Podríem posar molts exemples que constaten la certesa del títol, però tan sols amb les tres darreres òperes que he pogut veure aquests dies qualsevol dubte s’esvaeix de seguida. Primer va ser el Gotterdämerung de Wagner, on queda clar que la tràgica i cabdal protagonista és ella, Brünhilde. No ho és més ni menys que Senta, qui encapçala el repartiment de L’holandès errant, que vàrem poder gaudir al teatre Principal de Ciutat. Per arrodonir la setmana, al Gran Teatre del Liceu, qui duu l’estendard és qui dona títol a l’obra, La Gioconda. Una composició, l’única coneguda d’Amilcare Ponchielli, però, així i tot, una indiscutible obra mestra que necessita sis veus de primer nivell per arribar a port sana i estàlvia, com així va ser pel que fa a la producció entre el Liceu i el Teatro di San Carlo di Nàpols, dirigida escenogràficament per Romain Gilbert. Basada en un drama de Victor Hugo, Angélo, tyran de Padoue, a la qual Arrigo Boito, autor dels llibrets de les darreres i entre les millors valorades òperes de Verdi, sota el pseudònim de Tobia Gorrio, va traslladar a Venècia. Un aspecte que Gilbert ha configurat amb total i absoluta fidelitat, afegint unes pinzellades de la commedia dell’arte, amb la inclusió de l’Arlequí, Pantaleó i Colombina, a més d’alguna llicència argumental, com és ara i entre d’altres, l’aparició final de La Cieca, a càrrec d’una Violeta Urmana que encara conserva no poques de les seves qualitats i sobretot l’eficàcia per dibuixar amb precisió les indispensables característiques del personatge.

Der fliegende Holländer, de Richard Wagner, al teatre Principal. Impossible!, vàrem pensar molts. Mea culpa. Difícil, sens dubte, però hi va imperar la bona feina i millor criteri. No és un espòiler. Va ser un èxit, a teatre ple, i ohne irrtum –sense error– que diria el compositor, que segur que si no ho va dir, com a mínim ho va pensar. Tot va funcionar a la perfecció. Res no va decebre i potser aquest equilibri majúscul que es va aconseguir fou la millor i més imprescindible de les moltes virtuts que atresora l’espectacle. El cercle podia ser més petit que de costum, per raons òbvies, però sens dubte va ser rodó. Una circumstància que ja va quedar clara des dels primers acords de l’Obertura, amb els metalls, imponents, anunciant la tempestuosa tragèdia, a càrrec de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, dirigida per Guillermo Garcia-Calvo, per a qui Wagner té molts menys secrets que per a una immensa majoria de directors, per haver alenat els aires de les entranyes de Bayreuth. Salvada, aleshores, aquesta primera instància referida al nombre de membres de l’orquestra, que va sonar poderosa i exponencial, a més de rica en textures i impecable transparència.

Hi va haver molts moments destacables i rellevants en el concert inaugural de la temporada de l’Orquestra Simfònica Illes Balears, però, per començar, m’agradaria destacar el que correspon a Prélude à l’après-midi d’un faune, de Claude Debussy. La primera peça que es va interpretar a la segona part i de la qual Pierre Boulez va dir que “La flauta del Faune de Debussy insuflà aire nou a l’art de la música". Josep Miralles, el flauta solista de la formació, va ser l’encarregat de lluir els seus millors atributs en la interpretació d’aquests sobrenaturals moments, els quals suggereixen les sensuals evocacions del faune protagonista. Per això va rebre els més intensos, sincers i calorosos aplaudiments de la vetlada. Dit això, i ja que hi som, Mielgo i la Simfònica varen fer gala d’aquest moment tan cabdal que viu el grup, i la peça del francès, que en el seu moment va marcar tota una revolució, va ser un bon termòmetre per comprovar-ho. Són molts els instruments que un moment o un altre es converteixen en protagonistes d’aquesta translació del poema de Mallarmé, com és ara les arpes, les trompes, el violoncel solista, l’oboè, per descomptat, i fins i tot els platets antics, per aconseguir un univers cromàtic que, per una altra banda, no s’assembla a cap altra de les composicions d’un dels grans avantguardistes de la història de la música. 

Amadeu Fabregat va ser, a la dècada del 70, un pioner de la literatura catalana al País Valencià. Dos títols seus són llegendaris: Carn fresca: poesia valenciana jove i la novel·la –o el que fora– Assaig d’aproximació a “Falles Folles Fetes Foc”. Amb aquestes dues càrregues de profunditat –sobretot amb la segona, que va guanyar el premi Andròmina dels Octubre–, Fabregat es va fer un nom a la València de finals del franquisme, on totes les gosadies estètiques, tots els extremismes polítics i tots els esnobismes culturals eren profusament celebrats.

Que no es perdin les tradicions. Si alguna cosa ha caracteritzat les diferents nissagues wagnerianes, des de qui les va instaurar fins a la més actual i sense excepció, ha estat la seva atracció pels tol·les-tol·les, la seva inclinació per la provocació, com si no pogués ser d’altra manera. Per tant, no ens ha d’estranyar ni poc ni gens que Katharina Wagner, la besneta del compositor, hagi continuat amb la seva herència genètica com a estendard i hagi posat la seva empremta a la liceista i wagneriana producció del Lohengrin de què tothom parla i no és precisament de les seves virtuts musicals i vocals, que no són poques.

Aquesta setmana a la xarxa social X hi ha hagut molt de rebombori (i confusió) després que es fes viral la imatge publicada pel mitjà ucraïnès Kyiv Post d’uns combatents del Marc Estratègic Permanent per a la Defensa del Poble de l’Azawad, una coalició de Mali que compta amb el suport de Kíiv amb una bandera ucraïnesa. A la imatge, de la qual no es pot verificar l'autoria, també s’hi poden veure persones armades amb la cara pixelada i la bandera de l’Azawad, un territori del nord de Mali històricament reclamat per diferents grups independentistes actualment organitzats sota el paraigua del Marc Estratègic Permanent per a la Defensa del Poble de l’Azawad (CSP-DPA per les seves sigles en francès). 

Les proves d'ADN confirmen la mort del líder de Wagner, Ievgueni Prigojin. Així ho ha donat a conèixer el Comitè d'Instrucció de Rússia, que ha confirmat que s'ha identificat el cadàver del cap dels mercenaris i de les altres nou persones que viatjaven a bord de l'avió que es va estavellar dimecres a la regió de Tver, al nord-est de Moscou. Els resultats dels testos genètics "han establert la identitat dels deu morts, que es corresponen amb les persones declarades a la llista de passatgers", explicava un comunicat del CIR. Prèviament, les autoritats russes havien fet pública una llista amb els noms de les deu persones –moltes, membres de la cúpula de Wagner– que viatjaven a bord del jet privat, que volava de Moscou a Sant Petersburg.

Ievgueni Prigojin deixa orfes l’empresa de mercenaris Wagner i un opac imperi empresarial. Amb ell, al seu jet privat, que dimecres es va estavellar entre Moscou i Sant Petersburg, hi viatjava la resta de la cúpula de Wagner. Alguns dels seus comandants no anaven a l’aparell, però cap d’ells té el carisma ni els recursos del que va ser el seu líder emblemàtic, que s’ha convertit en un heroi nacional per les seves crítiques a la cúpula militar russa pels seus fracassos a Ucraïna. Prigoijin ha desaparegut sense deixar successor: què passarà ara amb els milers de soldats del seu exèrcit privat?

Carmen Claudín és una de les principals especialistes d'Europa en espai postsoviètic. No dubta que darrere de la mort de Ievgueni Prigojin, dimecres al caure el seu jet privat, hi ha la mà del Kremlin.

Ievgueni Prigojin era un dels homes amb més poder militar, econòmic i mediàtic a Rússia i se sabia tan fort que va gosar desafiar el règim de Vladímir Putin. Just quan es complien dos mesos de l'alçament dels homes de Wagner contra la cúpula militar del Kremlin, el seu jet privat s'estavellava amb ell –molt probablement– i els seus homes més propers a dins. A plena llum del dia i sense supervivents. Pocs s'han cregut les paraules de Putin aquest dijous, gairebé 24 hores després dels fets, quan ha qualificat Prigojin com un "empresari amb talent", que va "cometre grans errors a la seva vida". També ha reconegut que "va assolir els objectius necessaris, tant per a ell mateix com, en el moment que li vaig demanar que ho fes, per la causa comuna", en referència a la batalla de Bakhmut, a Ucraïna. En un discurs televisat des del Kremlin, ha transmès el seu condol als familiars de Prigojin i ha promès investigar els fets.

Les autoritats russes asseguren que Dmitri Utkin també era entre els passatgers que van morir dimecres a l'estavellar-se el jet privat de l'oligarca rus Ievgueni Prigojin. Se'l considera el fundador de l'empresa de mercenaris, a la qual haurien batejat amb el seu àlies, Wagner, que ell havia triat en homenatge al compositor preferit de Hitler. Per al portal d'investigació Bellingcat, però, la seva figura era només una pantalla, un reclam per atreure més homes com ell a les files dels mercenaris i amagar qui hi havia realment darrere del grup: l'estat rus.

La Unió Europea i França han anunciat que retiren immediatament el suport econòmic al Níger i els Estats Units han amenaçat de fer el mateix, després que el país africà patís un cop d'estat a mitjans d'aquesta setmana, liderat pel general Abdourahamane Tiani, antic cap de la guàrdia presidencial del president enderrocat, Mohamed Bazoum. El responsable de política exterior de la UE, Josep Borrell, ha decretat aquest dissabte el "cessament immediat del suport pressupostari" i ha suspès "totes les accions de cooperació en l'àmbit de la seguretat" amb el Níger per condemnar el que considera un "greu atemptat contra l'estabilitat i la democràcia". Fins ara, cap dels estats aliats del país africà ha reconegut el nou govern del general Tiani, que es va declarar cap d'estat divendres, i tots han reclamat l'alliberament del president elegit democràticament el 2021, detingut des de dijous.

El líder de Wagner, Ievgueni Prigojin, podria ser en territori rus i movent-se amb total impunitat, malgrat que l’acord amb el president rus, Vladímir Putin, incloïa l'exili a Bielorússia. La qüestió és que les autoritats de Moscou i Minsk asseguren no saber on para i, segons les declaracions dels uns i els altres, sembla que ningú està amoïnat. Aquest dijous, el president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, ha assegurat que Prigojin ja no és al seu país, on hauria arribat poques hores després de l’intent de revolta armada contra el Kremlin del 24 de juny. 

Un traïdor a Rússia mogut pels diners i el poder. És el perfil que va dibuixar el veterà periodista Dmitri Kiseliov del líder de Wagner, Ievgueni Prigojin, diumenge a la nit en el seu programa Vesti nedeli (Notícies de la setmana) del canal Rossija 1, finançat per l’estat rus, és a dir, per Vladímir Putin. La definició de Kiseliov és només un exemple: des de l'intent de rebel·lió de fa una setmana, el Kremlin ha canviat la narrativa al voltant dels mercenaris, i les televisions oficialistes, sempre fidels al règim, difonen el nou missatge fil per randa.

Fa deu dies, la rebel·lió del Grup Wagner va obligar els canals de notícies més importants d’arreu del món a modificar la seva programació. El seu líder, Ievgueni Prigojin, es va convertir en el gran protagonista de la BBC, la CNN i totes les cadenes de prestigi internacional amb capacitat per reaccionar amb rapidesa als girs inesperats de l’actualitat. Van mobilitzar els seus corresponsals, analistes i experts que poguessin aportar una perspectiva o informació que expliqués què estava passant i com repercutiria aquella rebel·lió en el lideratge de Putin.

En un acte solemne al Kremlin, Putin agraïa dimarts a les forces de seguretat i a l’exèrcit l'esforç i la determinació per haver evitat una suposada guerra civil a Rússia. Tot i les seves paraules lloant el ministeri de Defensa, no va esmentar el nom de qui és al capdavant de les forces armades, Serguei Xoigú, que ni tan sols va ser vist en la commemoració. Xoigú era el blanc del grup Wagner: fa mesos que es va deixar de dissimular l'enfrontament que manté amb Ievgueni Prigojin.

La situació a què fa front Vladímir Putin aquest dissabte és la més greu dels seus 23 anys al poder, sigui com a president o com a primer ministre. Històricament té moltes semblances amb la que es va viure el 1917, quan els soldats russos van abandonar les trinxeres de la Primera Guerra Mundial, on estaven sent derrotats, i fàcilment van tornar al país i van enderrocar l'emperador.

Mentre la policia de Sant Petersburg regirava les oficines del grup militar Wagner, als carrers cèntrics de la ciutat russa res feia pensar que al país es vivia una rebel·lió militar que acabaria provocant un dels pitjors terratrèmols en la cúpula política de Rússia. Hi havia un ambient festiu, amb milers de turistes d'altres regions que celebraven l’arribada de l’estiu, que contrastava amb les fileres de tancs i vehicles blindats que el fundador de l'empresa de mercenaris Wagner, Ievgueni Prigojin, havia enviat cap a Moscou per desafiar Vladímir Putin.

Ievgueni Prigojin, cap de Wagner, l'empresa de mercenaris més poderosa de Rússia, no està disposat a posar-se sota les ordres de ningú, i menys del ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú. Després d'haver llançat tota mena de desqualificacions contra el màxim responsable militar del Kremlin (el va titllar d'escòria i de puta), Prigojin ha deixat clar aquest diumenge que no signarà cap contracte amb el ministeri. Defensa havia ordenat dissabte a tots els "destacaments de voluntaris" que lluiten a Ucraïna que formalitzessin aquest document abans de l'1 de juliol.

(Aquest article es va publicar originalment el 13 de maig del 2023, abans de la fallida rebel·lió cotra Putin del 24 de juny)