nova col·lecció que inclou receptaris significatius que s’han escrit sobre cuina catalana des del segle XIV fins al present. L’objectiu de la iniciativa és contribuir a difon­dre la cultura catalana en l’àmbit de la gastronomia en sentit ampli i resseguir l’evolució que ha experimentat al llarg d’aquests set segles.

Editorial Barcino ha publicat 'Espill', de Jaume Roig, obra considerada un dels cims de la misogínia medieval i situada entre les grans obres de la literatura medieval valenciana, i que ha comptat amb una edició crítica de la filòloga Antònia Carré. Escrita cap al 1460 en més de 16.000 versos apariats de quatre síl·labes, 'Espill' recull tots els mals que la misogínia del seu temps atribuïa a les dones amb la finalitat de fer riure el públic.

Metge reputat de reis i papes de l'edat mitjana, Arnau de Vilanova (circa 1240–1311) va escriure nombroses obres de medicina i teologia, entre elles un tractat sobre l'amor heroic traduït per primera vegada per Sebastià Giralt –i amb introducció i notes de Michael McVaugh– motivat pel set-centè aniversari de la seva mort i publicat per editorial Barcino. 'L'amor heroic' era el nom que es donava en la medicina medieval a la malaltia de la passió amorosa no corresposta i que havia estat objecte d'estudi des de la Grècia clàssica fins als temps d'Arnau.

La llibreria Quart Creixent de Palma acollirà demà a les set de la tarda la presentació dels tres primers volums de la col·lecció 'Tast de Clàssics' de l'Editorial Barcino, amb què el segell editorial de la Fundació Lluís Carulla acosta textos cabdals de la literatura catalana medieval al públic actual demanant a destacats escriptors que facin una versió moderna del text per acompanyar l'original. El poeta Carles Duarte ha versionat la 'Poesia' de Jordi de Sant Jordi, el poeta i novel·lista Josep Piera s'ha fet càrrec d'una tria de la poesia d'Ausiàs March, i l'escriptora Alba Dedeu d''El somni' de Bernat Metge.

El Llibre de Fortuna i Prudència és una de les primeres i més conegudes obres de Bernat Metge. Escrita l'any 1381 en vers, hi narra el viatge de Bernat, alter ego de l'autor, a una illa en la qual s'entrevista amb les al·legories de la Fortuna i la Prudència. Traduïda per primera vegada en anglès per David Barnett, el llibre és d'una gran vigència gràcies a la sàtira mordaç que Metge fa a la banca medieval, sota el rerefons de la fallida de diversos bancs barcelonins a causa d'una gran crisi internacional.

«Aquell que oblida les arts i els costums de l'antigor oblida la vida mateixa, feta de la lluita dels homes i els seus afanys», va escriure el cretenc Pandelís Prevelakis en la seva Crònica d'una ciutat. El llibre que aquesta tarda es presenta al Palau Robert (18 h) aplega el testimoni de vint personalitats del nostre país que excel·leixen en camps tan diversos com la literatura, la ciència, l'art, la teologia, l'economia, el periodisme, la política, la gastronomia, l'escalada, la fotografia, el cinema, l'organització d'espectacles... I tots i cadascun d'ells, a la seva manera, reivindiquen els valors de la vida del camp, ja sigui per via dels seus records d'infància, ja sigui perquè han decidit instal·lar-se en un poble o, fins i tot, en algun paratge remot de la naturalesa catalana.

Miquel Parets (1610-1661), assaonador de la ciuat de Barcelona, va començar la Crònica de "tot lo que ha passat en Barcelona i demés llocs de Catalunya" l'any 1626 i va anar-la confegint durant més de tres dècades, fins pocs mesos abans de la seva mort. El dietari de l'artesà barceloní és considerat una de les millors narracions populars de la Catalunya moderna, per la condició menestral de l'autor i la densitat narrativa i informativa del llibre. El text, que l'autor va complementar amb moltes dades i notícies dels fulls volanders del moment, molts dels quals eren escrits en castellà, és d'indubtable interès per a tots els estudiosos del passat local, des d'historiadors fins a filòlegs.