Un dels principals problemes que tenen els personatges d’Expulsió són les expectatives que el pare i la mare van projectar en els fills. És una qüestió de maduresa desprendre’s d’aquest pes, però no és tan fàcil fer-ho, si els progenitors han estat dues persones amb una trajectòria professional destacada i reconeguda. L’ombra, en aquest cas, és més allargada.

Fa dues dècades, el dramaturg i director Pau Miró (Barcelona, 1974) va estrenar Plou a Barcelona (2004) a l'antiga Sala Beckett. En aquell moment, l'obra de Miró parlava "de cuidar la gent que ve de fora i d'obrir la ciutat amb orgull al món", explica. Ara, la seva mirada sobre la capital catalana s'ha girat com un mitjó. "M'he sentit expulsat pels preus, per una ciutat cada vegada més pensada per a la gent que només ve a consumir i que està esprement Barcelona amb criteris econòmics", explica Miró. Aquest sentiment travessa els personatges de l'obra Expulsió, protagonitzada per tres germans que es retroben després de la mort dels pares. L'espectacle, dirigit per Toni Casares, es podrà veure del 5 de març al 6 d'abril a la Sala Beckett.

‘Cyrano’, Teatre Borràs, 20 de desembre

“Filla del seu pare és una reescriptura total del clàssic”, escriu Pau Miró, director d’aquesta revisió del gran personatge ibsenià. Una reescriptura concebuda sobre el triangle format pel marit Jørgen Tesman, l’escriptor i antic amant Eilert Løvborg, i Hedda Gabler, traslladats a un àtic dels nostres dies amb vistes però sense senyal d’internet. La notable dramatúrgia d’Aleix Aguilà conserva, no obstant, els trets argumentals i el fons del conflicte, tot i que prescindint de la presència del jutge Brack i del seu xantatge elimina el motiu principal del suïcidi de la protagonista de l’original, que aquí es justifica per l’absurd de la vida que l’empresona. Una Hedda Gabler superba, dominant, fins i tot cínica, plena d’una mena d’existencialisme sorgit de la seva incapacitat d’estimar i que genera un nihilisme destructiu per als altres i per a ella mateixa.

Oriol Broggi debutarà al Teatre Lliure amb 'Adiós a la infancia, una aventi de Marsé' una història que entrecreua diversos universos paral·lels per recrear una època. Un món és el propi Teatre Lliure, antiga cooperativa de La Lleialtat a Gràcia, on els veïns del barri anaven a comprar i a ballar els diumenges. Un dels joves que hi intentaven arrambar en un tango a alguna joveneta era l'escriptor Juan Marsé. Ell, el gruix de la seva obra, és un altre dels protagonistes d'aquest espectacle, que parteix d'una selecció de personatges i escenes de diferents novel·les per recrear –la dramatúrgia és de Pau Miró– un món amb aroma de "macarrons de l'àvia", deia Broggi. El tercer protagonista és Jaume Sisa i les seves cançons. L'espectacle està esquitxat de peces del cantant, que també retraten un ambient de barri i el final de l'època franquista. I el quart eix, que amalgama la resta, és l'univers de La Perla 29, que obre una nova via en el seu teatre, i s'aixopluga en una nova seu.

Pau Miró diu que la seva primera experiència com a director d'un espectacle familiar "ha estat alliberadora, m'he deixat anar". I això es nota. 'Viatge a la lluna' és un homenatge al sa costum de deixar volar la imaginació: "Si no anéssim a la lluna de tant en tant, no podríem baixar a la terra a solucionar problemes", afirma el director teatral.