El deute públic de les Balears es va situar en 8.727 milions d'euros el segon trimestre del 2024, un 21,5% del Producte Interior Brut (PIB), segons les dades publicades aquest dilluns pel Banc d'Espanya. D'aquesta manera, el deute públic de l'Arxipèlag va disminuir en 127 milions respecte al primer trimestre de l'any i va augmentar en 254 milions si es compara amb el segon trimestre del 2023, segons el Protocol de dèficit excessiu. Dit d'una altra manera, el deute de les Balears en finalitzar el segon trimestre de 2024 es va situar al 21,5% del PIB, una xifra lleugerament per sota de la mitjana de les comunitats autònomes, que va ser del 21,9%.

L'any que ve l'Estat podrà gastar fins a 1.500 milions d'euros més que aquest i les comunitats tindran una dècima més de límit de dèficit del que preveien. Així ho ha aprovat definitivament el Congrés aquest dimarts, en la votació dels coneguts com a objectius d'estabilitat per al 2018. Durant el debat, ha estat el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, qui ha defensat la proposta que l'executiu popular ha aprovat per la mínima amb el suport de Ciutadans, PNB, Fòrum Astúries i Coalició Canària (i l'abstenció de Nova Canàries), però amb l'oposició de la resta de partits. Per tant, són 175 vots a favor, una abstenció i 173 vots en contra.

Apujar la despesa pública, abaixar l’IRPF, donar més marge de dèficit a les comunitats, pagar les pensions i, a més, complir amb els objectius de dèficit. Tenint en compte que Espanya és el país de la Unió Europea amb un dèficit més elevat, aconseguir tots aquests propòsits alhora sembla la quadratura del cercle, però totes aquestes són mesures que el govern de Mariano Rajoy -amb el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, com a braç executor- ha anat anunciant en els últims dies. L’executiu popular ha de negociar els pressupostos per al 2018 en minoria i amb el PSOE liderat de nou per Pedro Sánchez, que no sembla tan senzill de convèncer com la gestora que va governar el partit durant la negociació dels últims pressupostos.

El sostre de dèficit per a les comunitats autònomes serà del 0,6% el 2017. L'abstenció de la majoria d'autonomies socialistes ha permès l'acord d'aquest llindar amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro a la reunió celebrada aquest dijous Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que aplega els consellers d'Hisenda i el ministre del ram.Tot i això, Catalunya, el País Valencià i Balears hi han votat en contra. L'acord també implica, però, que es continuï rebaixant fins al 0,3% el 2018 i s'arribi a l'equilibri pressupostari el 2019. Una de les condicions que ha posat el PSOE per pactar aquest llindar era la pujada del salari mínim un 8% fins als 707,6 euros.