Portava una setmana perduda i havia posat en alerta les autoritats de tot el país. Una petita càpsula, més petita encara que una pila de rellotge, però que contenia una quantitat perillosa de material radioactiu, es va perdre fa una setmana mentre era transportada per una ruta de fins a 1.400 quilòmetres a través d'Austràlia. Quan el gegant miner Rio Tinto, l'empresa que la transportava, va informar de la pèrdua, es van activar totes les alertes: el petit botó de només 6 mil·límetres d'ample per 8 mil·límetres de llarg conté cesi 137, un material radioactiu que podia causar cremades a la pell si algú l'agafava i fins i tot malalties més greus si el contacte es mantenia molt de temps.

Després de la Guerra Civil, per als que se salvaren de ser assassinats no només hi hagué presons físiques, sinó també mentals. Un cop emmordassada la premsa dissident, a partir de 1942 Franco s’elogià a si mateix a través dels NO-DO (acrònim de Noticiarios y Documentales), de visionat obligatori en tots els cinemes abans de la projecció d’una pel·lícula. Aleshores també ja disposava de Radio Nacional de España (RNE), que havia estat fundada el 1937 a Salamanca per un dels seus generals, José Millán-Astray (l’adjectiu ‘nacional’ al·ludia al bàndol dels insurrectes). El relat oficial s’acabà de reforçar l’octubre de 1956 amb la inauguració de Televisión Española (TVE).

L'empresa nuclear estatal ucraïnesa, Energoatom, ha comunicat aquest dimecres que la central de Txernòbil està patint un tall elèctric. El balanç de riscos difereix depenent de la institució: mentre l'organisme de control nuclear de les Nacions Unides (OIEA) diu que no té un impacte crític en la seguretat, l'empresa estatal ucraïnesa assegura que podria tenir greus efectes, ja que el tall impedeix el refredament del combustible nuclear gastat i hi ha risc que s'alliberin substàncies radioactives. De moment, Energoatom adverteix que els intensos combats entre l'exèrcit rus i l'ucraïnès als voltants de la central impedeixen que es puguin fer les reparacions necessàries.

Els éssers vius, tal com els coneixem, poden aguantar condicions sorprenentment extremes. La gran majoria dels que vivim a la troposfera, la part més baixa de l’atmosfera de la Terra, estem acostumats a uns rangs de temperatura, PH, humitat, pressió, salinitat i oxigen relativament estables i moderats, fins al punt que si algun d’aquests paràmetres varia massa, la nostra vida perilla. Però existeixen uns organismes, anomenats extremòfils, que no tenen aquests problemes i poden sobreviure còmodament en entorns molt hostils. Són ben coneguts, per exemple, els microbis que viuen a les fumaroles hidrotermals, al fons dels oceans, on les temperatures poden arribar als 120 ºC, o els tardígrads, uns animals microscòpics que són capaços de sobreviure fins i tot a l’espai exterior. Malgrat tot, aquests organismes també necessiten alimentar-se, i en alguns casos no està gens clar com ho aconsegueixen. Dos estudis recents proposen que, inesperadament, alguns ho fan aprofitant els efectes de la radioactivitat.

El descobriment per part de Marie Curie del radi (o radium), un element altament radioactiu, va suposar un enorme avenç en el tractament del càncer. Desconeixedors del greu perill de la radioactivitat, el van incorporar a molts medicaments com a miraculós tractament de malalties que no tenien cura. De retruc, els suposats beneficis del radi van ser un reclam per a multitud de productes, des de cremes de bellesa fins a preservatius. El radi, que a més és luminescent, va ser considerat el màgic elixir de l’eterna joventut.

L’agència meteorològica russa Roshydromet va confirmar ahir que al setembre es van detectar en una zona dels Urals nivells de l’isòtop radiactiu ruteni 106 prop de mil vegades superiors als valors normals. Es tracta de la primera confirmació oficial d’una institució russa de les informacions que en les últimes setmanes s’han emès des de diverses agències de seguretat nuclear europees que alertaven sobre un núvol de radiactivitat que havia sobrevolat Europa i que semblava provenir de Rússia. Tot i així, la corporació pública russa d’energia nuclear Rosatom segueix negant que hi hagi hagut cap accident en cap de les seves instal·lacions al país.

Un any i cinc mesos després de Txernòbil, una nova catàstrofe a Goiânia, a la regió central del Brasil, va tornar a posar en evidència les fragilitats en la gestió de l’energia nuclear. Un hospital va abandonar un aparell de radioteràpia utilitzat per combatre el càncer, i més tard dos drapaires el van esquarterar i en van vendre els trossos a ferralleries. Els 19 grams de cesi 137 (un element radioactiu producte de la fusió d’urani) de l’aparell radiològic es van escampar sense control i van contaminar quatre barris de la localitat brasilera.

L'índex de radioactivitat detectat a l'aigua subterrània sota la central de Fukushima s'ha multiplicat per 47 en els últims cinc dies, segons revelen les mostres extretes d'un dels pous situats entre els reactors i el mar. Les últimes dades recollides per l'operador de la planta, Tokyo Electric Power (Tepco), mostren substàncies radioactives amb 56.000 becquerels per litre d'aigua, que es contamina en passar pels soterranis dels reactors atòmics accidentats i, tal com va reconèixer l'operadora el passat 23 de juliol, es filtra cap al mar.

L'empresa responsable de la central nuclear de Fukushima, TEPCO, diu ara que hi podria haver un error de càlcul en els nivells de radicació detectats a la planta. Un portaveu de la companyia ha dit que estan tornant a calcular els índexs de radioactivitat. "Hi ha una sospita que la lectura pel iode 134 és massa alta, de manera que estem refent les nostres proves", ha dit el portaveu Takeo Iwamoto. TEPCO ha demanat disculpes per la confusió i ha dit que informarà dels resultats "tan aviat com sigui possible."