Demanar un Glovo, un te matxa i fer un brunch són algunes de les frases de llonguet que mai no diries si no ets de Palma. Així ho recullen al compte de l'Agència Ximbomba, amb un vídeo que anima a recollir algunes dites que no acostumen a sentir-se als pobles.

Quin és el poble més lleig de Mallorca? Aquesta és la pregunta que llança l'agència Ximbomba a diverses persones en un vídeo publicat a les xarxes. Ximbomba, coneguda pels seus vídeos en clau d'humor basant-se en preguntes a turistes i residents sobre les Balears, es dirigeix a diversos illencs amb aquesta qüestió.

'Porto Solea', 'Bar de Mosa', 'Campanei', o 'Cala Miloa' o 'Cala Mi Lord', 'Cala Santani'. Aquestes són algunes de les respostes que ha transcrit en un vídeo a les xarxes l'agència de màrqueting Ximbomba en col·laboració amb el compte d'Instagram Mallorca Viral, que ha demanat als turistes quins pobles han visitat, i que llança la següent pregunta als usuaris: saben pronunciar els noms d'aquests pobles? Al vídeo, en clau d'humor, les respostes que donen els entrevistats per referir-se als municipis i localitats que han visitat són especialment curioses.

García és el llinatge predominant a nou municipis de Mallorca. Després de segles on els pobles tenien uns llinatges característics i molt marcats, i quasi amb el llinatge d'una persona podies saber de quin municipi era, la globalització pareix que també ha arribat als llinatges dels mallorquins, amb un clar exemple: García.

El 77% dels taxis de Mallorca prestaran el seu servei de manera conjunta a vuit municipis de l'illa ( Palma, Calvià, Esporles, Valldemossa, Llucmajor, Deià, Puigpunyent i Bunyola) tots ells situats entre la badia de Palma i la serra de Tramuntana. Aquest fet suposarà que els taxis d'aquests municipis puguin carregar viatgers en qualsevol altre poble adherit a l'acord i descarregar els passatgers a qualsevol punt de Mallorca. Els pobles que s'han afegit al servei conjunt de taxi també tindran la nova tarifa única que ha impulsat el Govern.

La venda de productes de segona mà s'ha disparat a alguns pobles gràcies a la iniciativa dels ciutadans. Esporles, Sant Joan, Petra i Artà han creat grups de WhatsApp per a residents on s'anuncien objectes de tota mena. Aquests grups, que acumulen més de 500 usuaris a cada poble, s'han convertit en una eina similar al Wallapop, però amb l'avantatge que els venedors i els compradors es coneixen i el negoci es fa en persona. L'oferta i demanda ha crescut tant que algun dels usuaris ha decidit silenciar el seu grup: "He arxivat la conversa perquè, si no, tenia notificacions al telèfon tot el dia", explica una resident de Sant Joan que forma part del grup del poble.

"De quin segle és l'església gòtica de Sant Miquel de Campanet?" i "Quin esport practica l'exbatle Francesc Aguiló?" són algunes de les preguntes incloses a les partides de trivial de temàtica local que aquest poble fa quinze anys que organitza per les festes de Sant Victorià. Els responsables de les partides cada any s'han de buidar el cap per fer preguntes noves de les diferents categories, que van des de la història i la geografia local fins a la llengua catalana i la literatura vinculada a Campanet, els esports o altres qüestions de caire més general. La primera edició es va fer a l'interior del bar Sa Pujada, però en l'actualitat els campaneters juguen a un lloc molt més gran: la plaça de Son Bordoi. Tanmateix, però, ja ha tornada petita per acollir no només la gran quantitat de grups participants, sinó també un nombre creixent de persones que hi van a badocar, perquè la Nit de Trivial ja s'ha convertit en tot un espectacle.

Sempre que tinc un problema em foto un trago de Dostoievski. Amb gel, eh. Només em calma això. Frases de bar de sol y sombra. Diu el paio, a Memòries del subsòl, que, a la vida (a la mort sí?), dos més dos no fan quatre. I no li van donar el premi Nobel de matemàtiques. Quanta injustícia campa per aquest món! Les xifres, els números, s’equivoquen, i molt.

El Consell de Mallorca ha anunciat que ja s'ha fet efectiu el pagament del deute amb les corporacions municipals. El president, Llorenç Galmés ha explicat que hi havia un deute de 13.048.205,71 € procedent de dos programes d’ajudes del Departament de Cooperació Local, i que l’anterior equip de govern havia deixat sense pagar. En concret, 9.802.163,89 € corresponien al programa d’inversions de competència municipal i 3.246.041,82 € estaven pendents del PAESC, el Pla d’acció per l’energia sostenible i el clima.

Si fa quaranta anys algú hagués dit que hi hauria dones ballant de cossiers a molts pobles de Mallorca ningú no s’ho hauria cregut. Tampoc hauria passat, per cert, que una parella de dos homes ballàs una bullanguera (una jota, en què habitualment la dona escull la seva parella) al barri de Santa Catalina de Palma. I el cas més recent i també poc creïble fins enguany: el d’una dona que encetàs el primer ball amb la colla dels dimonis de Manacor per Sant Antoni. De fet, aquesta darrera imatge no s’ha pogut veure fins aquest 2023, quan Magdalena Pérez va ser la primera a ballar de dimoni al llevant mallorquí. 

E n la passada jornada electoral algunes paperetes vessaven segles de tradició oral. En la llista independent Feim Caimari, els noms dels seus representants eren completats, entre parèntesis, pels seus respectius malnoms: Maria Antònia Garau Mairata (des Forn), Magdalena Garau Jaume (de sa Plaça); Pau Sánchez Bernat (de ses Roques), Josep Soler Rotger (de Ca’n Verano)... I en la llista de MÉS per Mallorca al Parlament també hi apareixien els malnoms dels candidats Joan Josep Mas Tugores Collet i Mateu Matas Ordinas Xurí.

En 24 dels 51 municipis de Mallorca, el PP no va ser la força més votada a les eleccions locals: MÉS, en 8 termes entre els quals destaca Manacor; el PSIB, en 8, on s'inclou Inca, i El Pi, en 4, varen aconseguir aguantar la tempesta popular, gràcies a candidats i candidates que han estat prou valorats per la seva gestió en l'àmbit local. Cal afegir-hi els 2 municipis menorquins que votaren opció socialista en primer lloc: Maó i es Mercadal.

Ha transcorregut pràcticament mig segle des que s’aprovà la Llei del sòl del 1975, la qual preveu –recollint el que ja deia la del 1956– que els ajuntaments han de dibuixar el model territorial que volen aplicar, on i com créixer i fer zones verdes. En definitiva, aquesta norma estableix que els consistoris han d’elaborar el seu projecte urbanístic. Després de cinc dècades, encara queden quatre ajuntaments a les Balears, tots de Mallorca, que no han estat capaços d’elaborar cap instrument de planificació territorial propi. Selva, Ariany, Lloret i Búger no tenen ni pla general ni normes subsidiàries, els dos instruments principals que preveu la normativa per organitzar el territori de cada municipi, fins que la Llei d’urbanisme de les Balears va establir com a única figura la del pla general.

La Mancomunitat del Pla és la primera comarca de Mallorca que s’ha adherit a la proposta del Consell de crear un Pla Estratègic Participatiu d’Igualtat (PEPI). És un document pioner quant a feminisme transversal a l’illa i que marcarà quines són les polítiques d’igualtat que es faran en aquests catorze municipis. La importància i la novetat d’aquest pla recauen en la manera en què pretén abordar les polítiques municipals d’igualtat. “El masclisme opera en totes les estructures on socialitzam, idò l’hem de combatre igual: des de la cultura, els pressupostos, la mobilitat o l’urbanisme”, explica la politòloga experta en gènere Neus Tur, que també destaca que aquesta transversalitat encara no s’està aplicant a la majoria de municipis de Mallorca.

Els motius que poden dur algú a partir del seu poble poden ser tants com històries de vida hi ha. Per feina, per amor, per la família o simplement per fer un canvi. De fet, després de la pandèmia, hi hagué un augment de palmesans que, cercant tranquil·litat, partiren de Ciutat per anar a viure a la Part Forana. Però aquesta no és la realitat actual de molts dels joves de Mallorca. No parteixen perquè han trobat feina o parella a una altra banda, ni per tenir un estil de vida diferent. En el seu cas, es veuen obligats a fugir dels municipis on han nascut i crescut per culpa del preu de l’habitatge.

El Consell de Mallorca ha presentat aquest dimarts el Pla de millora de la mobilitat viària i foment del transport públic. La institució insular proposa crear una xarxa amb 38 aparcaments –22 de nova creació i la incorporació de 16 ja existents– per poder deixar el cotxe privat i fomentar el transport públic als pobles. El conseller insular de Mobilitat i Infraestructures, Iván Sevillano, ha detallat que la iniciativa té l'objectiu de "millorar la fluïdesa de les carreteres, reduir el nombre de vehicles i traslladar aquests cotxes cap al transport públic".

A sa Pobla, a Muro, a Manacor i també a altres pobles de Mallorca, les persianes dels portals s’obren cap a defora, amb el perill que això comporta si, en el moment d’obrir, passa qualcú per la vorera. En canvi, a molts altres municipis de l’illa, les persianes s’obren cap a dins. El teixit de cada poble és diferent i per això les normatives que regulen el paisatge urbà també ho són.

Palma

Dijous, 19 de gener

18 h: Actuació infantil amb 2 princeses barbudes a la plaça Major.

]]>

Just una hora ha estat penjat el cartell que deia "Senyors de CaixaBank, no teniu vergonya!" a les portes de l'antiga sucursal bancària del Pla de na Tesa, a Marratxí. Feia tres dies que el servei de caixer automàtic havia deixat de funcionar, cosa ha encès els ànims del veïns d'aquest nucli. Avui dematí, però, CaixaBank ha restablert el servei, i ha retirat el cartell. Ha justificat el tancament temporal per una avaria greu, segons ha informat el batle de Marratxí, Miquel Cabot.

]]>

Ja ningú dormirà mai més davall el sostre de l’hotel Formentor tal com el coneixíem fins ara, aquell on van descansar estrelles internacionals com Audrey Hepburn, Grace Kelly, Charles Chaplin i Winston Churchill. L’han esbucat. Les parets de l’emblemàtic i luxós establiment ja no existeixen. Se’n farà un altre, al mateix lloc i més gran —hi va haver informes favorables del Govern i del Consell de Mallorca per ampliar-lo. El cas és que la històrica i emblemàtica edificació estava desprotegida: cap document, ni de Pollença ni del Consell de Mallorca, emparava la protecció de la construcció, que formava part de l’imaginari dels illencs; fins i tot dels centenaris (es va inaugurar l’any 1929).

]]>