Les fulles rogenques dels aurons, les alçades dels pins i les escorces estellades d'oliveres mil·lenàries són algunes de les fisonomies que acaben fent únics els arbres. Així i tot, la gran quantitat d'arbres i aspectes a avaluar fa difícil assenyalar un sol arbre com al més bonic. Però l'any 2011 l'Associació Environmental Partnership (EPA) va posar en marxa un concurs col·laboratiu anual per trobar l'arbre més bonic d'Europa. Després de tancar el període de votació, aquest dimecres han sortit a la llum els arbres seleccionats per la seva bellesa i història.

"No em parlis de vostè, que em fas sentir vella", etziba la Carme Noguera amb ironia a l'inici de l'entrevista. Té 110 anys, la ment clara i el sentit de l'humor esmolat. Quan tenia 19 anys va entrar a l'Escola d'Infermeres de la Generalitat republicana; és l'última de la primera promoció d'infermeres catalanes que es va graduar ara fa gairebé un segle, però ho recorda tot amb nitidesa. Treballava a l'Hospital Clínic quan va esclatar la Guerra Civil i cuidava civils i soldats a les urgències del centre. Ho feia amb doctors històrics, com Moisès Broggi i els germans Joaquim i Antoni Trias i Pujol, tot i que no han batejat cap hospital amb el seu nom. Això sí, és l'última supervivent d'aquella època de resistència als carrers i a l'hospital: és la persona viva més gran que ha treballat al Clínic.

Tot i que el concepte de tercera edat està en desús, la millora en les condicions de vida i els avenços mèdics està canviant la vellesa, i ha obligat l'acadèmia a ampliar la classificació amb una quarta edat, que començaria a partir dels 80 anys. Aquesta revolució demogràfica fa que, per primer cop, persones que estan en la setantena o fins i tot en la vuitantena (socialment considerats vells) s'hagin de fer càrrec de les cures de progenitors de més de 90 anys o, fins i tot, centenaris. La tercera edat cuidant la quarta. I per tenir una idea del futur, el nombre de persones centenàries creix a un ritme del 8%, segons l'Idescat. Es calcula que a Catalunya hi ha unes 100.000 cuidadores familiars (el 90% són dones), segons un estudi de la cooperativa Suara. El perfil majoritari és el d'una dona d'entre 51 i 71 anys que hi dedica unes 14 hores diàries.

Ha mort als 116 anys Ana Vela Rubio, la dona més longeva d'Europa. Va néixer el 29 d'octubre del 1901 a Puente Genil (Còrdova) i des de feia uns anys, vivia a la residència La Verneda, a Barcelona. Hi va començar a anar, al Centre de Dia, quan tenia 103 anys i el 28 d'abril d'aquest any, encara amb 115 anys, esdevenia la dona més gran de tot el continent i la quarta del món.