Com a incansable investigador de l’escriptura i geni superdotat, Mircea Cărtărescu ens ha anat sorprenent constantment mitjançant propostes literàries úniques, fites d’una trajectòria cada cop més celebrada a tot el món. Primer va donar-se a conèixer amb poemes d’estètica beatnik que aprofundien en les vicissituds del dia a dia i en esclats transgressors d’elevada densitat simbòlica: en català en podem trobar exemples al volum Res. Poemes (1988-1992), traduït per Xavier Montoliu Pauli i prologat per D. Sam Abrams, tàndem que fa poc ha propiciat els fascinants fragments triats dels Dietaris 1990-2017 a Lleonard Muntaner. Més endavant, explorant les escletxes de la postmodernitat, Cărtărescu va perpetrar obres narratives que situaven l’evocació memorial, a la manera de Proust, dels turbulents paradisos d’infantesa al costat de les salingerianes, kafkianes i càustiques experiències de vida sota un règim dictatorial, concretament el de Nicolae Ceaușescu. Però això només era una primera onada, perquè a continuació, i ja desfermat, Cărtărescu va capgirar els panorames local i internacional amb obres mestres: la trilogia Encegador i Solenoide, que podem llegir en català gràcies a Antònia Escandell Tur a Edicions del Periscopi i en castellà gràcies a Marian Ochoa de Eribe a Impedimenta. Ara, l'escriptor romanès torna a meravellar amb Theodoros, un nou prodigi que ha vist la llum a l’editorial madrilenya sota el trasllat de la demiúrgica traductora basca ja esmentada.

Una pandèmia devastadora s'escampa arreu del món i causa danys sensorials i pèrdues de memòria en els supervivents. És la premissa argumental de La memòria dels animals, de Claire Fuller (Oxfordshire, 1967). Publicada en català a Les Hores –traduïda per Josefina Caball– i en castellà a Impedimenta, la novel·la sembla escrita a l'ombra de la pandèmia de covid-19, però l'autora britànica hi va començar a treballar abans. De fet, l'apocalipsi, sigui general o de caràcter més íntim i familiar, és un dels temes que acompanya Fuller des que va debutar amb Our endless numbered days (2015), en què un pare segrestava la seva pròpia filla i se l'emportava fins a una casa enmig del bosc, fent-li creure que ells dos eren els únics supervivents després d'un desastre nuclear.

“Aquest llibre em sembla, com a gairebé tothom que l’ha llegit, una obra de culte, un fetitxe, una cosa estranya que tendeix a meravellar”, diu Adrià Pujol, que va néixer cinc anys després que Georges Perec (1936-1982) publiqués La disparition l’any 1969, el llibre que ara publica en català L’Avenç amb el títol de L’eclipsi. L’autor francès només tenia 33 anys, però ja havia publicat tres artefactes narratius d’una singularitat remarcable, tot i que aquesta no sigui la seva única virtut.