Com a incansable investigador de l’escriptura i geni superdotat, Mircea Cărtărescu ens ha anat sorprenent constantment mitjançant propostes literàries úniques, fites d’una trajectòria cada cop més celebrada a tot el món. Primer va donar-se a conèixer amb poemes d’estètica beatnik que aprofundien en les vicissituds del dia a dia i en esclats transgressors d’elevada densitat simbòlica: en català en podem trobar exemples al volum Res. Poemes (1988-1992), traduït per Xavier Montoliu Pauli i prologat per D. Sam Abrams, tàndem que fa poc ha propiciat els fascinants fragments triats dels Dietaris 1990-2017 a Lleonard Muntaner. Més endavant, explorant les escletxes de la postmodernitat, Cărtărescu va perpetrar obres narratives que situaven l’evocació memorial, a la manera de Proust, dels turbulents paradisos d’infantesa al costat de les salingerianes, kafkianes i càustiques experiències de vida sota un règim dictatorial, concretament el de Nicolae Ceaușescu. Però això només era una primera onada, perquè a continuació, i ja desfermat, Cărtărescu va capgirar els panorames local i internacional amb obres mestres: la trilogia Encegador i Solenoide, que podem llegir en català gràcies a Antònia Escandell Tur a Edicions del Periscopi i en castellà gràcies a Marian Ochoa de Eribe a Impedimenta. Ara, l'escriptor romanès torna a meravellar amb Theodoros, un nou prodigi que ha vist la llum a l’editorial madrilenya sota el trasllat de la demiúrgica traductora basca ja esmentada.

Fa cinquanta anys que Mircea Cartarescu (Bucarest, 1956) escriu el que ell considera un dels seus llibres "més importants", que no quedarà interromput fins que mori. Són els Dietaris, dels quals l'editorial mallorquina Lleonard Muntaner publica aquesta setmana una àmplia antologia, que arrenca el 1990 i arriba fins al 2017, feta per un dels seus traductors habituals, Xavier Montoliu Pauli, responsable també de Per què ens estimem les dones (2016) i Res (2018). La tria és impecable i es llegeix com una novel·la a estones existencialista i torturada, d'altres al·lucinada i onírica, vessant que els lectors de Cartarescu coneixen gràcies a dues de les seves obres mestres, la trilogia Encegador (1996, 2002 i 2007) i la novel·la Solenoide (2015), disponibles en català a Periscopi en versió d'Antònia Escandell Tur.

Entre els que aspiren a publicar sol córrer la llegenda que entrar en la roda literària és poc menys que impossible. Les xarxes socials estan plenes dels greuges d’aspirants que expliquen, per exemple, que han enviat el manuscrit a 415 editorials i no han rebut resposta, o bé han rebut un correu estàndard amb aquella frase freda i dolorosa com una fulla de ganivet que diu: "No encaixa en el nostre catàleg, gràcies". En la majoria dels casos, els aspirants, ofesos i convençuts que el seu llibre és la rehòstia, donen per fet que el seu manuscrit no ha sigut llegit o que, si ho ha estat, no ha sigut comprès. Hi ha una conspiració contra ells. Els seus companys, llavors, per reconfortar-los, potser esmentaran el cas de l’Ulisses de James Joyce o del primer volum de Harry Potter, que van ser rebutjats per diverses editorials. Els aspirants, aleshores, es consolaran pensant que també ells són uns genis literaris incompresos. Davant de la negativa de les editorials, uns quants decideixen autopublicar-se o caure a les urpes d’alguna d’aquestes "editorials" que et publiquen el llibre si els garanteixes unes vendes mínimes. També en aquest cas els companys els podran encoratjar amb exemples recents, invocant el premi Crexells del 2017, que es va emportar Joan Buades amb Crui. Els portadors de la torxa, un llibre publicat gràcies a una campanya de micromecenatge que va ser rebutjat per quinze editorials. Els més agosarats s’atreviran a citar –ratllant el sacrilegi– el cas de Virginia Woolf, que publicava a la seva pròpia editorial, Hogarth Press.

Els últims dos anys no han estat fàcils per a l'escriptor Mircea Cartarescu (Bucarest, 1956). L'autor de Solenoide (Periscopi / Impedimenta, 2017) ha hagut de superar un "covid molt greu" i, tot seguit, "una depressió terrible" que gairebé posa fi a la seva vida. Traduït a més de vint llengües, Cartarescu és una de les veus literàries romaneses més internacionals de l'actualitat, i aquest divendres ha visitat l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Poesia.